L'hora de la veritat

El Tribunal Constitucional a instàncies del Govern de Mariano Rajoy, ha dictat la suspensió cautelar de la llei de consultes proposada per Artur Mas feta mitjançant un referèndum que emparat per aquesta llei pogués propiciar la separació de Catalunya amb Espanya. Com no podia passar res més. Els tribunals han declarat immediata i unànimement que aquest acte queda suspès. I també "els actes o resolucions hagin pogut dictar en aplicació" d'aquesta norma, i "les restants actuacions de preparació per a la convocatòria d'aquesta consulta o vinculades a ella". És a dir: si un funcionari de la Generalitat, (inclosos els Mossos d'Esquadra que tindran l'obligació de reprimir tot desordre,) realitza qualsevol acte vinculat a la preparació o convocatòria del referèndum separatista, se li pot inhabilitar. Poden quedar-se sense treballar i sense cobrar durant un temps.

Per primera vegada en tot aquest procés, Artur Mas se l'ha hagut de embeinar i el Govern després d'un encès debat, ha decidit avui suspendre la campanya institucional de la consulta i ha decidit prendre les mesures que es deriven de la decisió del Tribunal Constitucional per garantir la "seguretat jurídica" en l'activitat dels funcionaris públics, la qual cosa inclou, segons ha dit Homs, la suspensió de la campanya institucional del 9N i ha acordat presentar al · legacions davant la decisió del Constitucional, tot i que el conseller de Presidència, Francesc Homs, (el primer ciutadà espanyol que s'ha queixat de la rapidesa de la justícia) ha advertit que "la partida (el procés) continua". "Estem en un context en què res s'ha acabat, hi ha una situació processal que no passa per alt però la pretensió és continuar i farem les coses complint els compromisos adquirits i ajustats al dret", però ha afegit a continuació "Ahir no acabar res. El procés continua ", ha dit un Homs desafiant, que ha reclamat a l'alt tribunal que revisi aviat les al · legacions de la Generalitat i" dicti sentència com més aviat millor ".

De tal manera que el Govern de CiU ha deixat de tenir la iniciativa. Aquesta tarda a les 7, seguint les instruccions d'ERC, ANC i Omnium, centenars de persones frustrades per les seves promeses incomplertes, han pres el relleu i s'han manifestat davant els ajuntaments de Catalunya i es proposen continuar amb aquestes manifestacions mentre el Tribunal Constitucional no aixequi la suspensió.

Com si fos un presagi, en el moment de la manifestació va descarregar una forta tempesta que no va aconseguir que els allí convocats desistissin de la seva obstinació i aguantar amb els seus paraigües davant del Palau de la Generalitat. Vam veure a una Carmen Forcadell calada fins al moll disposada a seguir amb els seus actes per dur a terme a terme una consulta que, en el cas de produir-se, no tindrà l'efecte que es pretenia.

Per a multitud d'independentistes ha estat molt fàcil baixar a Barcelona un cop l'any amb la família a passejar amb la cubana, fer-se fotos al sol i corejar lemes com en el futbol. A més surt gratis. Però això s'ha acabat. El Sr Mas ha promulgat una norma il · legal i els tribunals han declarat immediata i unànimement que aquest acte queda il · legalitzat i anar contra el mateix, per dir alguna cosa, més serà un esforç inútil. Aquests assumptes ja no poden resoldre com fins ara al carrer i caldrà tornar a la negociació, probablement, entre d'altres protagonistes menys envanits, que apartin el seu ego i es preocupin dels veritables problemes dels ciutadans catalans i s'aconsegueixi recobrar el seny. .

Per als "independentistes" ha arribat el moment de la veritat. Hauran de posar sobre la taula els veritables problemes que són molts i posar-se a treballar per resoldre'ls. No es pot fer a cop sloganos repetits fins a la sacietat. S'han acabat les samarretes i la cocacola: legalitat o insurrecció. Anem a veure quants seran a partir d'ara els ciutadans que estan disposats a manifestar-dia rere dia a la plaça Sant Jaume, a deixar els seus treballs i famílies per defensar un règim que els ha arruïnat i fracturat, mentre els seus oligarques estan omplint els seus comptes en Andorra i Suïssa. Alguns hauran; però aviat probablement veurem que seran una trista minoria.

El regne de Pujolandia (19) "Guanys" en paradisos fiscals

Les vides de Jordi Pujol i Artur Mas han estat unides des de fa anys encara que ara aquest vulgui fer-se el desentès. Des del moment que el pare d'Artur Mas es va convertir en el testaferro d'un dipòsit milionari en suís el propietari era realment el guia espiritual del catalanisme. Una mena de guanys subjectes encara a investigació judicial. Després resulta que també a Suïssa. Mas pare tenia també un capitalito procedent de la venda d'una empresa d'ascensors. No eren més de 400.000 que en morir va deixar a parts iguals als seus dos fills. Anys després el seu fill Artur regularitzar en hisenda més de dos milions procedents d'aquesta herència. Cal veure el que s'incrementen els capitals en paradisos fiscals.

Que desmemoriats són aquests polítics nacionalistes. No recorden que tenen milions d'euros en bancs estrangers. Abans-d'ahir ho negava Jordi Pujol Soley tenir diners a Andorra i no va tenir més remei que inventar-se una herència i fer una bronca als diputats curiosos que li preguntaven sobre la seva procedència

Avui el diari El Mundo ha informat que el Principat de Liechtenstein ha enviat una nota a les autoritats espanyoles en la qual apunta la possible implicació d'Artur Mas a les activitats il · legals del clan dels Pujol hores després de negar aquest extrem davant la periodista Ana Pastor . Resulta que el banc disposa de les seves dades i la seva signatura en la fitxa bancària de la signatura Brantridge Establishment creada el 2005 i dissolta en 2014 que curiosament havia estat sota la direcció de Jordi Pujol Ferrusola, el dels cotxes de col · lecció. En Brantridge Holding va arribar a estar Jordi Pujol Ferrusola com a administrador, encara que després va ser substituït per Herbert Rainford. Aquesta va ser la societat a través de la qual Pujol Ferrusola va finançar l'operació de Port Rosari.

En l'informe, els experts d'aquell país no parlen únicament de Jordi Pujol sinó que, a més, apunten a Artur Mas, l'actual president de la Generalitat de Catalunya. El vinculen amb aquesta societat i parlen que podria estar relacionat amb les activitats il · legals del clan dels Pujol

Així que la la Financial Intelligence Unit del Principat de Liechtenstein, la unitat policial especialitzada en finances d'aquell país i es mosquearon en veure el tipus i la la quantitat de moviments que estaven fent uns polítics espanyols les dades havien estat demanats anteriorment per la fiscalia espanyola . És que cal veure el complicat que és amagar uns centenars de milions sense causar alarma. En un país on es fan tota mena de tripijocs fins als vilatans es van alarmar. Així que la Unitat d'Intel · ligència Financera del Principat va ser rebuda a Espanya a principis de setembre.

Liechtenstein recolza les seves sospites a "dades públiques", d'arxius, registres, bases de dades ... Tanmateix, no aporta l'informe com concloent.

Les fonts consultades per aquest diari interpreten que el que fa la Unitat d'Intel · ligència Financera d'aquell país és cooperar, aportar dades perquè les autoritats espanyoles puguin avançar en les seves indagacions, però no d'una manera contundent, amb la finalitat que no es traslladi la imatge que aquell paradís fiscal està ja obrint les portes definitives a la informació i estigui acabant amb els seus secrets.

En la informació detallen que aquesta societat de Liechtenstein va ser creada el 2005 i tancada al març de 2014, fa tot just sis mesos, quan l'incendi sobiranista ja estava en ple apogeu i es multiplicaven les denúncies de corrupció sobre els Pujol i sobre CiU.

Artur Mas, que dissabte passat va signar el decret pel qual convocava la consulta sobiranista per al 9 de novembre, va concedir aquest mateix dia una entrevista a TV3. I va ser preguntat directament sobre si ell estava net de corrupció. "Net de corrupció crec que sí, sempre m'he comportat d'una manera que ha estat correcta; puc haver tingut alguna fallada alguna vegada com tots", va contestar. Una resposta, si més no, poc contundent. Es va mostrar a favor d'aclarir els casos de corrupció: "Absolutament d'acord en fer neteja".

Ahir, en una nova entrevista, en aquest cas al programa L'objectiu de La Sexta, li van preguntar sobre si hi havia compartit negocis amb el seu pare polític: "Mai he tingut vincles amb els negocis de la família Pujol", va ser la seva resposta.

