El pressupost de la Generalitat inclou un augment de la despesa del 17,3% respecte als comptes del 2020. La Generalitat preveu augmentar la despesa en 5.618 milions respecte al 2020 gràcies als fons europeus, els deutes de l'Estat i els tributs propis.
El conseller d'Economia de la Generalitat catalana, Jaume Giró, ha presentat aquest dimarts el projecte de pressupostos autonòmics, uns comptes que preveuen una despesa de 38.139 milions d'euros, 5.618 milions més que el 2020, fet que suposa una pujada del 17,3 %. El govern regional recorrerà per a l'augment de la despesa a 2.142 milions d'euros procedents dels fons europeus coneguts com a "Next Generation" (que en teoria s'haurien de destinar a la reactivació de l'economia) i als tributs propis.
A més d'aquests fons, la Generalitat pretén ingressar 1.487 milions procedents del dèficit autoritzat i 588 de la recaptació de tributs propis i cedits, així com per l'abonament de suposats retards de l'Estat englobats a la disposició addicional tercera de l'Estatut. L'administració autonòmica també compta amb 500 milions del retorn pendent d'un mes d'IVA i 536 milions més de l'Estat per al desplegament dels Mossos d'Esquadra.
Impostos
Els ingressos no financers i no finalistes creixen en 394 milions tot i que els comptes contemplen 978 milions menys en recursos del model de finançament, ja que, entre d'altres, tenen un augment de 588 milions en recaptació d'impostos cedits i propis, a causa dels tributs al CO2 i instal·lacions que afecten el medi ambient. També inclouen l'abonament per part de l'Estat d'una part del deute de la disposició addicional tercera de l'Estatut i el desplegament dels Mossos d'Esquadra (536 milions), així com 500 milions del retorn pendent d'un mes d'IVA.
Dels comptes també destaquen els ingressos finalistes, de 7.788 milions, que suposen 2.833 milions més (57,2%) que el 2020, gràcies als fons Next Generation (2.142 milions), que inclouen 1.528 del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, i 614 dels Fons React.
Departaments
La Conselleria de Salut és el departament que registra un major increment pressupostari, fins als 11.171 milions, fet que suposen 1.456 milions més del pressupostat el 2020; seguit del d?Educació, que arriba als 6.681 milions, que equivalen a 1.009 milions més que el 2020.
Al pressupost per a Salut hi ha prevista una dotació extraordinària de 500 milions per continuar fent front a les despeses sanitàries derivades de la pandèmia, així com 205 milions addicionals per mantenir els programes extraordinaris de personal contractat pel coronavirus.
Els comptes preveuen un increment de 28.882 places respecte dels comptes del 2020, amb 17.633 dels quals a Salut, 5.498 places per a personal docent i PAS i 1.122 noves dotacions en l'àmbit de seguretat (Mossos, Bombers i Agents Rurals).
Pel que fa a Drets Socials, compta amb un pressupost de 3.869 milions, fet que suposen 905 milions més, mentre que Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori compta amb 2.270 milions, després d'un increment de 511.
D'altra banda, la Conselleria d'Interior té un pressupost de 1.600 milions, amb 132 més; la de Recerca i Universitats amb 1.477, amb 184 milions més; la d'Empresa i Treball compta amb 1.233 milions, 282 més; la d'Acció Climàtica, Agricultura i Agenda Rural contempla 1.178 milions, 300 més.
En cas de Justícia, tindrà un pressupost de 1.092 milions, amb 43 milions més; la de Presidència arribarà als 701 milions, cosa que suposen 54 més; la de Cultura 385 milions, amb 85 més; la d'Acció Exterior i Govern Obert 94 milions, amb 21 més i la d'Igualtat i Feminismes, amb 92, que suposen 46 milions més.
L'única Conselleria que veu reduïda la seva partida és la d'Economia i Hisenda, que comptarà el 2022 amb un pressupost de 190 milions, cosa que significa set milions menys que el 2020, de manera que la despesa departamental conjunt creix un 18,6%. els 32.032 milions, i la despesa social concentra el 74,6%, davant del 73,7% del 2020.
En la seva presentació dels comptes, Giró ha lamentat que Catalunya no sigui una república independent, i en aquest cas els comptes, va dir, serien molt diferents. "Si no estiguéssim sotmesos a la subordinació en què vivim ara els números serien molt millors". També ha dit que l'economia catalana durant el procés separatista "anava bé, per sobre de la mitjana espanyola". Cal recordar que durant aquesta fase, entre el 2014 i el 2019, Giró exercia com a director general de la Fundació bancària de la Caixa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario