La vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball, Yolanda Díaz
La vicepresidenta i actual ministra de Treball, Yolanda Diaz, es presenta com la futura successora de Pedro Sánchez al capdavant del Govern apareix a les enquestes televisives com
Nascuda a Fene (La Corunya) el 1971 i Llicenciada en Dret. L'any 2007 va ser elegida regidora de l'Ajuntament de Ferrol, on va formar un Govern de coalició amb el PSOE i va exercir com a tinent d'alcalde. L'any 2012 va sortir elegida diputada al Parlament de Galícia, on va exercir de viceportaveu fins a les eleccions generals del 2016, que va resultar elegida per representar al Congrés dels Diputats les gallegues i gallecs. És la portaveu del Grup Confederal Unides Podem - En Comú Podem - Galícia en Comú.
Yolanda Díaz, és contínuament promocionada per les televisions és, sens dubte, la dona que més lloa per ser una de les més estiloses i més ben vestides, tant d'Unidas Podemos com dins de l'Executiu.
Però els funcionaris adscrits al seu ministeri de Treball no tenen la mateixa opinió favorable en la seva gestió, ja que ni tan sols no s'ha dignat a abordar les enormes mancances dels departaments adscrits al seu ministeri.
“La ministra Yolanda Diaz té el SEPE en respiració assistida i no fan res”, denuncia CSIF
Els treballadors del SEPE ja no aguanten més: jornades maratonianes, treball acumulat, retards i pressions en una plantilla minvada que fa gairebé dos anys que està de crisi pandèmica donant-ho tot. Davant d'aquesta situació d'abandó, amb deu oficines del SEPE tancades sense cap efectiu, 37 amb un sol efectiu, 91 oficines amb només dos efectius i 115 oficines amb tres efectius, el sindicat CSIF ha demanat avui la dimissió de la ministra de Treball i vicepresidenta tercera, Yolanda Díaz, i de tot el seu equip de gabinet.
CSIF assegura que la ministra dedicada en cos i ànima a la seva promoció política, es manté totalment “aliena” als problemes del Servei Públic d'Ocupació Estatal des del seu nomenament i denúncia que se li va sol·licitar una reunió urgent fa gairebé dos mesos que ni ha contestat. A això se suma la deixadesa de tot el seu equip, des del secretari d'Estat d'Ocupació, Joaquín Pérez Rey, “que no ha donat cap suport al SEPE al llarg de la dramàtica situació que s'ha viscut” i que també ha fet orelles sords al requeriment d'una reunió i d'un director general del SEPE, Gerardo Gutiérrez Ardoy, "que tampoc no està assumint la seva responsabilitat", ha explicat el sindicat, amb forta presència a les administracions públiques, en un comunicat.
El coordinador nacional de CSIF al SEPE, Manuel Galdeano, sosté que “aquestes tres persones mantenen el SEPE en respiració assistida (...) sense adoptar cap mesura que minimitzi l'afartament en què es troba sumida la ciutadania davant d'uns terminis de resolució del tot inadmissibles que deixa als peus dels cavalls” als treballadors del SEPE davant de la resta de ciutadans, per la qual cosa sol·licita la renúncia immediata de Díaz i del seu equip.
CSIF calcula que el SEPE ha perdut 3.500 efectius en els darrers deu anys, a més dels 1.500 funcionaris interins incorporats conseqüència de la Covid (un total de 5.000 efectius en aquest període). Davant d'aquesta manca de personal, Treball ha anunciat la incorporació de 250 funcionaris interins, una quantia que CSIF considera “dramàticament ridícula que evidencia l'escassa importància que s'atorga a la situació dels aturats, que necessiten una agilitat en l'obtenció de la cita” i en el tràmit de la prestació”.
El desembre del 2009, la plantilla del SEPE estava composta per 10.174 efectius. Quan cessin el desembre els últims 500 funcionaris interins incorporats per la Covid, la plantilla del SEPE no arribarà als 6.500 efectius el proper mes de gener. Amb aquesta plantilla, CSIF considera que és impossible facilitar les cites presencials que se sol·liciten diàriament. El sindicat assegura que només ahir a les províncies de Barcelona i Madrid es van deixar d'atendre gairebé 7.600 sol·licituds d'atenció presencial.
Les cuidadores a domicili es neguen a aixecar acampada perquè les rebi Díaz
Les treballadores sociosanitàries d'atenció a domicili s'han negat a aixecar l'acampada que mantenen des del dia 1 davant del Ministeri de Treball a Madrid. Si s'aturés a parlar amb elles quan entra al ministeri, probablement hauria evitat el mal efecte de tenir un campament a les portes del Ministeri,
Un grup de dones dedicades a les cures a domicilis porten des de l'1 de novembre acampades a la intempèrie a les portes del ministeri de Treball. El motiu és la precarietat laboral i l'exclusió que pateixen de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Totes aquestes treballadores comparteixen xacres, dolors al cos, al·lèrgies provocades pels productes amb què treballen i seqüeles psicològiques. De moment, Yolanda Díaz només hi ha jugat sense acceptar compromisos concrets.
Fa anys que la Plataforma Unitària d'Auxiliars d'Ajuda a Domicili lluita per millorar les seves condicions laborals i lluitant perquè es reconeguin les malalties professionals per al col·lectiu. L'argument per excloure-les és que treballen en domicilis privats, a diferència dels cuidadors que treballen en residències o centres de dia, a qui sí que els empara la llei.
Davant del Ministeri muntaven guàrdia aquest dilluns, a 7 graus, Teresa i Margarita. Teresa, portaveu de la plataforma i jubilada fa un mes als 66 anys, va ser molt clara amb la ministra de Treball i va denunciar que estan al límit. Se senten “abandonades” i recorden que en el seu conflicte hi ha tres ministeris implicats (Treball, Polítiques Socials i Igualtat, tots dirigits per dones). “Tres dones d'esquerres que parlen de la pàtria, però aquesta matria és una pàtria transvestida. Cap no s'ha preocupat, cap ha aparegut”, va lamentar.
La protesta no és casual ni improvisada. Fa un any que l'organitzen, des del 28 de desembre de l'any passat, dia en què van mantenir una reunió amb el Secretari d'Estat de Treball i es va comprometre a treballar colze a colze per solucionar la seva precarietat laboral. No obstant, la promesa mai no es va complir. Van aconseguir una trobada però denuncien que va ser una “trampa” perquè marxessin. I pensen continuar amb la lluita.
Això dels subinspectors de Treball:
Aquesta són les reivindicacions del cos de subinspectors laborals. Només cal llegir la carta remesa pel col·lectiu, sense resposta des de fa quatre mesos.
Yolanda Diaz ha constituït un front femení juntament amb Ada Colau i Mónica Oltra amb els que recorren diverses ciutats espanyoles en el seu afany per dur a terme la seva nova candidatura de dones al trent d'Unidas Podemos, Aquesta setmana s'ha convertit en cap de piquets als disturbis a Port Real.
La vicepresidenta segona ha viatjat a Falcon aquest any a Luxemburg, Catània, Coïmbra, Roma, Santander i Barcelona per assistir a diverses reunions de la seva competència El president del Govern es resisteix a informar sobre els seus desplaçaments amb l'argument que és "matèria classificada"
No hay comentarios:
Publicar un comentario