També va utilitzar el "mai" per respondre a la qüestió de si ha tingut comptes a l'estranger, i va concloure dient: "Jo no sé si alguna vegada he comès alguna falta administrativa. Però corrupció, no".

A mi m'agradaria heretar algun dia a Suïssa ... Però serà que no.

El dia de la marmota

Ahir vaig veure l'entrevista que li va fer Ana Pastor a Artur Mas. Va repetir un a un els arguments que ve repetint davant la seva televisió i davant qui li vulgui escoltar. Va assegurar que ja havia posat en marxa el dispositiu per a la consulta amb un cost de nou milions d'euros.El recurs al Tribunal Constitucional és un tràmit necessari, però absolutament insuficient. Catalunya està a la vora de la secessió, i al País Basc, no ens oblidem, estan esperant el seu moment. La crema dels autobusos ha estat un senyal de tornada a la Kale barroka. I Mariano Rajoy de viatge a la Xina. 

En qualsevol Estat de Dret, totes les institucions, començant pel Govern, haurien actuat fa ja molt de temps contra la Generalitat, el única acció de Govern des de fa dos anys es limita a promoure un cop d'Estat. La sensació és que ens trobem davant d'un Iluminatis que no pararà fins portar el país a l'abisme.

El Govern no deu únicament emparar únicament en els tribunals, ha de dir als ciutadans el que va a passar als qui no compleixin la llei i executar totes les sentències pendents, ja que incomplir qualsevol dictamen judicial s'ha convertit en un joc per als nacionalistes. Estem davant d'un cop d'Estat anunciat fa mesos al qual el govern de Rajoy no fa altra cosa que facilitar mitjans perquè el puguin dur a terme.

Ahir Mas va repetir fins a la sacietat que havien convocat el referèndum sobre la separació de Catalunya però que si Rajoy ho hagués fet el no hauria tingut necessitat de fer-ho. No entenc com Rajoy no s'ha agafat a aquest argument i no ho ha convocat des del Govern. Això si, perquè puguem votar tots els espanyols sobre un assumpte que ens afecta a tots. Perquè el que pretén Mas és a part de il · legal la seva convocatòria conté tota mena de trampes com el vot limitat als immigrants de catalans que si resideixen en un altre país que no sigui la resta d'Espanya si poden votar, el dels menors de divuit anys ... etc

Mariano Rajoy no entén que com a president del Govern la seva obligació és la defensa de la Nació i no els seus interessos particulars o de partit, que pot gestionar com li plagui. Amb aquestes premisses és difícil es optimista. Si Mariano Rajoy es desentén de la seva responsabilitat, com a president del Govern d'Espanya, de respondre al desafiament i, com és la seva obligació, dirigir-se al conjunt dels espanyols, el mínim que pot fer és anar-se'n a casa i deixar pas a un altre que assumeixi les obligacions constitucionals del càrrec.

L'astut estrateg

Artur Mas, l'astut, va complir la seva amenaça i signo el seu decret per l'anunciat referèndum amb tot pompa i sota el control atent dels separatistes. Acaba de signar un acte de sedició que a part de no poder obtenir la seva finalitat, portarà conseqüències a Catalunya. Oriol Junqueras que el que mana des de fa temps i vol ser el futur honorable diu que a Catalunya no els deixen votar i si no els deixen van a incomplir les lleis, Bon exemple per al futur.

És per diferenciar la singularitat catalana, és pel que diuen que estan fent tota mena de maniobres. Jo com a català que sóc no veig cap singularitat que m'impedeixi viure en llibertat en una altra comunitat diferent. Així ocorre a Catalunya tret que vulgui fer-nos veure una altra cosa. La llengua, ela castells, la sardana, i tot el que diuen singularitats, no són més que costums i tradicions diferents de les que hi ha qualsevol de les regions espanyoles. Perquè si no és així: Què pensen fer quan siguin independents amb l'abundant comunitat musulmana de Catalunya ?, perquè aquests si són singulars.

A Catalunya es pot votar amb tota llibertat. Sempre. Però només es pot votar d'acord amb la llei. Amb les seves regles que poden canviar democràticament. L'explicació és molt senzill, perquè mitjançant aquesta votació es puguin defensar els drets de tots. A Catalunya almenys des de la transició s'han fet 80 actes de votació des de la transició.

Perquè Catalunya pugui votar el té Mas a les seves mans ara mateix: Dissol el Parlament i convoca noves eleccions autonòmiques. Això si, que la secessió consti en els programes dels partits ia partir d'aquí si aconsegueixen guanyar cal un full de ruta perfectament establerta per la Constitució. Si no els agrada aquesta Constitució també pot canviar.

Existeixen les regles per a això. Però això a sembla no els convé. El que proposa Artur Mas és una estafa per seguir el camí del seu pare polític Jordi Pujol i així poder manejar sense cap control la pasta dels catalans levandosela fora de Catalunya .. En qualsevol país que no fos tan pusil · lànime com el nostre, Artur Mas estaria a la presó fent-li companyia a l'ex molt honorable.

RTVE - Aquesta tele es una ruina

La dimissió de Leopoldo González Echenique per la negativa del govern a injectar 130 milions ha posat damunt la taula la difícil situació en què es troba Ràdio Televisió Espanyola que mes a mes segueix baixant la seva audiència per sota d'un 10%, mentre manté un dèficit aclaparador i ha arribat a acumular un deute inassumible.

La televisió i la ràdio pública són del govern. Sigui el que sigui. En l'àmbit nacional i en l'autonòmic, que en alguns casos ja és també nacional i singular. Andalusia i Catalunya són paradigma de règims construïts al voltant de mitjans de comunicació públics. Són els polítics els que fan el càsting de tertulians, simulant pluralitat fins que es colen els liberals i salten els alliberats demostrant qui mana,

Des que el Govern de Zapatero decidís acabar amb la publicitat a la cadena pública, els ingressos de RTVE provenen exclusivament de l'Estat i de les aportacions dels operadors de telecomunicacions i les cadenes de televisió. Segons Echenique, aquestes aportacions haurien caigut un 40% des que entrés a liderar la corporació. Tot i que RTVE presumeix que "en menys de dos anys" la corporació ha reduït la despesa de 1.200 milions a 960 milions al tancament del 2013, tot i que no recorda que aquesta xifra va superar en 20 milions d'euros la despesa pressupostada, engrandint amb això el dèficit de RTVE.

Echenique ja havia deixat clar el seu malestar per les "retallades del Govern" a la televisió pública, encara que es va mostrar esperançat que l'executiu mogués "fitxa" i li aportés un crèdit extraordinari perquè, en cas contrari, el pressupost seguiria sent "irrealitzable i irreal ".
Cal destacar que el cost de la plantilla és una de les partides més significatives de la despesa de la televisió pública. I és que el sou de 6.400 empleats es porta prop d'un terç d'aquests 960 milions. La ineficiència de la gestió del seu personal es posa encara més de manifest si es compara amb les despeses de personal de cadenes com Atresmedia o Mediaset. En ambdós casos, els empleats de cada cadena privada tot just superen les 1.500 persones i els seus costos de personal ronden els 150 milions d'euros, tres vegades menys que la cadena pública.

Com és possible que una cadena pública necessiti 6.400 persones per fer una televisió que la resta fa amb 1.500? Si a aquesta qüestió li afegim la pèrdua d'audiència que porta patint TVE en els últims anys, el problema és encara més escandalós. I és que La 1 ha perdut aquest any el 10% de la quota de pantalla que ostentava, situant-se a més de quatre punts d'Antena3 i Telecinco, que superen el 14%.

Un altre obstacle són els sindicats UGT i CCOO especialment, que són els que realment manen en l'ens públic has ta el moment de decidir que col · laboradors van a acudir a les seves tertúlies, són els que impedeixen a qualsevol preu la negociació d'un ERO per situar nivell de mercat, tant els sous dels seus treballadors com la seva plantilla.

Mentrestant RTVE pateix un dèficit estructural de cent milions d'euros, "que cal corregir", i va insistir en la necessitat d'una major eficiència de despeses i de reforçar els ingressos, que és "on ha de venir la font fonamental d'estabilitat per la situació financera "de RTVE.

El nou president en funcions de RTVE, José Manuel Peñalosa que ha estat nomenat de manera provisional pel ha estat fins ara en el seu lloc com a assessor del grup parlamentari popular, augura que pot haver tota mena de contestació davant aquest nomenament per part dels sindicats i partits de l'oposició.

Peñalosa s'ha mostrat proper a González-Echenique, a qui ha acompanyat per exemple als seus compareixences al Congreso.Hay qui parla de donar de nou l'entrada de la publicitat que podria ajudar competint en situació d'equitat amb les televisions privades, però sense emprendre mesures dràstiques a la plantilla no pot de cap manera recuperar quota de mercat ja que la major part del seu pressupost estaria destinat al capítol de personal, els impossibilitaria adquirir retransmissions o sèries de gran audiència i no podria competir. La postura intransigent dels sindicats pot portar al tancament de la més emblemàtica de les televisions.

El regne de Pujolandia (18) - La reaparició d'UBU president i l'esperpent del Parlament

En els anys 80 Albert Boadella va venir a Alacant per representar l'obra "Ubu president" i ara al veure 30 anys després em vaig adonar de molts dels detalls que relatava m'havien passat inadvertits. L'època daurada de Pujol jo ja la vaig viure fora de Catalunya i no vaig arribar a conèixer al personatge. Després en comprovar a cada visita que feia al meu lloc de naixement, anava comprovant els servucios i infraestructures s'anaven deteriorant mentre el catalanisme anava creixent i s'havia convertit en gairebé una espècie secta i per aquest canvi només hi havia un líder anomenat Jordi Pujol Soley.

Al mateix temps en els meus freqüents viatges comprovar com les infraestructures s'anaven deteriorant sense que es fessin les inversions que en aquells temps s'estaven efectuant a la resta d'Espanya. Em deien que el govern d'Espanya no dotava amb els mateixos fons que Extremadura o Madrid, els diners era proporcional però el que passava era que els diners distret era molt més gran, així durant més de trenta anys. D'aquesta manera la xarxa d'autovies és la més deficient del país, els trens de rodalies són els mateixos que en els anys 60 del passat segle una xarxa elèctrica que cau i així tot.

Una cosa que em va cridar sempre l'atenció: va ser el procés de la construcció d'Eix Transversal que en deu anys va haver de tornar a fer quan ja les autovies a tot Espanya eren una realitat ja Jordi Pujol se li va ocórrer que podria resoldre amb una carretera de doble direcció. En inaugurar es va veure congestionada al moment el que va obligar a desdoblar passats pocs anys. Els costos es van duplicar i les comissions van seguir fluint durant tot el temps.

  Després ja es va conèixer el cas Palau, la línia 9 del metro, allà no hi havia projecte sense mossegada corresponent i així els diners que sembri ha escassejat per pagar les factures apareixia per art de màgia a les butxaques de Jordi Pujol, el seu partit i la seva família i no parava de créixer. Quan no es podia dur a terme un projecte la culpa era de Madrid sempre que deien, els estava robant. Molts eren al secret però tots estaven obstinats a desmentir-ho, mentre el govern de Madrid (el que va ser en el moment) estava mirant cap a una altra banda no fos que CiU li retirés el seu suport parlamentari, Així van passar més de trenta anys i diversos milers d'milions despistats dels seus veritables fins per glòria i plaer de la família més exemplar de Catalunya

Sempre que veig el desenvolupament del cas Pujol meu pensament em porta a Romania a la recta final del comunisme i veig un ampli semblança amb la transformació de Catalunya llavors la primera regió espanyola gairebé tots els aspectes, treball, riquesa, llibertat o progrés i ara qui t'ha vist, debatent en una quimera separatista com si aquesta fos la solució, demanant a cada mes al seu enemic Espanya els diners per atendre les nòmines dels funcionaris o les farmàcies i hospitals.

Tornant al principi i veient de nou la representació d'Ubu de Boadella per You Tube, no puc evitar la comparació del matrimoni Pujol amb l'època final del matrimoni Ceacescu a la Romania del final del comunisme. Finalment van ser víctimes d'una massa indignada pels seus abusos i mentides.

Don Pujolone ha aparegut avui pel Parlament, i ha interpretat el millor paper protagonista d'Operació UBU i Ubu President al Parlament català i dubto molt que hagi pagat els drets d'autor a Albert Boadella. Quan un personatge de la importància de Pujol es converteix en la seva pròpia sàtira és que la realitat s'ha transformat en una òpera bufa, en aquest cas amb tints sinistres.

  Alli estaven tots els que han crescut a la seva ombra interpretant una comèdia de cara als creients de la secta, rendint-li els seus respectes i admiració i va començar un discurs sobre els valors de la família i de l'ètica. Tot anava bé en pla amigable i respectuós amb la idea d'acabar aviat i prendre unes copes abans de marxar de cap de setmana fins que dos dels fills pròdigs, fill d'xarnego i una choni filla de guàrdia civil, per més senyes, se li ocórrer preguntar sobre unes fortunes amassades a l'ombra d'unes comissions ... a poc a poc, l'exlíder nacionalista ha anat augmentant el to de la seva intervenció fins a perdre els papers. En alguns moments fins i tot semblava estar en un míting polític, i no en una compareixença parlamentària.

  I llavors el guia de la catalanitat es va transformar i la seva veu va tronar en un parlament que s'havia considerat ser el propietario.Y no va ser per explicar el de l'estranya herència amagada durant dècades, ni per explicar el gran nivell financer dels seus fills amb els seus comptes milionàries en paradisos fiscals del món sencer, no, el padrí va deixar anar la caixa dels trons i va llançar una bronca als seus antics súbdits i és llançar una amenaça "si no pareu de tocar la branca de l'arbre, pot caure l'arbre sencer, amb els seus nius corresponents i jo ja no puc garantir a ningú el que pugui passar .... "

  Després de tot això el padrí va tornar a caure en el sopor senil, davant les esbroncades dels seus fills polítics cap al germà pròdig que s'havia dirigit al pare amb tan poc respecte de tal manera que va merèixer el retret de l'encarregada d'aquesta casa de lenocini anomenada "el parlament", cap a aquest desvergonyit que s'havia atrevit a preguntar-li al guia en un moment tan inoportú de Procés sobre el d'unes comissions.

  I conte contat .... Però no estava jubilat a la Cerdanya aquest senyor?

El regne de Pujolandia (17) - El rastre dels diners

A l'espera que Jordi Pujol Soley acudeixi al Parlament per donar explicacions sobre una estranya herència d'uns 3.600.000 euros, sense declarar al fisc, després de dos mesos d'haver confessat. S'observa una certa parsimònia per part de la justícia i l'Agència tributària per arribar a aclarir no aquest assumpte que és irrisori sinó tot el distret pels membres i amics de tota la família Pujol.

El seu fill gran, Jordi Pujol Ferrusola dilluns va sortir lliure de la seva declaració sense que el jutge Ruz dictés cap mesura cautelar el que va motivar que la seva defensa s'exhibís satisfeta després de la declaració Qui no entén res és el ciutadà que té l'evidència que Jordi Pujol Ferrusola no arribés a aclarir realment al jutjat la llarga llista d'operacions que la Udef ha posat sota sospita.

Avui a El Mundo surt la notícia de que la família Pujol havia mogut en només 5 anys com a mínim 581 milions d'Euros per bancs d'Andorra i altres països de tot el món de manera legal del patrimoni només de tres dels fills, Josep, Oleguer i Jordi. Però aquí no consten les operacions efectuades en paradisos fiscals sota empreses interposades, ni la inversió d'Oleguer Pujol a immobles del Banc de Santander, Grupo Prisa per uns 2.500 milions, ni les comptes ocults de Jordi júnior, ni les comptes ocults del patriarca ni de la seva dona ni els quatre fills restants.

Sembla increïble que a hores d'ara gràcies a la lentitud del jutge Ruz amb comissions rogatòries a l'espera d'informació sol · licitada a diversos països del món, tots i cadascun dels Pujoles encara segueixen movent-se amb tota mena de llibertat pel món, movent uns capitals que tenen tota la pita de venir del robatori sistemàtic durant més de trenta anys als contribuents. Curiosament es coneix que tant la Fiscalia com Hisenda coneixien des de l'any 2000, les aventures dels membres de la família, Els tenien vigilats i no es va fer absolutament res per almenys paralitzar els seus "negocis" amb les empreses concessionàries de la Generalitat .. hi ha la sensació que des de Madrid, sempre s'ha estat mirant cap a un altre costat es diu prevaricació a aquest procedir? Sembla que diversos jutges, determinats ministres i mes d'un president de l'Estat Espanyol podrien ser acusats d'aquests delictes.

El jutjat té previst citar a declarar diverses persones relacionades amb els negocis que ha escodrinyat la Udef. Entre elles, les persones relacionades amb l'operació de compravenda de terrenys a l'Hospitalet. Segons van explicar fonts jurídiques, aquestes previsibles testificals podrien donar un impuls a una investigació que, a la llum del criteri d'Anticorrupció amb les mesures cautelars i de les declaracions posteriors del fiscal general, s'ha revelat molt menys avançada del que els informes policials feien pensar.

L'altre element que segons les mateixes fonts podria avivar la investigació i treure-la del estat "embrionari" és l'arribada de la comissió rogatòria lliurada a Andorra. La jutge del Principat va acceptar tramitar, si bé recordant que tindria en compte tant els arguments dels Pujol contraris que l'Audiència rebi les dades bancàries com les limitacions de la llei andorrana en matèria de delictes fiscals. Malgrat tot, fonts de l'Audiència creuen que finalment sí que hi haurà resposta d'Andorra.

Ahir Marta Ferrusola i els seus fills Mireia, Pere, Oleguer i Marta s'han desplaçat a Andorra i han declarat davant la jutge que investiga la querella que van presentar per la filtració d'informació sobre els seus comptes ocults i han declarat que ells mateixos gestionaven els seus comptes i que només ells tenien coneixement de la seva existència, ja que ni els seus assessors fiscals ho sabien.

Mentre la testimoni de càrrec Victòria Álvarez l'ex amant de Jordi Jr que va ser qui amb les seves denúncies segueix esperant que el jutge Ruz la truqui per testificar, mentre segueix acudint a les televisions per explicar amb tota mena de detalls les aventures financeres del júnior, cosa que fins al moment Ruz sembla no voler conèixer i que es confirma pels informes de la UDEF que van apareixent. Aquesta persona hauria de ser declarada testimoni protegida per la justícia ja que perilla la seva integritat davant el volum del descobert.

Ara resulta que la família no es limita a Jordi Pujol la seva dona i els seus set fills tots dedicats a "negocis d'intermediació" sinó que el sogre de Jordi Pujol Ferrusola al qual també li van donar part a "l'negoci" familiar en la compravenda d'uns terrenys a Hospitalet (Barcelona) per 30 milions d'euros. Es tracta, segons informes policials, d'una venda provocada per les pressions als propietaris dels terrenys i que va rematar amb el sogre de Pujol Ferrusola presentant-se davant el venedor per exigir-ne 3%.

Per tirar del fil, la Udef interrogar a Barcelona a Laura CS, apoderada de la societat patrimonial familiar Focio, que havien constituït els seus pares. Va explicar que ni ella ni el seu germà "van tenir mai coneixement que ningú intermediés en la venda de les finques a Novensauro Inmobles [controlada per Copisa], és a dir, que ningú va fer gestions amb els membres de la família".

Malgrat això, va relatar la testimoni, "poc després de la escripturació de l'operació, va aparèixer per la seu de l'empresa Ramon Gironés, pare de Mercè Gironés, per exigir el cobrament d'un 3% de l'import total de la venda, ascendent a 30.050.606 euros ". Els venedors van accedir a pagar l'1% després que el seu contacte a Copisa, Antonio Lodeiro Guardiola, els assegurés "que aquesta tasca d'intermediació va existir". El pagament es va fer a dos membres de la família política de Pujol Ferrusola.

De moment, l'origen de la fortuna oculta de la família de l'expresident de la Generalitat està sent investigat per la titular del jutjat d'instrucció número 31 de Barcelona, que està a l'espera del resultat de les comissions rogatòries que va remetre a Andorra per conèixer els moviments bancaris dels membres de la família Pujol. També els moviments monetaris de Jordi Pujol Ferrusola, el primogènit de l'expresident català, estan sent investigats pel jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, que el manté imputat per blanqueig de capitals i frau fiscal. Els meus càlculs sobre el defraudat, ja ronden els 4.000 milions d'euros, que aquests personatges podrien haver distret durant aquests últims anys de la butxaca del contribuent. Per molt menys que això, Hisenda pretén ficar a la Pantoja a la presó ...