La Ministra de Transports ha demanat el reforç de 23.000 policies i guàrdia civils per impedir les accions violentes dels piquets a la vaga de transportistes a qui no li va donar importància i amenaça de desproveir el país d'aliments peribles i articles de primera necessitat, Acusa a la "ultradreta" de promoure aquestes accions.
Alberto Núñez Feijóo no li falta raó quan acusa el Govern socialcomunista d'estar "forrant-se" fiscalment amb la pujada de la llum i la gasolina. Certament, mentre la majoria dels països europeus han reaccionat al descomunal augment dels costos de l'energia amb reduccions d'impostos importants, Pedro Sánchez no ha tingut millor ocurrència que llançar una campanya que promociona l'ús de la bicicleta mentre manté la seva mossegada fiscal propera 50% de la factura energètica.
Tan demencial com la voracitat fiscal és la nul·la voluntat governamental per augmentar la producció d'energia, mentre que altres països europeus incrementen la producció d'energia nuclear, com és el cas de França, o reactiven les plantes de carbó, com és el cas d'Alemanya. Pel que fa a això, convé recordar que, malgrat que la Comissió Europea ha donat reconeixement d'energia verda a la nuclear –així com al gas– el Govern social-comunista manté el seu empobridor veto a aquesta energia neta, segura i de subministrament estable.
Tot i això, assistim a l'insòlit espectacle d'un Govern embolicat en les seves pròpies cuites internes i inoperant al qual se li està anant de les mans una vaga de transportistes que posa en perill ni més ni menys que l'abastament de productes de primera necessitat. Que cap representant de l'Executiu s'hagi avingut, ni tan sols, a escoltar les demandes d'uns camioners, autònoms o de petites i mitjanes empreses, que, simplement, no poden treballar amb un dièsel als preus actuals, és la millor prova del que denunciem .
Pedro Sánchez, sembla disposat a repetir les mateixes tàctiques de la pandèmia, tractant de mutualitzar la crisi amb els partits de l'oposició, a qui, sota apel·lacions a un suposat patriotisme, en aquest cas, europeu, es pretén girar un xec en blanc per a que ho signin. Fins ara, l'Executiu ha anat guanyant temps, sens dubte, esperant que escampi la situació o, recolzant-se en les noves circumstàncies, s'aconsegueixi canviar les polítiques energètiques de la Unió Europea, qüestió gens fàcil.
L'única manera d'abaratir la factura energètica als ciutadans sense enganyar-los és reduint impostos, augmentant la producció o totes dues coses alhora. El Govern, no obstant, no hi fa res. En lloc d'això, com un vulgar triler, el màxim que proposa és fixar topalls al preu de la factura el que farà que el ciutadà pagui com a contribuent allò que no ha pagat a la seva factura de client.
No hay comentarios:
Publicar un comentario