El camp pren Madrid contra la inoperància del Govern

Centenars de milers de pagesos, ramaders, pescadors de l'Espanya rural es va desplaçar ahir a Madrid, ha dit que ja no pot més. Les bestials pujades de carburants, electricitat, pinsos, impostos i la vaga de transports els ha portat a unes pèrdues inassumibles que els obligaran a abandonar el camp i tancar els centres productius

Les principals organitzacions de pagesos i ramaders, juntament amb entitats dels sectors de la caça i els bous, van començar la marxa a les 11, en un ambient festiu, amb 45 tractors, un gran nombre d'animals, entre ells cavalls i galls. Els primers càlculs fixen l'assistència total a més de 200.000 persones arribades des de tots els punts del país, però els organitzadors parlen de més de mig milió.

Amb el lema 'Junts pel camp', la marxa va transcórrer des de la seu del Ministeri d'Agricultura (glorieta d'Atocha) fins a la del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic (Nous Ministeris).

Mentre el Govern espanyol continua esfullant la margarida amb el paquet econòmic que preveu aprovar el proper 29 de març al Consell de Ministres. Les darreres informacions parlen que l'Executiu es decantaria per aprovar ajudes directes en forma de bons per a les empreses i persones més afectades per la crisi, en comptes de rebaixar de manera equitativa els impostos de les matèries primeres i els carburants.

Una solució que no convenç les empreses espanyoles, que veuen que aquesta via pot endarrerir les solucions en un embull de burocràcia i requisits, segons han relatat diverses associacions Les patronals s'han cansat d'exigir mesures urgents i d'aplicació immediata i per a ells una solució en forma dajuts directes podria retardar massa larribada de diners a empreses que ja estan asfixiades.

Estimen que qualsevol bo o subvenció podria trigar diverses setmanes a materialitzar-se i, per tant, els diners arribarien al teixit productiu quan «ja sigui massa tard» per rescatar unes empreses que passen per una de les pitjors situacions conjunturals des de la crisi de la pandèmia .

No baixen impostos

«Necessitem solucions urgents», indiquen. Consideren que ja és negatiu postergar-ho tot per al 29 de març com ha dit el Govern, però adverteixen que si ja està decidit, demanen que almenys l'impacte dels anuncis sigui «immediat» a la indústria i que es noti a la rebaixa dels costos energètics i de combustibles a partir de l'1 d'abril.

L'Aliança per la Competitivitat de la Indústria Espanyola, constituïda per totes les grans empreses de tots els sectors industrials, va més enllà i demana al Govern que avanci les mesures que té previstes aprovar el proper 29 de març per rebaixar el preu dels combustibles. De moment, el Govern tanca la porta a la baixada d'impostos, com ja va explicar aquest diari, per por de buidar les arques públiques.

La poca cosa que se sap d'aquestes ajudes directes -que no han estat detallades als grups parlamentaris amb què ha tingut contactes el Govern- és aplicar aquest bo atenent nivells d'ingressos per a les empreses i de rendes en el cas de les famílies. Això suposa entrar en una dinàmica que, com ha passat a la pandèmia, genera una lentitud en la concessió que en aquest cas va totalment en contra de les actuals urgències de les empreses.

Burocràcia a les ajudes

"La velocitat de les mesures és fonamental", diuen empreses consultades. Moltes recorden els enutjosos per demanar crèdits ICO i la lentitud de la seva concessió o el Fons de Suport a la Solvència d'Empreses Estratègiques de la SEPI a què només se li han sol·licitat la meitat dels 10.000 milions amb què comptava, precisament per la sèrie de requisits que se sol·licitaven per concedir-los.

Quant a la concessió dajuts directes a les persones, el millor exemple de burocràcia és lIngrés Mínim Vital (IMV). Al febrer es va conèixer que ha arribat a només 824.441 persones, un 35,8% de les inicialment previstes (2.300.000) segons un informe de l'Associació Estatal de Directors i Gerents a Serveis Socials. Només el 9,3% de la població que viu sota el llindar de la pobresa ha pogut rebre'l i s'han quedat sense executar 1.000 milions d'euros el 2021.

El Govern treballa en dues dimensions de solucions. La primera d'ajudes directes -que substituirien les baixades d'impostos que els demana el sector- i la reforma profunda del mercat energètic a nivell europeu. L'objectiu del Govern i de la sèrie de reunions que Pedro Sánchez està sostenint amb líders europeus és posar un límit al preu de l'electricitat al detall -en els 180 euros el megawatt- i desacoblar el preu de gas del mix energètic.