El projecte frustrat prometia crear 83.000 llocs de treball directes amb una desemborsament de 1.700 milions,
El Govern va anunciar ahir que el milionari projecte per ampliar l'Aeroport de Barcelona-el Prat queda congelat 'sine die'. El motiu? El canvi de criteri mostrat per la Generalitat que, després d'anys reclamant més inversions en la principal infraestructura catalana, va decidir deslligar-se de la iniciativa arrossegada per les exigències ambientals de la CUP i les pressions de l'sobiranisme, que veia amb mals ulls un projecte a diversos anys vista basat en la cooperació entre l'administració catalana i l'Estat.
L'ampliació del Prat consistia en la construcció d'una nova terminal i l'ampliació de la tercera pista de la infraestructura. És aquesta ampliació la qual ha desfermat l'enfrontament, ja que mentre AENA la veia imprescindible, la Generalitat recelava d'ella pel seu impacte mediambiental a la zona de "La Ricarda" una zona verda propera. Segons va reconèixer la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, el canvi de postura mostrat per l'Executiu de Pere Aragonès feia inviable avui una inversió de 1.700 milions que AENA i el Govern no pot «imposar» en contra de l'criteri de la Generalitat. Sánchez va afegir que li havien sorprès les declaracions de l'propi Aragonès allunyant-se d'un projecte negociat i pactat pel seu propi vicepresident, Jordi Puigneró, i que es va donar a conèixer després de la reunió de la Comissió Bilateral Govern-Generalitat celebrada a l'estiu a Madrid.
En els últims dies, i fruit de la pressió feta per la CUP, les entitats ecologistes i diversos referents sobiranistes, ERC va virar la seva posició, cosa que, segons va dir Sánchez, «va trencar» la confiança necessària entre governs per emprendre una obra tan important com la reformulació del Prat. Amb tot, la ministra de Transports va negar que aquest capítol de desconfiança vagi a traslladar-se a l'anomenada 'taula de diàleg' Govern-Generalitat, que es reunirà la setmana que ve a Barcelona. Tot i l'optimisme mostrat per la ministra, la plantada mostrat ahir enrareix molt una cita de per si ja marcada per la incertesa i els dubtes exposats per Junts.
Tornant a la qüestió del Prat, Sánchez ha exposat que el Govern sempre es va mostrar disposat a evitar i compensar l'impacte ambiental que la Generalitat mostra com a argument per oposar-se, ara, a l'ampliació. «AENA i el Govern van explicar de manera exhaustiva el projecte i el seu impacte. La nostra proposta es basava, i es basa, en dos aspectes. Convertir l'aeroport en un aeroport de connexió internacional i fer un nou espai protegit al delta del riu Llobregat », va apuntar després de defensar el gran retorn positiu que tenia la proposta d'ampliació de l'aeroport plantejada des del seu ministeri tant per a l'economia catalana com per al ocupació.
Amb aspecte seriós, la titular de Transports va confessar que «com a ministra i com a catalana» sentia tristesa per haver deixat perdre aquesta oportunitat d'inversió. Així, ha reconegut que el canvi de criteri mostrat pel Govern català en les últimes setmanes fa molt difícil que l'obra pugui seguir formant part de el pla d'inversions i infraestructures de l'Estat per al període 2022-2026. «El Govern vol que Catalunya torni a ser un motor, però no va a imposar», va afegir abans d'anunciar la seva intenció de demanar que es facin públiques les actes de les reunions tècniques en què els representants de la Generalitat van negociar i van avalar l'ampliació.
Finalment, la ministra, que va prometre que l'assumpte del Prat no alteraria altres inversions planejades en els aeròdroms Girona i Reus, va concloure que, a dia d'avui, la Generalitat no té una «postura fixa» sobre una ampliació llargament reclamada per gran part dels partits i actors socials i econòmics de la comunitat. «És impossible dur a terme un projecte com aquest sense un suport sense fissures de la Generalitat», va dir una ministra que, a més de catalana, va ser fins aquest estiu alcaldessa de Gavà (Barcelona), una localitat situada a pocs minuts de l'aeroport.
