Reunió de Sánchez amb els agents socials
El pacte de rendes que va anunciar el president de Govern, Pedro Sánchez, al Congrés dimecres passat es queda, almenys de moment, gens.
Sindicats i empresaris recorden que l?acord salarial el negocien entre ells. CCOO i UGT insisteixen que cal garantir el poder adquisitiu. Els empresaris es neguen a indexar el salari a la inflació
Després de la reunió que va mantenir aquesta tarda Sánchez amb tots els seus ministres econòmics amb els líders de CEOE, Antonio Garamendi; Cepime, Gerardo Cuerva; CCOO, Unai Sordo, i UGT, Pepe Álvarez, els agents socials van deixar clar que la negociació del V Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC) es queda fora d'un suposat pacte de rendes, si és que s'arriba a negociar, segons van coincidir els màxims responsables de les quatre organitzacions socials.
Els salaris queden exclosos del pacte de rendes proposat per Pedro Sánchez. El més contundent va ser Garamendi. "Vull deixar clar alguna cosa sobre el pacte salarial: hem dit al president que hi estem treballant, i es desenvolupa en el diàleg bipartit [empresaris i sindicats]".
Tot i que va matisar que a futur, s'asseuran amb el Govern si aquest planteja altres matèries de negociació que caldria definir. "I, llavors, ja ho veuríem", va aclarir sobre una possible negociació d'un pacte de renda, una mica més ampli que la mera pujada salarial.
La guerra no la poden pagar els mateixos de sempre: li toca estalviar l'Estat
Amb la llum en preus màxims i un rècord històric per a aquest dilluns de fins a 500 euros a la tarda; l'IPC disparat al 7,4%; els costos laborals més cars que mai i la certesa que la guerra incrementarà els estropicis econòmics provocats per la pandèmia; el Govern sembla haver renunciat a aplicar immediatament la reforma fiscal prevista per al 2022 que, en síntesi, suposaria una pujada massiva d'impostos camuflada en una aposta per sostenir l'Estat de Benestar.
El Govern socialpodemita atribueix la pujada desbocada del nostre IPC a la guerra però, encara que en aquests moments és al 7'4%, Espanya va tancar l'any 2021 amb una inflació desbocada que ja fregava aquest nefast 7%, la xifra més gran de l'Eurozona . Sembla haver trobat a la guerra una excusa per justificar els seus errors de previsió i de polítiques, resumits en un creixement inexistent; una creació d'ocupació artificial i una ànsia recaptadora que s'ha beneficiat de l'enorme cost de la llum, el combustible i fins i tot la cistella de la compra.
La desesperació del Govern, però, es percep en la seva aposta per un “pacte de rendes” que arregli el trencat causat per ell mateix en indexar les pensions d'acord amb l'IPC: si es trasllada aquesta norma als convenis col·lectius, les pujades salarials a aplicar, unides a l'increment de les cotitzacions i de l'SMI, abocarien milers d'empreses al tancament.
La guerra, la pandèmia i la crisi no pot ser sempre per a aquests: els treballadors per compte d'altri, els petits empresaris, els autònoms i els comerciants. L'esforç ha de ser compartit i repartit pel conjunt de la societat i no aplicat a una part, la mateixa que suporta totes les factures, per un Govern que mentre manté el nombre més gran de Ministeris de tot Europa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario