Jordi Cuixart vol als seus fills empresonats

El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart EP

El president d'Òmnium Cultural i condemnat per l'1-O, Jordi Cuixart, ha cridat a la mobilització davant les eleccions catalanes de l'14 de febrer, i ha fet una crida a la mobilització de l'vot sobiranista.

Després de passar el primer cap de setmana en llibertat després de la concessió de l'tercer grau, el líder independentista considera que estar disposats a que els fills vagin a la presó seria un gran pas per a Catalunya: ¿Estem disposats a que [els nostres fills] puguin passar llargues temporades a la presó amb l'objectiu que aquest país pugui decidir lliurement quin ha de ser el seu futur polític ?. Si la resposta és sí, haurem fet un pas de gegant ", ha assenyalat el líder independentista.

Se m'ocorren moltes coses que dir-los a propòsit del que s'ha dit pel president d'Òmnium Cultural en una entrevista a Catalunya Ràdio. Se m'ocorren encara més respecte a qui li feia aquesta entrevista. Però es m'esgota el vocabulari quan comprovo fins a quin punt l'actitud miserable ha calat en la societat catalana. Aquest no és un assumpte polític.

Que algú parli així dels seus fills entra en un altre terreny més angoixant, més menyspreable. I tot davant la impassibilitat de la societat. Perquè ningú, a aquestes hores, l'ha portat davant els tribunals ja no per intentar un cop d'Estat, sinó per delicte de maltractament infantil. O és que desitjar que els teus fills acabin a la presó no és una forma de maltractament psicològic? Quin tipus d'educació és aquesta? ¿Els ensinistra també per kamikazes? La Fiscalia de Menors no té res a dir? Per menys d'això es retiraria la guarda i custòdia, i molt ben retirada, a el progenitor que manifestés tan grans enormitats públicament.

Escolti, Cuixart, i ja de pas, ¿li ha preguntat als seus fills què volen ser de grans? Una nul·litat com vostè o, per contra, algú que sigui, alhora, útil a si mateix ia la societat? ¿Tan poc vol vostè als seus fills que troba bé, segons les seves pròpies paraules, "que els nostres fills passin llargues temporades a la presó amb l'objectiu que aquest país - Catalunya - pugui decidir lliurement quin ha de ser el seu futur polític"? Parla vostè de debò o, simplement, la obnubilació que produeix la ingesta de consignes durant dècades li impedeix veure la barbaritat que ha sortit de la seva boca?

Jordi Cuixart no és l'únic il·luminat de l'prusés --el beat Junqueras tampoc està gens malament: no oblidem que la seva doctrina, el junquerisme, és amor de l'Bueno--, però sí el més conspicu i el que més sembla gaudir de l'martirologi. Cadascú és molt amo de gaudir de la manera que més li plagui --no m'estranyaria que Cuixart somiés amb si mateix crucificat i lluint corona de espinas--, però pretendre que la seva descendència trobi solaç en els mateixos estímuls ja és passar-se una mica de la ratlla.

Gaudiu nostre màrtir favorit del seu insània patriòtica i deixi en pau al seu fill, que ja trobarà ell solet el seu camí a la vida. O això o ara mateix dic als serveis socials: el que avisa no és traïdor.