El carrer comença a escalfar-se: camioners, agent de seguretat, agricultors, metal·lúrgics, farts que el govern no els doni solucions, convoquen manifestacions per tot arreu davant el futur i la precarietat dels seus llocs de treball
El Govern juntament amb CCOO i UGT i sense comptar amb la patronal, decideix donar un "sablazo" fiscal a les empreses, ja exhaustes, perjudicarà els treballadors que no solucionarà el problema sistèmic de les pensions. Un altre desastre de Sánchez.
El ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, va pactar aquest dilluns amb els sindicats una sablada fiscal a les empreses, l'enèsim, sense comptar amb la Patronal i amb la barroera coartada que servirà per equilibrar la guardiola de les pensions, llastrada amb un forat anual de 20.000 milions que difícilment pal·liarà una recaptació extra de 50.000 milions al còmput total d'una dècada.
La proposta del Govern, acatada pels submisos i ben remunerats sindicats, eleva a les empreses un 0.5% l'impost a la feina, i un 0.1% als empleats, cosa que eleva el cost laboral fins a un 45% des del 2016. Una barbaritat. I una temeritat.
Entre la pujada de les retencions, que encara encareix més la contractació, i l'extensió del període de càlcul de 25 a 35 anys que també sembla segura malgrat la confusió generada; la retallada per a una pensió mitjana de mil euros seria de cent euros mensuals, i cal afegir-hi la reducció del salari fruit de l'increment de les cotitzacions.
A aquest escenari advers se li afegeix la confusa, si no ocultista, actitud del Govern, que ha estat capaç de negar oficialment al Senat la reforma que, no obstant, ja havia remès a Brussel·les: avui dia, és impossible saber a ciència certa si s'ampliaran o no els anys per calibrar la pensió futura.
Pujar més l'impost a la feina és una barbaritat per a l'empresa, l'empleat i el país
I tot això en un context de crisi evident de la Seguretat Social, que fins i tot amb aquesta reforma podria arribar a acumular un dèficit de fins a 50.000 milions d'euros anuals, fruit de l'envelliment poblacional, de l'atur elevat i de la dimensió de l'economia submergida, que es calcula és el doble de l'europea.
Finalment, el Govern no ha buscat l'acord amb l'oposició, ignorant completament el Pacte de Toledo, ni amb la Patronal: sembla que es conforma amb un pacte amb els sindicats, que cada vegada tenen més difícil mantenir aquesta posició subordinada a Moncloa.
Tardor calenta
La inflació, disparada fins al 5.4% ja, suggereix una negociació col·lectiva duríssima en el futur a curt termini: si els sindicats s'entesten a revisar els salaris amb l'IPC, almenys a l'Administració; els comptes públics es faran insostenibles. Però si hi renuncien, tindran un seriós problema amb la clientela.
L?encariment de l?energia, els problemes de subministrament, l?enorme inflació i les pujades d?impostos en marxa suggereixen, en tot cas, un 2023 molt complicat i calent per al Govern: les protestes del sector dels camions o dels Cossos de Seguretat semblen la bestreta d'un problema més gran. I ningú podrà dir que Sánchez no els ho ha guanyat, per més que els sindicats segueixin lliurats a la seva causa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario