Quatre milions d'aturats a les llistes de l'SEPE, els 900.000 afectats per un ERTE i els centenars de milers d'empreses tancades no són motius suficient perquè UGT i CCOO es mobilitzin, què és llavors el que ha de passar?
Poc importa si el Govern ha incomplert la seva promesa de pujar el SMI per sobre dels 950 euros o si no ha mogut un dit -per sort- per tombar la seva detestada reforma laboral. Les tragaderas d'aquest colla de sectaris bé untats són proverbials.
Un any porten UGT i CCOO sense atrevir-se a dir ni piu contra el Govern que està arruïnant a milions d'espanyols. El Govern social-comunista ja ni s'esforça a dissimular el seu corrupte modus operandi. Li és ben igual que Espanya estigui en un moment delicadíssim, de manera que la gestió dels fons públics hauria de ser especialment escrupolosa. Però la seva prioritat és seguir engreixant les seves xarxes clientelars.
Mentrestant, l'afiliació sindical s'ha desplomat fins a mínims històrics. Cada vegada són menys els treballadors disposats a pagar per pertànyer a aquestes organitzacions caduques que, lluny de vetllar per ells, només es preocupen de si mateixes i les seves xarxes lacayunas. Segons les últimes dades de l'OCDE, només el 13,6% dels assalariats espanyols està adscrit a alguna d'elles, el menor percentatge en 30 anys.
No hi ha major prova de la inutilitat dels sindicats que la de que no siguin capaços de finançar-se amb els diners dels seus minvants afiliats. És immoral obligar els contribuents a mantenir a organitzacions que repudien i que no els representen. Quan governi la dreta, no trigaran a desempolsar les seves pancartes i sortir al carrer amb qualsevol excusa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario