Iceta demana una "àmplia coalició" per superar la divisió catalana
Passen els dies i ja en van nou mesos que el nostre país va decidir que Pere Sánchez era qui havia d'estar a l'capdavant d'un govern que gestioni els nostres interessos ja fins ara segueix sense un govern que pugui dir-nos per on va la nostra economia, la nostra educació o la nostra sanitat ia falta de notícies, les televisions es dediquen a ficar-nos en la mollera temes inexistents com guerres de sexes, memòries histèriques, escalfaments globals i altres romanços, amb les ministres Calvo, Montero i Celáa regañándonos cada dia.
La nostra Espanya està aterrida i pels plans de Pedro Sánchez d'anar a dormir amb els nacionalismes fent seves totes les seves barbaritats, deixant-se humiliar cada dia més per uns pocavergonyes que havien planejat assaltar la nostra nació, entre regats que no porten enlloc, enrenous històrics que a l' final duren unes hores i tona de propaganda oficialista que tot el endolceix i camufla. Els més saberuts pensadors bonistes continuen meditant com raspallar la idea d'Espanya sense que es noti gaire, perquè quan no hi hagi «encaixin» per fi en ella còmodament Catalunya i el País Basc
El resultat és que gairebé ha deixat de consignar l'important: aquest país porta sense Govern des de febrer de l'any passat, més de nou mesos, i els últims pressupostos generals de l'Estat, l'eina principal d'un Executiu, són els que va tirar endavant Rajoy a maig de 2017.
Ahir es va consagrar un nou capítol de la deriva socialista cap a un país amb vuit nacions o una nació amb vuit països (falten bastants) amb diferents drets i obligacions .... que ha inventat l'estrateg ballarí de el PSC, que ha estat tornat a reelegir .
Les lleu protestes dels barons que potser aviat es queden sense nació a Sánchez són menyspreats per les televisions de l'imperi «progressista», que són gairebé monopoli i no poden dormir revelades per Ortega-Smith, per a elles el gran problema nacional. Tot i així, Carmen Calvo es veu obligada a sortir a renyar a Page i Lambán, tan carques que no entenen l'oxímoron que cal dialogar «dins de la Constitució» amb qui et posa com a condició irrenunciable una independència que fa miques aquesta Constitució.
Aquesta setmana anem a contemplar un altre acte d'aquesta comèdia interminable i l'emperador de la Moncloa va dignar-se a rebre els principals líders de l'oposició per aparentar que parla amb ells i omplir els telenotícies orfes ja de la insuportable nena sueca.
La dreta, dispersa en el seu gresca interna, no aporta tot just iniciatives, excepte la impossible d'Acostades, per intentar evitar-li a país el mal suprem per quan el pres de Lledoners i el fugat de Brussel·les es posin d'acord i decideixin: un Govern socialista amb la ultraesquerra comunista i sostingut pels separatistes. Els països de vegades s'equivoquen en les urnes, però també poden acabar rectificant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario