On són els 70 milions que Comín va destinar a salut mental?

L'exconseller de Salut Toni Comín, en una imatge d'arxiu / CG

Sense rastre d'aquesta partida promesa fa dos anys i que havia de millorar l'assistència, mentre es mantenen els desequilibris territorials i l'absència d'un veritable pla preventiu de suïcidis

Gener de 2017. El llavors conseller de Salut de la Generalitat, Toni Comín, anuncia que destinarà una partida extra de 70 milions d'euros a salut mental. En les seves reunions sectorials, tant Comín com la seva successora, Alba Vergès, esmenten aquesta injecció de diners. Dos anys després, el president Quim Torra fa balanç del seu mandat i assegura que s'han destinat aquests 70 milions, - "un 78% més des de 2011", diu- a impulsar la salut mental. No obstant això, el parador d'aquesta xifra no hi consta. Tampoc el desglossament dels projectes impulsats amb aquests diners en un àmbit on les diferències assistencials per territoris són molt acusades, no hi ha un veritable pla de prevenció de l'suïcidi ni acompanyament adequat a les famílies.

"Hem preguntat a el Govern sobre el parador d'aquests 70 milions, però no ens contesten. Ni a les interpel·lacions ni en les preguntes presentades per escrit. Però és que tampoc apareixen en els documents de què disposa la Conselleria. L'opacitat és escandalosa en aquest tema tan delicat ", explica a Crònica Global la diputada de Ciutadans, Blanca Navarro.

Blanca Navarro, diputada de Ciutadans / CG

Un dels documents que permetrien esbrinar el parador d'aquests milions és la Central de Balanços de Salut Mental. L'últim exercici fet públic correspon a 2017 i en el mateix només es contempla un increment de 12,9 milions respecte a 2016.

Augment de la partida destinada a salut mental en 2017, segons dades de la Generalitat

"Una de cada quatre persones patirà algun problema de salut mental en la seva vida, mentre que una de cada 10 tindrà un problema greu, la xarxa de salut pública només arriba a un 2,6% de la població", afirma Navarro. I així ho certifica la Central de resultats de Salut Mental, corresponent a 2017. Segons aquest informe, un total de 168.688 persones van ser ateses en alguns dels 75 centres de salut mental d'adults (CSMA) de la xarxa pública. La mitjana de visites anuals per persona va ser de 6,5, amb una mitjana de 6 en el cas de les dones i de 7,2% en el cas dels homes.

Tractaments a les famílies

"S'observen diferències rellevants en el nombre de visites anuals que realitzen aquests pacients -explica la memòria--. La mitjana de visites anuals dels pacients amb trastorn mental greu va ser de 10,1, molt similar a la dels dos anys anteriors, però els valors oscil·len des de les 4,4 visites a Urgell, les 4,5 visites a Balaguer o les 4,9 a Segarra, fins a les 20,4 visites a Amposta, les 20,2 a les Corts (Barcelona) i les 20,2 en Martí i Julià (Santa Coloma de Gramenet). No obstant això, seria esperable que en pacients amb diagnòstics greus hagués menys variabilitat en el nombre de visites ".

Pel que fa als 58 centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ), l'informe revelava un augment de l'5% de persones ateses respecte a 2016, amb una mitjana de visites anuals de 6,3 (6,2 a nenes i 6,4 en nens). L'aspecte que presenta una major variabilitat és el tractament familiar. En 2917, el percentatge de pacients dels CSMIJ que van fer com a mínim una visita de tractament familiar va ser de el 41,2%, gairebé 5 punts percentuals menys que les visites efectuades en 2016. També hi ha diferències entre centres pel que fa a el grau de continuïtat assistencial. Els valors fluctuen entre el 35,7% de Cornellà de Llobregat i el 81,8% Santa Coloma de Gramenet.

Prevenció de l'suïcidi

El document demostra el desequilibri territorial existent en un àmbit, on també es troba a faltar un veritable Pla de Prevenció de l'Suïcidi i garanties que les persones que han intentat suïcidar-se rebin una atenció immediata. La Conselleria de Salut recorda que el 2014 va començar a aplicar-se un Codi Risc Suïcidi a Catalunya, en el registre s'han inclòs 12.596 persones, que han tingut un total de 14.759 episodis de conducta suïcida.

Taxa de suïcidis a Catalunya segons l'Associació per a la Prevenció de l'Suïcidi i l'Atenció a l'Supervivent / APSAS

No obstant això, els experts consultats asseguren que es tracta d'un programa de detecció precoç de casos de risc, no exactament de prevenció. És a dir, de detecció de persones que han fet una temptativa autolesiva. El seguiment consisteix a trucar-los per telèfon i en alguns casos es decideix derivar-los a un centre de salut mental. L'únic centre que disposa d'un pla de prevenció és l'hospital de Sant Pau, encara que amb escàs personal per donar suport a la zona de la dreta de l'Eixample ia l'associació Després de l'Suïcidi - Associació de Supervivents "(DSAS), tot un referent . L'hospital Parc Taulí (Sabadell) disposa d'un programa dirigit a les escoles i finançat amb fons europeus.

Moció aprovada per unanimitat al Parlament

Per això, el Parlament va aprovar a finals d'octubre per unanimitat una moció de Ciutadans tenia com a finalitat millorar l'atenció en salut mental i crear precisament un pla de prevenció contra suïcidis.

Segons les dades de l'Associació per a la Prevenció de l'Suïcidi i l'Atenció a l'Supervivent, el suïcidi és la primera causa de mort dels joves catalans entre 15 i 29 anys. Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), el 2014 es van suïcidar 531 persones. Aquesta xifra suposa una taxa mitjana de 7,06 per cada 100.000 habitants. El departament de Salut necessita que aquesta prevalença ha baixat 6,6 casos per cada 100.000 habitants, la més baixa d'Espanya i Europa.