Els separatistes i antisistema apedreguen als veïns que els planten cara a Barcelona

Disturbis per quarta nit consecutiva a Barcelona, ​​deslligats per partidaris de Pablo Hasél. | EFE

Cuarta nit de violència i destrosses a Catalunya davant el suport als manifestants dels partits separatistes i els comuns de Colau i Esglésies

Barricades, destrosses, saquejos i atacs als veïns. No és la primera vegada que els manifestants amenacen a qui els planten cara per les destrosses, però aquest divendres a la nit els separatistes antisistema han arribat a l'extrem d'apedregar als veïns que els censuraven les destrosses tant de béns públics com privats.

Catalunya viu una situació d'absolut desgovern. El suport dels partits separatistes i dels comuns -la versió catalana de podem- als partidaris de l'delinqüent Pablo Hasél han deixat a la policia autonòmica i als veïns sols ia mercè de les avantguardes dels Comitès de Defensa de la República i dels elements més perillosos de l'extrema esquerra i l'anarquisme.

L'alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau, està desapareguda. Es dedica a retuitejar missatges de suport a l'raper i es nega a condemnar la violència. JxCat, en les mans està la conselleria d'Interior, carrega contra l'actuació dels Mossos. ERC mira a una altra banda i el "Govern", en funcions, no emet cap senyal d'autoritat. El vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, es limita a demanar calma mentre negocia amb la CUP i amb JxCat la formació del pròxim govern.

Catalunya és terreny abonat per a la violència. Girona, Vilafranca de Penedès i Barcelona van ser els "fronts" de la quarta nit de la guerra d'Hasél, un subjecte que segueix recopilant suports entre la política i els mitjans de comunicació catalans, que advoquen per un canvi de model policial. Que una jove de 18 anys perdés un ull en la primera nit d'incidents a causa de l'impacte d'un projectil de foam (la munició que utilitzen els Mossos i que teòricament és menys lesiva que les pilotes de goma) és l'excusa per carregar contra el cos autonòmic. Cap polític separatista o podemita ha mostrat la seva solidaritat amb els agents ferits, alguns d'ells de gravetat.

Polítics i periodistes, en suport dels violents

En aquest context tòxic, els violents han trobat un filó. Polítics i alguns periodistes els anomenen "antifeixistes que lluiten per la llibertat d'expressió" -veta oberta pel portaveu de Podem, Pablo Echenique- mentre destrossen l'entrada d'El Periódico de Catalunya.

Ahir a la nit, que uns veïns des dels balcons els retraguessin les destrosses va donar pas a una pluja de pedrades. Un pas més en la deriva. Tot i això, els mitjans afectes a l'separatisme insisteixen en la "violència policial" mentre retransmeten les aventures dels manifestants. S'aferren a el mantra que cremar contenidors no és violència.

Duresa amb els ciutadans, via lliure per a les destrosses

Tota la duresa i contundència de les autoritats exhibida a l'hora d'imposar tocs de queda i restriccions per la pandèmia s'ensorra en la resposta davant les manifestacions. Les admonicions i avisos als ciutadans sobre les distàncies de seguretat, els perímetres, confinaments i les limitacions de el dret de reunió decauen davant les manifestacions en suport d'un tipus que proposa disparar al clatell a policies i polítics o violar dones i que fins i tot lloa a Hitler per criticar la política israeliana sobre Palestina.

El centre de Barcelona, ​​la Rambla, la Via Laietana i el passeig de Colom, entre d'altres zones de la capital catalana, van ser ahir a la nit l'escenari dels principals disturbis. Els violents no afluixen davant el cansament dels Mossos, que doblen torns davant l'escassetat d'efectius per contenir una violència escampada per les principals localitats de la regió. La Guàrdia Urbana de Barcelona, ​​dirigida pel tinent d'alcalde socialista Albert Batlle, va sortir ahir a la nit per ajudar els Mossos. Però no són suficients i ni la conselleria d'Interior demana ajuda a l'ministeri de Fernando Grande-Marlaska ni el Govern es presta a intervenir a Catalunya.

Els violents s'han fet amos dels carrers. Actuen a plaer, desafien, acorralen i apallissen als policies amb senyals de trànsit. Les llancen tota mena d'objectes contundents. Amenacen, ataquen, incendien, destrueixen, arrasen i saquegen béns públics i privats sense contemplacions. A la "guerra de Hasél" van guanyant per golejada mentre els detinguts cada nit són posats en llibertat a les poques hores.