Ha estat tornar de les seves vacances i Pedro Sánchez ha ensopegat amb la dura realitat, el seu canvi de govern no aconsegueix coordinar-se a l'llevar-se la cobertura dels gossos de presa defenestrats Calvo, Celáa, Ábalos o Rodó. Al seu disfressa per tot arreu li apareixen descosits, A sobre els incendis, les inundacions arreu del país, el de l'Afganistan, el volcà de la Palma i abans d'ahir les dades de l'PIB de l'INE, que no l'ajuden a recompondre la figura. Sense oblidar el fantasma judicial per la declaració de l'ex d'Exteriors ...
A causa d'això ha hagut d'anul·lar un darrere l'altre els seus viatges promocionals a Àfrica i a Nova York, Pedro Sánchez semblava calmat i fins anestesiat després de la taula a la Generalitat, de president a president, d'Estat a Estat. L'independentisme estava oxidat i mohíno.
I va reaparèixer Puigdemont.
I ha emergit la metzina. En només uns dies, s'ha amuntegat tal quantitat de detritus que resulta impossible tunejar a el terrible monstre. L'independentisme semblava calmat i fins anestesiat després de la taula a la Generalitat, de president a president, d'Estat a Estat. L'independentisme estava oxidat i mohíno. Uns van punxar a la Diada, els altres es van cruspir el de Mondragón.
Però aquesta setmana hem assistit a noves aparicions d'aquest pestilent artefacte que sosté Sánchez. Ofensiva contra el castellà al Senat, que derivarà en la Cambra de Babel. Asfíxia per immersió a Guàrdia Civil i Policia a Balears, on governen els socialistes. Persecució als docents que parlin en espanyol a la universitat catalana. Menyspreu sense precedents a l'oposició democràtica en la sessió de control, 16 ministres absents. Negociació de pressupostos amb Bildu, que exigeix il·legalitzar Vox per "alimentar l'odi". Parlen d'odi les hienes i piranyes, els concubinos de la terror. La resurrecció de Puigdemont, que tot ho altera.
Els seus nous assessors monclovites s'esforçaven a presentar un Pedro Sánchez afable i plàcid, tan humà que gairebé franciscà. Li han passejat per residències, per centres de refugiats, per boscos calcinats. Estava ara en ple desplegament de solidaritat amb els màrtirs de l'volcà, a la Palma anada i tornada amb escala a Nova York, un lliurament encomiable, un sacrifici inusual que busca obertament baratar els inhòspits chiflidos en venturosos aplaudiments. O sigui, un líder benamat.
Sánchez no tindrà més remei que mutar de nou, des de la seva actual imatge empàtica i bonancible tornar a l'perfil inclement i despòtic amb el qual es manejava abans de la remodelació de l'estiu.
A hores d'ara ja no enganya a ningú, la farsa no funciona .. De cop i volta l'horitzó s'ha tornat boirós, incòmode i impredictible per a la Moncloa on alguns semblen escoltar l'inesperat rum-rum de les urnes ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario