Aquest dilluns es compleixen tres dies de termini que va donar l'Audiència Nacional perquè el cantant i raper Pablo Hasel entrés voluntàriament a la presó per complir condemna de dos anys, quatre mesos i quinze dies.
La condemna a nou mesos i un dia que el Tribunal Suprem va imposar al maig de 2020 per enaltiment de terrorisme i injúries contra la Corona que el pot portar a la presó en els pròxims dies no és l'única causa judicial que pesa sobre el raper Pablo Rivadulla Dur , conegut musicalment com Pablo Hasél. A aquesta sentència el músic suma una altra anterior de 2015, en la qual se li va imposar una condemna de dos anys per fets similars i que, a l'ésser la primera, va quedar en suspens i no el va portar a ingressar a la presó. A aquestes afegeix dues més d'sengles jutjats de Lleida per altres delictes que estan recorregudes i, per tant, encara no són fermes. A més, el raper està imputat en una cinquena causa pels successos esdevinguts en 2018 davant la Subdelegació de Govern d'aquesta ciutat catalana després de conèixer la detenció a Alemanya de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, segons detalla el seu advocat, Diego Herchhoren.
El raper s'ha tancat al rectorat de la Universitat de Lleida (UdL) "per evitar l'empresonament", quan es compleixen tres dies de el termini perquè ingressés voluntàriament a la presó després de la seva condemna per l'Audiència Nacional.
Hasel, condemnat per un delicte d'enaltiment de terrorisme, ha explicat que s'ha tancat des de les 9 hores i indefinidament al rectorat costat de membres de la plataforma ultraesquerrà que reclama la seva llibertat.
"Hauran de rebentar per aturar-me i empresonar", ha expressat.
Els magistrats assenyalen que la sentència ja va tenir en compte l'agreujant de reincidència, ja que anteriorment Hasel havia estat condemnat a dos anys de presó també per enaltiment de terrorisme: en aquest cas anterior, el tribunal sí va suspendre l'entrada a la presó de l'raper.
Cal assenyalar que en la seva sentència, amb data de 26/05/2003, el Tribunal Suprem va dictaminar que l'entrada policial a la Universitat no vulnera per si mateixa el dret a l'autonomia universitària, ja que com reconeix la sentència de Tribunal Constitucional de 28 de juliol de 1981, el fonament i justificació de l'autonomia universitària de l'article 27.1 CE, rau en el respecte a la llibertat acadèmica, és a dir, la llibertat d'ensenyament, d'estudi i investigació.
Segons aquesta sentència, les universitats no tenen autonomia pel que fa a la seguretat ciutadana o sobre el dret de reunió o manifestació. La Policia haurà de fer complir la llei en tot el territori espanyol, sense excepcions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario