La Llei de pressupostos és la que regeix l'estructura econòmica d'un país: les polítiques públiques han de respectar les despeses i apropar-se als ingressos que limiten els pressupostos. El pressupost per al 2022 va néixer pràcticament mort. Ni tan sols podrà servir de referència per als pressupostos de les comunitats autònomes ni de les empreses que esperen aquesta directriu per preveure la seva política d'inversió o ocupació.
La base dingressos i despeses està malament i mai podrà estar quadrada. El desfasament només es podrà reduir a base d'endeutar-se a nivells impossibles, mentre Europa s'enlaira. Espanya, a diferència de la resta de països desenvolupats de la Unió Europea, no ha sortit ni començat a sortir de la crisi pandèmica: és un país endarrerit. No hi ha ningú seriós que pugui validar les dades que aporta Pedro Sánchez. Ni l'FMI, ni el Banc d'Espanya, ni l'Airef, ni les grans firmes, ni els grans Bancs, ni els ThinkTanks més prestigiosos, ni, més recentment, Brussel·les o el prestigiós mitjà britànic d'informació econòmica, Financial Times.
L'impostat optimisme econòmic del Govern de Pedro Sánchez no és més que això: una infame estratègia per enganyar els espanyols, inflant les dades i al·ludint a un suposat creixement que, comparat amb la caiguda, és realment un símptoma del que es coneix com estaflació, és a dir, l'acceleració de la inflació coexistint amb taxes de desocupació elevades.
Uns més optimistes que els altres però tots coincideixen en dues qüestions bàsiques i fonamentals: 1) que és impossible, insisteixo, impossible, aquest creixement del gairebé 7% que assegura l'Executiu i que, atenció, sobre aquesta falsa previsió s'han conformat els pressupostos del proper any 2022.
Que estem iniciant una greu crisi econòmica i, també, una etapa de decadència democràtica (palpable en el decaïment de llibertats, drets i, sobretot, en el sotmetiment del Poder Executiu sobre el Poder Judicial), doncs jo crec que és evident , notori i palpable per cadascun de nosaltres. I és una cosa que, a més, ratifiquen els experts: tant els economistes com els juristes.
Espanya ja no podrà dir que és l'economia de l'Eurozona que creix amb més vigor, sinó que passa a ocupar el lloc 17 de la CE. Per exemple, les previsions per a Irlanda han passat de dibuixar un escenari amb un creixement del 4,6% a la primavera, un en què ara s'espera que l'economia del país s'expandeixi gairebé un 15%. També s'han revisat a l'alça els creixements d'altres països les economies dels quals ara creixeran molt més que l'espanyola aquest any fins i tot si la caiguda del seu PIB durant la crisi va ser força menor que la d'Espanya, com és el cas per exemple de Croàcia, que creixerà un 8,1%, Itàlia, que creixerà un 6,1% o Estònia, l'economia de la qual s'expandirà un 9%.
No cal anar-nos-en als informes de les grans firmes ni llegir les publicacions dels mitjans econòmics més prestigiosos. Només cal que vostès surtin de casa i vagin a comprar, fer fora gasolina o començar a comprar els regals de Nadal. I, estic segur, que notaran a les butxaques això que els estic dient. Vostès guanyen el mateix, però la vida els costa més. La inflació, també anomenada 'impost dels pobres', està pujant alhora que mantenim diversos màxims històrics: el de la factura de la llum, el de la desocupació juvenil, el de la desocupació estructural, el del deute i el del dèficit. I a aquests màxims històrics, com deia, se li suma el de l'IPC, que ja és a l'aberrant 5,4% mentre el PIB del 2021 no creixerà més del 4.6%.
Sánchez continua la farsa de recuperació mentre les previsions econòmiques sobre Espanya es desplomen i la cistella de la compra es dispara. La seva política sectària i inoperant ja l'estan pagant tots els espanyols mes a mes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario