Carles Puigdemont, en una conferència de premsa al Parlament Europeu el febrer passat. /JOHN
El Parlament Europeu va reclamar dimecres que la Unió Europea es doti d'un sistema de "sancions i contramesures" per reaccionar davant les campanyes d'influència i ingerències estrangeres, i va tornar a demanar una investigació dels lligams entre l'entorn de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el Kremlin.
L'informe, elaborat abans de la invasió russa d'Ucraïna encara que s'ha votat aquest dimecres, adverteix sobre una "profunda preocupació" per la cada vegada més sofisticada naturalesa de les interferències estrangeres i manipulació informativa que afecten la Unió Europea, "un nou tipus de guerra" que requereix una estratègia ben finançada per protegir el bloc comunitari.
El text, aprovat per 552 vots a favor, 81 en contra i 60 abstencions, és l'informe final de la comissió especial de l'Eurocambra sobre interferències estrangeres en els processos democràtics a la UE i desinformació, que durant un any ha analitzat l'abast de aquests atacs i amenaces, així com la preparació i consciència de la UE davant aquest fenomen creixent.
El Govern de Quim Torra i l'entorn de Carles Puigdemont van fer gestions a Rússia almenys fins al febrer del 2020 per intentar aconseguir que Vladímir Putin recolzés els plans de l'independentisme català. Un alt càrrec de la Generalitat i la mà dreta de Puigdemont, Josep Lluís Alay, es van reunir a Moscou amb agents d?Intel·ligència, periodistes involucrats en les campanyes de propaganda i desinformació del Kremlin i un conseller del Ministeri d?Energia d?aquest país per obrir un canal de col·laboració secret amb l'Administració de Putin, segons han confirmat a El Confidencial protagonistes directes d'aquestes converses i altres fonts properes a les trobades.
Puigdemont es va reunir a un hotel de Ginebra amb l'enllaç del Kremlin
L'expresident de la Generalitat va supervisar en persona a finals de juny del 2019 les gestions de l'independentisme per intentar aconseguir el suport de l'Administració russa
Carles Puigdemont va supervisar en persona les gestions de l'independentisme per intentar aconseguir el suport del Kremlin. L'expresident de la Generalitat es va reunir a finals de juny del 2019 amb els responsables dels contactes amb Moscou per demanar informació de primera mà sobre la marxa de les converses.
La cimera es va produir a Ginebra, aprofitant un viatge de Puigdemont a la ciutat suïssa per participar al cicle de conferències Crans Montana. L'entorn de l''expresident' també es va citar en secret aquests dies amb un gestor de patrimoni rus establert a Suïssa anomenat Yuri Emelin. L'objectiu era que aquest assessor els ajudés a crear una estructura financera a l'estranger per injectar fons en el moviment secessionista, segons han confirmat a El Confidencial diversos dels participants en aquestes negociacions i altres fonts properes a les reunions.
L'independentisme intenta ara blanquejar la imatge d'aliat incondicional del Kremlin
L'independentisme català té un problema: el seu coqueteig amb Vladímir Putin. Les lloances històriques a la gestió del líder rus i els intents d'aconseguir obrir una porta al Kremlin, per discreta que fos, per donar suport a la secessió de Catalunya li poden passar factura. “Una Catalunya independent mantindrà estretes i amistoses relacions amb Rússia”, vaticinava Carles Puigdemont al diari rus 'Komsolskaya Pravda', un dels més importants de Rússia, el gener del 2019.
Eren els dies de vi i roses, de la lluna de mel amagada entre l'independentisme català i Moscou. Era el temps en què les complicitats de Puigdemont el portaven a recordar que Rússia té un heroi nacional: Josep de Ribes. “Saps que un dels més grans comandants navals del segle XVIII, Josep de Ribes, era català? Va servir al mar Negre sota l'emperadriu Catalina la Gran”, inquiria el fugat a l'entrevista, per estendre ponts còmplices amb el país eslau. L'última teoria manejada és que el líder rus manipula ara el "dret d'autodeterminació", la principal reivindicació separatista.
La Generalitat recolza Ucraïna, però segueix pagant el sou als prorussos de Puigdemont
Tot i les incompatibilitats, el Govern manté en els seus càrrecs el cap i la subdirectora de l'oficina de l'expresident a Brussel·les o la directora general de la Catalunya Exterior. Reben sous de fins a 108.760 euros anuals.
La Generalitat manté a costa de l'erari públic diferents personalitats assenyalades per posicions prorruses o estrets vincles amb l'entorn de Waterloo de Carles Puigdemont. És el cas del cap de l'oficina de l'expresident, Josep Lluís Alay; la subdirectora de l'oficina de Brussel·les, Erika Casajoana, o la directora general de la Catalunya Exterior, Laur a Costa, entre d'altres.
Tot i que hi ha evidents incompatibilitats i interfereixen en la política exterior desenvolupada pel Govern, que gasta 90 milions d'euros anuals en una conselleria, es mantenen en els seus càrrecs sense més explicacions. Pere Aragonès, que s'ha alineat amb Espanya i Europa a favor d'Ucraïna, prefereix mirar cap a una altra banda per tal de l'estabilitat de la coalició entre ERC i JxCAT, ja molt tensionada abans del conflicte.
Això és el que paga la Generalitat a l'home de Puigdemont a Moscou
Josep Lluís Alay és el responsable de l'oficina de l'expresident i ha mantingut una ambigüitat amb la invasió russa després dels contactes amb el Kremlin
L'historiador Josep Lluis Alay
Carles Puigdemont mai ha tancat la porta a Vladímir Putin com a aliat per aconseguir la independència de Catalunya. Com a prova d'això està que, malgrat que l'expresident es desfà en crítiques cap a la invasió d'Ucraïna, continua mantenint com a mà dreta Josep Lluís Alay, que ha mantingut contactes amb el Kremlin durant els darrers anys i està mostrant una posició molt ambigua amb el conflicte bèl·lic. I és que Alay és el responsable de l'Oficina de Puigdemont i, per aquest càrrec, cobra anualment 108.760 euros, segons apareix a la web de Transparència de la Generalitat.
Els focus es van posar sobre Alay el 3 de setembre de 2021, quan un reportatge de recerca publicat per The New York Times va revelar que, a la primavera de 2019 (poc abans que es publiqués la sentència del «procés»), « es va reunir amb funcionaris russos, amb exagents d?intel·ligència i amb el nét d?un espia de la KGB, un home molt ben connectat». «La meta era garantir l?ajuda russa per aconseguir la separació de Catalunya de la resta d?Espanya», revelava el rotatiu nord-americà.
"Estic pensant molt en el tema Rússia", li va escriure Alay per missatge de text a Puigdemont el 23 d'agost de l'any passat (2020). 'I aquests dies tot està molt molt complicat'», recollia el text de «The New York Times», revelant proves aclaridores dels vincles d'Alay amb Rússia. De fet, el mateix mitjà contacte amb Alay i Puigdemont i tots dos van confirmar que s'havien produït viatges a Rússia per entaular contactes de cara a forçar la independència de Catalunya.
Alay, públicament, va reconèixer posteriorment que havia viatjat a Rússia al costat de l'advocat exetarra Gonzalo Boye, encara que va adduir que era per preparar un viatge de Puigdemont allà. Si bé, els vincles entre Alay i el Kremlin semblen molt més sòlids del que ha volgut projectar ell mateix: l'indici més clar en aquest sentit és comprovar com a les xarxes socials ha evitat condemnar la invasió d'Ucraïna i ha cultivat una posició ambigua , acusant fins i tot de la «situació tràgica» que viu avui Europa Josep Borrell o comparant la censura de mitjans de comunicació a Rússia i Europa. És a dir, equiparant responsabilitats entre els europeus i Putin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario