Espanya és el país de l'eurozona que menys ha gastat per afrontar la pandèmia, segons el BCE

 

La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño. EFE

Els autors de l'article consideren que la despesa de país en aquesta crisi representa un 1,3% de l'PIB, enfront de el 4% de mitjana a la zona de l'euro

Espanya és el país de la zona de l'euro que menys ha gastat en relació al seu producte interior brut (PIB) per afrontar la crisi que ha desencadenat la pandèmia de la covid-19.

Així es desprèn d'un article de el proper butlletí econòmic del Banc Central Europeu (BCE), que ha estat publicat a la bestreta.

Els autors, Stephan Haroutunian, Steffen Osterloh i Kamila Slawinska, consideren que la despesa d'Espanya en aquesta crisi representa un 1,3% de l'PIB, enfront de el 4% de mitjana a la zona de l'euro, basant-se en càlculs de la Comissió Europea ( CE).

El Govern eleva la xifra

Aquesta xifra és molt inferior a la que ha facilitat el Govern espanyol, que és de l'5,5%, a causa de l'heterogeneïtat en la forma d'informar sobre les mesures.

També és molt menor que la despesa de França, que arriba a el 3%; a el d'Alemanya, que supera el 4,5%, o al d'Itàlia, que frega el 5,5% de l'PIB.

En alguns països "els càlculs de la CE difereixen dels de les autoritats nacionals, especialment en la despesa relacionada amb els programes de treball a jornada reduïda", els ERTO, segons l'article de la butlleta, que el BCE publica dijous.

La CE tendeix a tractar aquesta despesa com a part dels estabilitzadors automàtics desplegats possiblement per la caiguda de les vendes o de la producció, però alguns països ho comptabilitzen com una mesura discrecional en els seus plans pressupostaris.

Altres diferències estan relacionades amb el tractament d'impostos diferits i contribucions socials.

A més, el resultat de les mesures fiscals aprovades el 2020 pot ser superior en alguns països del que calcula la CE perquè els plans pressupostaris es van preparar abans de la segona onada de la pandèmia a la tardor, que va crear costos addicionals per mesures ja aprovades i per adoptar-ne de noves.

Crisi financera de 2009

També ha estat menor la despesa d'Espanya l'any passat que durant la crisi financera de 2009, que va arribar a l'2,5% de l'PIB.

L'impacte pressupostari dels estímuls fiscals aprovats en la crisi financera el 2009 a tota la Unió Europea (UE) va arribar a l'1,5% de l'PIB.

Els economistes de el BCE consideren que l'impacte pressupostari de les mesures fiscals aprovades per afrontar la pandèmia "no té precedents en comparació amb altres crisis".

El 2009 es van produir diferències majors entre països que en la situació actual per la pandèmia perquè durant la crisi financera alguns no van aplicar estímuls fiscals.