Des de la Generalitat, el vicepresident català, Jordi Puigneró, va acusar el Govern de trencar «unilateralment» l'acord. En una compareixença des de Bèlgica, el també conseller de Territori va assenyalar que el bloqueig de la inversió és una «deslleialtat» de l'Estat que trenca el pacte assolit a l'agost. Així mateix, el dirigent, de Junts, va apuntar que l'ampliació ja contemplava reduir el seu impacte ambiental, encara que dins de la Generalitat no tots veien aquest punt de la mateixa manera. Abans d'acabar, però, Puigneró va disparar contra ERC, a qui va acusar veladament de «frivolitat i populisme» a l'criticar l'ampliació i fins i tot confirmar si assistència en manifestacions en contra seu. Poc després el mateix Aragonès va sortir a el pas de la qüestió a Twitter, on va acusar el Govern i aAENA de fer una «operació de xantatge». «No podem seguir acceptant aquest model d'imposició permanent», va dir.
Aragonès proposa ara "el traspàs de l'aeroport"
"Es constata que el Govern no té voluntat de diàleg"
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha comparegut per afirmar que "l'opció de futur és el traspàs de l'aeroport a les institucions catalanes i que amb el consens de país i la preservació ambiental decideixin el seu futur. Quan el futur ho decideix el govern espanyol no hi ha ni prosperitat ni preservació ambiental ". "La proposta de l'DORA que van presentar apostava per una ampliació de la pista de l'aeroport que afectava directament l'espai de la Ricarda. Això no és el que s'havia acordat amb la Generalitat i mai hagués tingut l'aval de la Comissió Europea", ha dit .
"Posar-nos en aquest xantatge abans de el 30 de setembre pot tenir unes conseqüències de dècades sobre les generacions futures. Les decisions s'han de prendre bé", ha considerat. "Ens volen posar entre l'espasa i la paret. O accepta com ho volem fer nosaltres o no hi ha res. Això és clarament un xantatge", ha lamentat.
"Amb la decisió d'ahir es constata que el Govern no té voluntat de diàleg. Mai han tingut la voluntat d'invertir a Catalunya ia l'aeroport", ha assegurat. "Ens volen imposar el seu model. No acceptem aquesta manera de decidir el futur d'una infraestructura tan important com l'aeroport. L'aeroport necessita una millora, evidentment, però ho hem de fer sense danyar de forma innecessària el territori", ha argumentat.
"L'anunci que ahir va fer la ministra és una maniobra de pressió perquè el Govern accepti acríticament i sense la possibilitat de fer cap esmena l'ampliació de la pista per la Ricarda i això no ho acceptarem", ha sentenciat
A el límit
El projecte del Prat havia estat concebut com un pla clau per evitar la congestió de l'aeroport català, el segon d'Espanya en trànsit. Per això, l'ampliació contemplava una inversió quantiosa i la creació de 83.000 llocs de treball directes. La idea d'AENA era augmentar la capacitat de vols de la infraestructura, que havia arribat pràcticament al seu límit abans que esclatés la pandèmia de coronavirus. Així, l'empresa comptava amb una previsió que col·locava l'augment de capacitat de l'aeròdrom en quinze milions de viatgers més, des dels 55 fins als 70 milions anuals. A diferència de Barajas, que encara tenia marge per assolir la seva entrada màxima de 70 milions abans de l'Covid, la necessitat del Prat d'ampliar una de les seves pistes per augmentar la seva operativa es percebia urgent. Sense anar més lluny, el 2019 ja va transportar més de 52 milions de passatgers.
Davant els dubtes de la Generalitat, el teixit empresarial es va mobilitzar a l'estiu per exigir la ràpida realització d'un projecte que prometia potenciar les rutes internacionals de l'aeròdrom per situar al Prat a l'altura dels grans centres de connexions europeus. Des d'ahir, la cosa queda en l'aire.
No hay comentarios:
Publicar un comentario