Amb l'hivern a l'horitzó, s'acosta un enrevessat trencaclosques energètic de caríssimes conseqüències per al ciutadà. Màxima tensió en el mercat energètic. La llum, el gas, els drets d'emissió de CO2 o el petroli segueixen marcant rècords sense donar treva i sense que encara hi hagi arribat l'hivern.
Llum, gas, petroli i fallides: la bomba energètica que està a punt d'esclatar, tot i que el Govern segueixi restant-li importància a l'repunt de la inflació, els dubtes sobre el seu caràcter transitori cada vegada són més grans.
Aquest dimecres, el preu de l'electricitat al mercat majorista (pool) arribarà als 189,9 euros el megawatt hora, el que implica el vuitè màxim històric en el que va de setembre. Així, el preu d'avui se situa com el més alt registrat en la sèrie i, fins i tot, en determinats trams horaris arribarà a trencar l'onerosa barrera dels 200 euros l'hora.
En ple encesa de les calefaccions a les llars l'encariment de el gas podria ser fatal per a les butxaques dels ciutadans. L'únic que ha fet el Govern per evitar aquest cop de gas en les famílies és posar un límit a la pujada de l'gas dels pròxims mesos, però generant un deute que després hauran de seguir pagant els consumidors en les seves properes factures, encara que el sector dubte de com recuperarà aquests diners en 2022. Segons els futurs, no serà fins llavors quan es preveu que es freni el preu de el gas. Tampoc cal oblidar que en aquestes últimes jornades el barril de petroli ha fregat els 80 dòlars.
L'elevat preu de l'gas i l'increment de l'preu dels drets d'emissió de CO2 -que exerceixen com un impost encobert a nivell europeu i els ingressos recapta la Hisenda de cada país-, estan darrere d'aquest encariment sense precedents de l'preu de la llum . A més, no cal oblidar que, a Espanya, a el rebut de la llum també cal sumar-li voluminosos costos polítics i fiscals
Si afegim la forta retallada donat per l'INE a la dada que va avançar fa només dos mesos de la comptabilitat nacional d'Espanya que ara calcula que el creixement real de l'PIB en el segon trimestre del l'any va ser de l'1,1%, molt lluny de l'2, 8% avançat al juliol. Aquesta retallada implica que el PIB del segon trimestre va ser un 1,8% inferior a l'estimat inicialment. Aquest canvi modifica per complet el tauler d'anàlisi per als economistes, ja que la interpretació de la recuperació i de rebot de les diferents macromagnituds és ara molt diferent. Per començar, Espanya estaria en el segon trimestre amb un nivell d'activitat un 8,4% inferior a l'existent abans de la pandèmia.
Podríem estar a prop d'entrar en una crisi semblant a la que ja vam patir amb el govern de Zapatero (que va intentar solucionar-a força de rotondes) on la inflació va arribar a arribar als dos dígits. Ja apunta que això pogués tornar a repetir-se a l'saber-se que l'increment interanual al setembre ha arribat al 4% que que pot ser l'inici d'una nova espiral de la inflació a l'tenir condicionat la meitat de PGE, al costat dels ja insuportable preus de la energia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario