Els missatges de Puigdemont - ¿El final d'una quimera?

Carles Puigdemont està pensant en rendir-se. Segons ha informat el programa d'Ana Rosa Quintana en exclusiva, el líder d'JxCat sent que els seus ho han sacrificat i que és el moment de retirar-se de la primera línia. Així li ho hauria comunicat Puigdemont l'exconseller Toni Comín en uns missatges que va captar un reporter de Telecinco.Avui tot i reconèixer aquests missatges sembla voler retrocedir en el que manifesta.

Avui després de conèixer-se la filtració i en un missatge a Twitter, Puigdemont ha reconegut que els missatges són certes i ha lamentat la invasió a la seva privacitat. A més, el president ha atribuït els seus missatges a un moment de dubte: "Sóc humà i hi ha moments en què dubto" .Tot és confusió en els que podrien ser "els últims dies de la Catalunya republicana". Si no és fruit d'una calculada estratègia, Puigdemont ha moltes comptes que saldar amb els seus socis, als quals acusa de sacrificar com demanava Joan Tardà i d'haver-li fet "molt de mal" amb "calúmnies, rumors i mentides".

A la bateria de missatges filtrats, que van tenir lloc cap a les 20.30 hores en l'acte sobiranista de Lovaina, l'expresident fa referència a l'entrevista que Joan Tardà (ERC) va donar a La Vanguardia anunciant que potser calia sacrificar Puigdemont. "Els nostres ens han sacrificat, almenys a mi. Vosaltres sereu consellers (espero i desitjo), però jo ja estic sacrificat tal com suggeria Tardà ", assegura Puigdemont en els missatges filtrats de Telecinco.

Una revelació que, en paraules d'Ana Rosa Quintana, serveix per matar el 'Procés' independentista i "salvar Espanya". L'experimentada presentadora s'ha mostrat emocionada en tot moment amb la que és "la major exclusiva que dóna en la seva carrera". A més, es dóna la casualitat que van gravar aquests missatges gairebé al mateix temps que Puigdemont publicava un vídeo en què demanava unitat a l'independentisme i afirmava que no hi havia cap candidat possible que no fos ell.

Ara la lògica capacitat d'autodefensa porta a Toni Comín i Carles Puigdemont a esgrimir que eren missatges privats. I ho són. Però l'excés de loquacitat, de voler estar al costat de l'expresident, de mostrar un lideratge moral des de Brussel·les, ha provocat aquesta exhibició de missatges, registrats per un càmera de Telecinco, que pot truncar realment el futur de Puigdemont, però també del propi Comín . Del que es queixen és d'haver estat sacrificats pel conjunt de l'independentisme, i per ERC de forma específica.

Comín no ha volgut seguir els consells del partit amb el que ara col·labora. És independent, però es deu a Esquerra Republicana, després de formar part de les seves llistes electorals, i d'exercir de conseller de Salut al Govern de Carles Puigdemont. La seva relació amb Oriol Junqueras ha estat molt estreta en els últims dos anys. Però Comín té una línia d'actuació pròpia. Li importa la seva trajectòria personal.

Els missatges interceptats

Segons li escrivia Puigdemont a Comín poc després que s'ajornés el ple d'investidura, "el pla de Moncloa triomfa". "Només espero que sigui veritat i que gràcies a això puguin sortir tots de la presó perquè si no, el ridícul és històric", li etzibava sempre segons el filtrat per Ana Rosa Quintana. El líder d'JxCat tindria l'esperança que la seva renúncia serveixi perquè Junqueras, Forn i els Jordis puguin sortir com més aviat millor de presó.

A més, Puigdemont li hauria dit al que fos el seu conseller de Salut que ara es dedicarà a netejar el seu honor dels atacs que ha rebut des que va arribar a la Generalitat. "No sé que em queda de vida (espero que molta!), Però la dedicaré a posar en ordre aquests dos anys i a protegir la meva reputació. M'han fet molt de mal, amb calúmnies, rumors, mentides, que he aguantat per un objectiu en comú. Això ha caducat i em tocarà dedicar la meva vida en defensa pròpia ", assevera.

L'home de Puigdemont

Imatge de la intervenció telemàtica de Carles Puigdemont en l'acte de Louvain on les càmeres van captar els seus missatges a Toni Comín / EFE

I en els últims mesos va prendre decisions personals, encara que, a l'inici, poguessin estar acordades amb la direcció republicana. Se'n va anar a Brussel·les amb Puigdemont, i ha exercit un paper de gran complicitat, fins al punt que aquest dimarts estava substituint a l'expresident en una conferència en la qual s'estava previst parlar sobre com l'exalcalde de Girona havia arrabassat la ciutat als socialistes.

Organitzat pel partit nacionalista flamenc, N-VA, i amb la presència de Lorin Parys, que desitja guanyar a Lovaina, Puigdemont no va entrar massa en aquesta qüestió a través d'un vídeo gravat i li va tocar a Comín, que tampoc va voler ficar-se en unembolic, atès que ell formava precisament en les files del PSC quan Puigdemont va guanyar l'alcaldia de Girona. De fet, Parys, amfitrió de Puigdemont, és amic personal de Comín. Però l'exconseller de Salut va tornar a ballar-la, amb les seves acusacions sortides de to sobre el feixisme de l'Estat espanyol, com ha afirmat en la concentració de l'independentisme a Brussel·les, just a l'inici de la campanya electoral del 21-D.

Un joc letal

Comín hi era, a Lovaina, disposat a donar cobertura a Puigdemont. I va creuar els missatges de mòbil. Sempre en contacte amb l'expresident, sempre pendent de com seguir en primera línia, una vegada que a Esquerra no s'entenia la seva posició, ni per què no renunciava a la seva acta de diputat, ni per què no accedia a tornar a Espanya i assumir, com Oriol Junqueras, la seva responsabilitat davant la justícia espanyola.

Toni Comín ha jugat. No pensava en cap moment en què la justícia espanyola portaria als polítics independentistes a presó. Sempre convençut de la seva autoritat moral, que té la raó, Comín va pensar que podria guanyar al costat de Puigdemont. Ara aquests missatges poden ser letals per a la causa legitimista que defensa l'expresident, però també per Comín, que hauria ara saber en quin equip vol seguir jugant, i tractar que també aquests possibles equips vulguin comptar amb ell. ¿Ho farà Esquerra Republicana? Els republicans ja no entenen res del que fa Comín. Durant tot el dia d'avui ningú d'ERC fan cap declaració.

Missatges de Carles Puigdemont a Toni Comín, segons Telecinco (Telecinco)

El proces independentista de Catalunya tal com s'ha estat plantejant durant aquests últims anys ha finalitzat. Puigdemón ha tirat la tovallola reconeixent que estava tal com havien plantejat als ciutadans catalans ja que ha estat basat en una suma de fal·làcies i enganys. el descobriment d'una sèrie de missatges.

Inés Arrimadas sosté que aquesta conversa evidència que "la farsa s'ha acabat". Per a la presidenta de Ciutadans a Catalunya, no és res de nou que en el bloc independentista diguin una cosa en públic i una altra diferent en privat.

"Estan fracturant la societat catalana per a res. Perquè no són valents per sortir i dir 'Mirin, senyors, el procés no va enlloc'. Però no ho volen reconèixer perquè els falta valentia per reconèixer en públic el que molts diuen en privat des de fa molt ", ha conclòs Arrimadas.

La "envestida" de Puigdemont

Impossible preveure el que anava a passar aquest matí al Parlament de Catalunya. La improvisació l'esperpent i la desolació dels independentistes que pretenien la investidura de Puigdemont, ha estat la imatge que ha aparegut per les imatges difoses per tot el món quan tots sabíem que no podia ser possible ja que no estaria present.

Abans de les deu del matí Carles Torrent anuncia l'ajornament "sine die" de la investidura de Puigdemont a causa del requeriment del TC, i l'absència de Puigdemont "El Govern i el Tribunal Constitucional pretén vulnerar els drets de milions de catalans que van ser a les urnes. No ho acceptarem ", va dir un combatiu Torrent. "Ni la vicepresidenta Soraya ni el Tribunal Constitucional decidiran qui ha de ser el president de Catalunya perquè és als diputats a qui correspon fer-ho", ha reblat.

Torrent i els grups separatistes no contemplen en aquest moment més opció que la d'investir Puigdemont. "M'he compromès personalment garantir la seva immunitat ja que el debat d'investidura es dugui a terme amb garanties. El ple d'avui queda ajornat, però no desconvocat. Se celebrarà un cop assegurem un debat efectiu i amb garanties. Sense ingerències. Una investidura que tingui valor real i que sigui efectiva ", va anunciar Torrent.

"Arribaré fins al final per defensar els drets del president Puigdemont i que pugui sotmetre a un debat d'investidura amb totes les garanties. La democràcia no es suspèn. Aquest parlament investirà al candidat que rebi el suport majoritari de la cambra, no el que decideixi un ministre en un despatx a sis-cents quilòmetres de distància. el poble de Catalunya mereix un respecte ", va concloure el president de la cambra.

Amb la seva decisió, Roger Torrent ha aconseguit lliurar-se de responsabilitats penals seguint a més l'ordre que en les últimes hores ha sortit del seu propi partit, que ahir reunia a la seva adreça encapçalada per Marta Rovira i el mateix Torrent i d'on va sortir el compromís de no començar la legislatura desobeint les resolucions del Constitucional.

A primera hora del matí el president del Parlament ja tenia presa la seva decisió d'ajornar l'acte, mes encara quan va intentar posar-se en contacte amb Puigdemont per cinc trucades que no van ser contestades per l'ex president. Tot això ha engrandit la bretxa oberta entre ERC d'una banda i els de Junts per Cat i la CUP que malgrat tot estaven disposats a celebrar l'esdeveniment. Ara mateix pot dir-se que els partits independentistes estan tots contra tots.

La perplexitat de Junts per Cat

Elsa Artadi

Perplexos. Així es troben en JxCat. Els de Carles Puigdemont defensen que es donaven "totes les condicions polítiques per a fer el ple d'investidura avui mateix" i denuncien obertament que el president del Parlament autonòmic, Roger Torrent no els "hagi consultat ni comunicat la seva decisió" d'ajornar el ple abans de comparèixer a la cambra catalana. A ERC asseguren que Torrent ha cridat fins a cinc vegades a Puigdemont però aquest no li ha agafat el telèfon.

La portaveu d'JxCat al Parlament, Elsa Artadi, ha defensat que el ple d'investidura se celebri aquest mateix dimarts, com estava previst abans d'ajornar-el president de la cambra: "Estarem aquí tota la tarda, estarem tota l'estona que calgui ".

"Si el ple ha de ser més tard, fem-ho més tard. Som aquí, tenim els vots i estem tots disposats a investir i donar la nostra confiança a Carles Puigdemont ", ha recalcat en roda de premsa juntament amb el portaveu adjunt del grup, Eduard Pujol.

La CUP també ataca Torrent

La CUP es fa la foto i es va

L'anunci de Torrent tampoc ha agradat gens als radicals de la CUP. El portaveu del grup, Carles Riera, s'ha afanyat en el seu compte de Twitter per recriminar al president del Parlament que "la democràcia no s'ajorna" i que, per lleialtat als resultats de les eleccions del 21 de desembre, "cal que el ple se celebri avui, cap concessió a l'Estat ". També l'ANC ha decidit mantenir les concentracions que havia convocat per aquest dimarts a l'hora del debat d'investidura, la principal, a les portes del Parlament de Catalunya.

Els quatre diputats de la CUP han entrat a l'hemicicle del Parlament portant un cartell amb un puny a la mà dibuixat. Els cupaires han ocupat els seus escons a les 15 h, quan estava previst que comencés el ple d'investidura ajornat pel president del Parlament, Roger Torrent.

Amb Carles Riera al capdavant, els diputats de la formació anticapitalista han mantingut uns segons drets davant els seus escons amb els punys alçats i després van abandonar l'hemicicle. Riera ja havia anunciat aquesta acció durant la roda de premsa perquè, segons ha dit, "nosaltres hem vingut a fer Puigdemont president avui, com a únic candidat possible".

La manifestació amb caretes de Puigdemont

A dos quarts de tres es anunciat havia una concentració amb centenars d'independentistes que des de la Plaça Sant Jaume, estaven disposats a marxar cap al Parlament per fer costat al candidat en fugida proveïts d'unes caretes que li havia facilitat l'ANC amb la cara d'Puigdemont

La ANC, havia instal · lat una pantalla gegant al passeig de Lluís Companys, als voltants del Parlament, per seguir en directe el ple d'investidura i per reclamar que "es recuperi el Govern cessat il·legalment a causa de l'article 155" de la Constitució.

A la concentració s'han repartit caretes de paper amb la cara d'en Carles Puigdemont, perquè la gent pugui mostrar el seu "suport" al candidat de Junts per Catalunya per ser investit president de la Generalitat. A les cinc de la tarda els manifestants romanen davant del Parlament protestant però ja no saben contra qui, si contra Rajoy, o el Constitucional o Torrent o Puigdemont.

 

https://www.dolcacatalunya.com/wp-content/uploads/WhatsApp-Video-2018-01-30-at-18.33.24.mp4?_=1

La Justícia paralitza el trasllat de la Creu dels Caiguts de Callosa

La nit viscuda a Callosa de Segura ha estat llarga i tensa. No hauria servit de res que cada nit torns de veïns es rellevaran perquè fos desmuntada i traslladada a un altre lloc el que els veïns han considerat des mace dècades els seus signes d'identitat de tal manera que s'havia convertit en una lluita dels veïns del poble contra la decisió de l'alcalde i part del Consistori. Després de més de quinze mesos que desenes de veïns de Callosa de Segura muntaran guàrdia dia i nit davant la Creu dels Caidos davant de l'església del poble per evitar la seva desaparició del lloc pel que sembla no van poder evitar una ordre de l'Ajuntament per al seu trasllat. Efectius de la Guàrdia Civil i la Policia Local es van desplegar als voltants de la Plaça d'Espanya per desmuntar la creu.

El rector de l'església de Sant Martí i el portaveu de la Plataforma Ciutadana en Defensa de la Creu, Toni Illán, s'han acostat aquesta matinada als treballadors per lliurar-los una documentació, en un últim intent de paralitzar la seva actuació, que no ha tingut èxit. Alguns veïns han cantat cançons des dels balcons, entre altres "Adéu amb el cor". Un grup de joves d'esquerra ha celebrat la retirada amb lemes com "No hi ha dos, sense tres, República altra vegada", cosa que ha provocat un enfrontament verbal amb altres veïns, en què ha hagut d'intervenir la Guàrdia Civil per rebaixar els ànims.

Finalment ahir a la nit es va muntar el dispositiu de seguretat coordinat per la Subdelegació de Govern. Tots els accessos van ser tallats i només podien creuar les tanques de seguretat residents a la zona i periodistes.

La maniobra s'ha realitzat entre un fort dispositiu de seguretat que ha impedit el pas de veïns i gairebé sense incidents -al marge del que es va produir amb l'entrada d'un grup de falangistes al principi de la nit, dos d'ells detinguts-. Sobre les cinc de la matinada les campanes de les esglésies del municipi han sonat per avisar del que estava passant.

L'equip de govern tripartit (PSOE, IU i Som Callosa) ha estat tota la nit a l'Ajuntament, veient des d'una de les finestres les maniobres per retirar el símbol. A la seva arribada al consistori tots els regidors i l'alcalde, Francisco Maciá, van ser rebuts amb esbroncades per un grup de veïns. Els treballs han prosseguit durant el matí fins que la secció primera de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha decretat concedir mesures cautelars a la Plataforma en Defensa de la Creu de Callosa de Segura i ha ordenat al Ajuntament que cessi immediatament l'execució dels treballs de destrucció i / o retirada del símbol, i el seu trasllat a qualsevol lloc.

A partir d'aquesta paralització dels advocats de la Plataforma en Defensa de la Creu estudiaran si és possible demanar indemnització o la restitució del monument tal com estava. "Era de sentit comú. Li vam dir a l'alcalde que en democràcia es respecten les regles del joc ", ha dit Toni Illán, portaveu de l'entitat. En aquest sentit, ha assegurat que la decisió de l'alcalde és i "un frau de llei" i que "un abús de poder amb tots els veïns".

Per la seva banda, el lletrat d'Advocats Cristians d'aquest cas, Juan José Liarte, ha afirmat en un comunicat, després de la resolució del TSJCV, que la Creu de Callosa és "un Bé Patrimonial Protegit sobre el qual hi ha diversos processos oberts, entre ells un relatiu a la protecció de drets fonamentals ". Ha anunciat que "demanarà la restitució del monument a la seva localització habitual" i ha insistit que a la creu "no hi ha símbols d'exaltació al franquisme" i que, "per tant, no incompleix la Llei de Memòria Històrica".

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha ordenat aturar la "destrucció / retirada" de la creu franquista de Callosa de Segura (Alacant). La resolució del jutge, que és ferma i no admet recurs, ha arribat després que el monument hagi estat desmuntat aquest dilluns a les 6.30 hores. Els operaris han paralitzat els treballs per desfer-se de la base de marbre, que conté els noms dels morts del bàndol franquista durant la Guerra Civil.

"És una paralització fins -com a mínim- al dia 30, data en què el TSJCV haurà de dirimir el plet", ha dit, abans d'assegurar que "els advocats estudiaran si és possible indemnització o la restitució del monument tal com estava" .

Segons aquest lletrat, la retirada del monument ha tingut lloc aquesta matinada, a "tan sols tres dies que el Tribunal Superior de Justícia valencià es reunís per prendre una decisió sobre el cas".

Ha assegurat també que "la interlocutòria del TSJ de València suposa una empenta a la decisió d'Advocats Cristians de presentar una querella contra l'alcalde de Callosa, el socialista Francisco Maciá, per prevaricació" per la retirada de la creu. També haavançat que "l'Associació demanarà també la inhabilitació del regidor municipal per exercir càrrec públic".

A la nota de premsa, ha assegurat que "hi ha un vídeo dels regidors del municipixiulant un himne republicà mentre els operaris" retiraven aquesta matinada la creu, el que, segons la seva opinió, "demostra que aquest Ajuntament pot incórrer fins i tot enun delicte d'odi ".

Arran - La impunitat d'uns pijoterroristas

Atac d'Arran a 'Crònica Global' | crònica Global

Arran, és una organització juvenil amb militants i dirigents coneguts i vinculada a la CUP, presumeix de l'atac perpetrat contra la seu a Barcelona del diari digital Crònica Global. Amb absoluta impunitat reconeix l'autoria, reivindica les destrosses i profereix amenaces amb un comunicat en què acusen l'esmentat mitjà de "parlar de les pacíficasmanifestaciones de Societat Civil Catalana", el que segons aquests individus suposa "encobrir i animar grups neonazis".

La nota de reivindicació de l'atac apunta que "s'ha d'exigir a tots els mitjans de comunicació que deixin de donar ales a les agressions feixistes i s'ha d'assenyalar als que ho fan. Si no ho fem correm el risc de veure molt augmentat el nombre d'agressions i fins i tot podem arribar a veure assassinats per part d'aquests grupuscles violents ". El curiós és que aquests grups no existeixen, només serveixen de justificacion als seus excessos.

Membres d'Arran també van assaltar el passat estiu un autobús turísticoarmados amb ganivets, van gravar l'atac i el van difondre en els comptes en xarxes socials de l'organització. Els Mossos d'Esquadra no van practicar cap detenció arran d'aquesta "acció". Ara, la seu del citat mitjà, que dista escassos vint metres de la de la CUP, s'ha convertit en l'objectiu dels delinqüents d'Arran, que ja l'han atacat en quatre ocasions en els últims meses.6 mesos i els mossos encara no han detingut els terroristes del Bus Turístic.

182 dies d'impunitat

En la matinada del 22 d'octubre, 6 joves hondurenys i equatorians van apallissar a tres vigilants d'un vagó de la L5 del Metro de Barcelona: cops de puny, puntades de peu, cops a tot el cos, fins i tot quan un d'ells ja estava inconscient a terra. Les víctimes van quedar amb dits i dents trencades, talls al front, cap i mandíbula. Els mossos trigaren Fins el 10 de gener a detenir-les, 79 dies.

El 27 de juliol 4 encaputxats paren un autobús ple de passatgers al mig del carrer, a prop del Camp Nou, amenacen el conductor amb un ganivet, atemoreixen als passatgers, punxen una roda al vehicle i realitzen una pintada a la lluna davantera amb el missatge " el turisme mata els barris ".

El 30 de juliol Arran, associació de l'esquerra separatista vinculada a la CUP, assumeix l'autoria de l'assalt i difonen un vídeo gravat durant el mateix. El seu portaveu Laura Flors (sisplau faci una pintada al Catalanitzador de cognoms) declara que "no tenen previst pagar els desperfectes de l'autobús", que "la seva pràctica política va més enllà d'aquestes accions" i que "no descarta un nou atac".

Avui es compleixen 6 mesos de l'atemptat, La Generalitat encara no ha detingut els terroristes de l'autobús tot i mostrerse públicament davant els mitjans de comunicació com els seus autors .. Sembla que és un cas extremadament difícil i que a més els mossos van estar molt temps ocupats espiant a perillosíssims ciutadans i polítics lliures de nacionalisme.

Les cares visibles d'Arran

Sis de les cares visibles d'Arran, el grup radical que va atacar a 'Crònica Global

Les sis cares públiques d'Arran, la força violenta del independentismocatalán. Sis joves de municipis amb rendes altes i estudis universitaris han representat al grup radical que assenyala i ataca als seus adversaris polítics, com Crònica Global, mitjà digital al qual van pintar i van trencar la vidriera a cops de martell la matinada de dimecres a dijous.

Els sis joves poden estar vinculats o no a l'atac --ello ho decidiran la fiscalia, que ha iniciat diligències, i el jutge, que fallará--, però sí que és indiscutible que han donat la cara per la fracció radical des que aquesta va néixer a Catalunya el 2012.

Són Mar empordanès Gutiérrez (portaveu); Josep Muñoz Busquets (vincle d'Arran amb la CUP); Roger Santacana Hervada (dirigent a Manresa i imputat per cremar fotos del rei Felip VI); Albert Artigas Ruf (exportaveu); Marc Garcés Cases (exportaveu) i Cèlia Appel Pont (portaveu en un acte de l'independentisme al juliol de 2017 i detinguda per un escrache a la seu del PP a Barcelona al març).

Mar Ampordanès

Mar empordanès (d), portaveu d'Arran / CG

"Arran és una constel·lació autoreferencial: en les aparicions públiques sempre porten les mateixes samarretes. Titllen de traïdor a qui no combregui amb les seves idees, fins i tot a la resta de l'independentisme", han agregat. Els seus membres "Són impredictibles. És una constel·lació de grupuscles amb força a poblacions com Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Caldes de Montbui, Cardedeu, Sant Cugat del Vallès i Sabadell (Barcelona)".

Qui mana a Arran? "Com en tots els partits, el que sobresurti una mica. Es dóna la casualitat que han arribat a carregar contra l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per tèbia i ningú sabia què portaveu havia aprovat el comunicat: havia estat un activista d'un poble perdut ".

"No concorden les seves estratègies ni actes amb ningú. Sí despunten en un aspecte: visualment són impecables. Planifiquen els escraches i actes violents i d'intimidació al detall. Els graven, editen i publiquen en alta qualitat. És un grup que es desviu per la seva imatge. En el fons? Escàs pòsit ideològic, menys disciplina militant i bones famílies ", han conclòs.

El rostre més visible de l'organització que va reivindicar l'atac vandàlic contra Crònica Global és Mar empordanès. Aquesta estudiant de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és l'actual portaveu d'Arran. Va aparèixer en el setge a la seu del PP de Catalunya al març de l'any passat i davant la Cambra de Comerç de Barcelona a l'agost.

Va defensar un atac d'Arran a l'autobús turístic a Barcelona el passat estiu i va participar en Universitats per la República (UxR) abans del referèndum il·legal de secessió de l'1 d'octubre a Catalunya. Natural de Caldes de Montbui, la seva família té un bufó xalet amb piscina a Palau-solità i Plegamans. El seu pare treballa per a una multinacional del sector farmacèutic.

'On és Puigdemont?'

Diversos independentistes posant amb caretes de Carles Puigdemont

L'independentisme organitza un 'envolta al Parlament' amb caretes de Puigdemont per a la investidura. Així l'ANC ha convocat a les xarxes socials una concentració per envoltar el Parlament el dia del debat d'investidura de l'expresident del Govern fugat a Brussel·les, Carles Puigdemont. "Recuperem el Parlament i el Govern", és la consigna que han manifestat en el seu perfil de Twitter. Aquesta vegada, la convocatòria tindrà una novetat: molts aniran amb caretes de Puigdemont.

Fa uns dies, es va popularitzar a les xarxes socials una disfressa de Puigdemont per portar posat de cara a la investidura telemàtica de l'expresident de la Generalitat. La disfressa consisteix en les ulleres i la perruca que tant caracteritzen al candidat de JxCat.

La careta no ha estat un disseny 'expressament' de @Catalonia Legion per l'intent d'investidura de Carles Puigdemont, sinó que ve d'un joc irònic llançat des d'una altra compte d'aquesta xarxa social, 'Construïm República' (@ConstruimRep). El joc es diu 'On és Puigdemont?' (On és Puigdemont?) I consisteix a construir frases enginyoses sobre on podria estar l'expresident, sent el jugador més graciós el vencedor.

La disfressa de Carles Puigdemont que inclou ulleres i una perruca que tant el caracteritza

Al més pur estil de la ja mítica pel·lícula 'V de Vendetta', diversos comptes de la xarxa social Twitter criden a manifestar-se davant del Parlament de Catalunya el proper 30 de gener, dia del debat d'investidura, portant una careta de Carles Puigdemont.L'expresident és l'únic candidat d'una investidura que promet, com a mínim, atípica, ja que presumiblement el candidat no estarà present físicament en ella.

"Tots amb la màscara. Tots som Carles Puigdemont", diu la convocatòria llançada des d'aquest compte de Twitter, emulant també així la famosa dita de l'obra de teatre de Lope de Vega, Fuenteovejuna.

Dóna la casualitat que la iniciativa d'una multitud vestint màscares amb la cara de Carles Puigdemont ha estat motiu d'un 'gag' del programa de sàtira política de TV3 'Polònia', en què l'expresident intentava creuar la frontera amb França per la seva investidura presencial a Catalunya envoltat d'una massa de seguidors lluint la seva careta. L'humor de Polònia va acabar empresonant a aquesta torba.

La disfressa de Puigdemont que lluiran el dia 30 a la investidura, es pot reciclat per al "cap de setmana de les festes de Carnaval", promet ser el més venut aquest any. ja que hi ha diferents ofertes per al personal independentista català, molt habituat al transformisme i àvid de tornar a donar la nota després de portar diverses setmanes en el dic sec.

La impugnació a Puigdemont deixa a Torrent en uns llimbs legals

El president del Parlament, Roger Torrent, es dirigia cap a la reunió

La presentació del recurs al TC per part del Govern deixa al President del Parlament Roger Torrent davant d'una difícil disjuntiva. Mantenir la seva proposta per a Carles Puigdemont podria ser susceptible d'una querella per desobediència. No fer-ho podria resultar incomplir els terminis i condicions que s'estableixen Estatut, la llei de la Presidència de la Generalitat i el reglament de la cambra per a una investidura.

Com estableix la Constitució en el seu article 161, qualsevol impugnació per part del Govern ha de ser resposta pel TC amb una suspensió automàtica de l'acte administratiu recorregut: en aquest cas, la proposta de Torrent de presentar la candidatura a Puigdemont. El dubte sorgeix quan el TC decreti la suspensió automàtica. Què ha de fer llavors Torrent? Pot presentar un altre candidat? ¿Ha d'esperar instruccions prèvies del tribunal o d'una fallada definitiu?

La impugnació del Govern, anunciada ahir per la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, podria deixar la investidura en un rar llimbs legals. Un embolic de difícil resolució si no és el mateix el TC el que tracta d'aclarir els termes de la suspensió i / o si no resol amb celeritat, el que en si mateix també seria anòmal en tant que s'entendria com una intromissió del poder judicial al legislatiu.

La disjuntiva de Torrent

En una compareixença davant els mitjans després de finalitzar el Consell de Ministres on la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, ha anunciat que l'Executiu seguirà amb la impugnació malgrat l'informe desfavorable del Consell d'Estat, Torrent ha assenyalat que ell no proposa "arbitràriament "al candidat al debat d'investidura sinó que" com a president del Parlament de Catalunya, he escoltat totes les forces parlamentàries que representen la ciutadania i, un cop escoltades, proposo al candidat que reuneix les condicions i els suports parlamentaris suficients ". "És en base a les majories parlamentàries, i no al caprici del president del Parlament, per la qual cosa s'ha li ha proposat", ha afegit.

"El candidat proposat és Carles Puigdemont perquè compleix tots els requisits legals. Com vaig dir, té l'absoluta legitimitat per fer-ho. La impugnació anunciada avui no té fonament jurídic, i això ho sap qualsevol jurista o ciutadà amb mínims coneixements lleis. És un frau de llei que atempta contra els electors i els diputats, atempta contra la democràcia parlamentària i els seus fonaments bàsics ", ha prosseguit. Malgrat aquestes paraules, Torrent no ha avançat si seguirà proposant a Puigdemont si arriba la suspensió.

El president del Parlament, Roger Torrent, ha anunciat aquest migdia que ha encarregat als serveis jurídics de la cambra que analitzin la decisió del Consell de Ministres d'impugnar la investidura de Carles Puigdemont. Torrent ha anunciat d'aquesta manera que manté l'expresident com a candidat, tot i que no ha aclarit què farà quan arribi la suspensió de la candidatura per part del Tribunal Constitucional. La presentació d'un candidat alternatiu hauria de quedar en l'aire, a l'espera que el Constitucional resolgués sobre el fons del recurs, de manera que seria "desitjable" que ho fes amb celeritat

"Suposo que el que queda en suspens és l'acte en si i, per tant, s'entén que el president del Parlament ha d'esperar a una resolució sobre si Puigdemont pot ser o no candidat abans de poder presentar un d'alternatiu", suggereix el professor de Dret Constitucional de la UOC, Marcel Mateu, que remarca que tot això són suposicions i que, en tot cas, no haurien de quedar en mans de la interpretació del propi Torrent.

Soraya Saénz de Santamaría, a la roda de premsa en què va anunciar el recurs davant el TC (Dani Duch)

Tirar-se a la piscina per comprovar si té aigua

Foto: Soraya Sáenz de Santamaría, durant la seva compareixença davant els mitjans al Palau de la Moncloa. (EFE)

El Govern ha demanat un informe al Consell d'Estat sobre la decisió del president de la Cambra autonòmica catalana, Roger Torrent, de presentar com a candidat a la presidència de la Generalitat al pròfug Carles Puigdemont. És el pas previ perquè el Consell de Ministres recorri demà mateix davant el Tribunal Constitucional la iniciativa de Torrent i l'obligui a postular a un altre aspirant que no tingui causes pendents amb la Justícia. A més, l'Executiu s'avança a demanar també a l'òrgan consultiu de l'Estat doctrina jurídica sobre les 'trampes' que els independentistes anuncien, tant per forçar una investidura telemàtica del seu expresident com per admetre el vot delegat dels secessionistes fugits.

Aquest matí la vicepresidenta del Govern Soraya Sáez de Santamaría ha convocat una roda de premsa des de la Moncloa per anunciar aquesta consulta. La vicepresidenta va informar sobre el pas que dóna l'Executiu al mateix temps que oferia la sortida lògica i dins de la llei que té Torrent ara si vol celebrar un ple per elegir nou president de la Generalitat: presentar un altre candidat l'elecció sigui viable. La meva impressió és que amb aquest anunci sense tenir la seguretat de la resposta, la vicepresidenta es tirat a la piscina i sense cap necessitat.

El Consell d'Estat ha remès al Govern aquesta tarda el seu informe no vinculant sobre la proposta del president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, de proposar a Carles Puigdemont com a candidat a ser investit president de la Generalitat. En ell, el Consell d'Estat li assenyala l'Executiu que no existeixen fonaments certs per impugnar la candidatura de l'expresident. Malgrat l'informe el Govern pensa seguir endavant amb la impugnació.

Eduard Pujol

Abans de es pronunciés el Consell d'Estat, per part de Parlament s'ha anunciat la investidura de Puigdemont per al dimarts dia 30, Sol l'anunci ha causat tota mena de protestes dels polítics separatistes ja que entenen que el Govern s'extralimita.

El mateix Carles Puigdemont ha publicat aquest missatge a Twitter després de conèixer-se que el Consell d'Estat ha respost al Govern que "no veu fonaments per a impugnar en aquest moment davant del Tribunal Constitucional la seva candidatura per a la sessió d'investidura del dia 30 al Parlament" .

Eduard Pujol ja no garanteix que el candidat proposat a la presidència de la Generalitat, Carles Puigdemont, torni a Catalunya per sotmetre a debat d'investidura. "El president té tot el suport de la gent de JxCat per prendre la decisió que cregui que ha de prendre" ha assegurat Pujol en ser preguntat sobre el retorn de Carles Puigdemont per a la investidura, recalcant que "és una decisió absolutament personal, és una decisió que haurà de prendre ell ". Aquestes declaracions contrasten amb la campanya electoral de Junts per Catalunya, que s'ha centrat en el retorn de Puigdemont del Palau de la Generalitat. També el portaveu de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, arriba a dir que el Govern s'extralimita i compara la futura impugnació amb un "cop d'estat".

El Govern diu que recorrerà de manera anticipada ja que no vol córrer cap risc que Puigdemont es presentés d'alguna forma inesperada en l'últim moment i es produís alguna situació que pogués portar a situacions imprevisibles.

Soraya Sanz de Santamaria ha explicat que ja s'havia donat avís al Consell d'Estat per tal de poder anar al Constitucional aquest mateix divendres. L'objectiu: "Suspendre" la decisió Torrent sota l'argument que "l'estatus jurídic" de Puigdemont és "incompatible" amb la seva compareixença a la Cambra.

La investidura (o no) de Puigdemont

Carles Puigdemont (d) dóna la mà Roger Torrent. (Observin la desaparició de la bandera estelada i la reaparició de la senyera a sobre de la taula)

Cinc o sis dies d'infart, diria un cronista esportiu. Els que falten per a la sessió d'investidura del candidat Puigdemont, un fugat de la Justícia que viu tancat dins la pura reiteració delictiva. S'acosta una col·lisió entre dos furs. El dret de participació política d'un ciutadà judicialment encausat però sense sentència ferma, d'una banda. De l'altra, el dret i el deure judicial d'aplicar la llei a un presumpte delinqüent.

Em costa a hores d'ara creure que a ERC i el PDeCAT vulguin alimentar el narcisisme de Puigdemont fins al punt de tornar a ficar a Catalunya en el forat de la incertesa i la ingovernabilitat dos partits viuen esclaus del seu programa que sigui Puigdemont seu candidat ia cada dia que passa això es converteix en una entelèquia que pot portar-los a tots dos al desastre final.

A l'espera que la Mesa del Parlament, en la reunió d'avui amb els portaveus, avanç data i procediment a seguir en la sessió (dimarts o dimecres), el candidat va parlar: "Millor de manera presencial". Reflecteix el parer de la Mesa, tal com li ho va explicar ahir a Brussel·les el seu president, Roger Torrent. Reconeix la majoria independentista la legitimitat del candidat i el seu dret a reclamar la confiança dels diputats. Així ho faran saber fins que les circumstàncies conspiren contra el desitjable: "Un debat que pugui celebrar-se amb la major normalitat que sigui possible", en paraules de Torrent.

"La nostra obligació és intentar la investidura fins a l'últim moment", deia ahir l'expresident. Val. La del jutge és ordenar la seva immediata detenció quant posi els peus a Espanya. La veritat és que cada dia que passa s'adverteix que Catalunya no vol tornar a ballar i la perpetuació del 155 fins ara no aplicat per Rajoy.

¿Seguir-li el joc a Carles Puigdemont o quedar com traïdors? Aquesta és la gran cruïlla en què es troben els republicans a pocs dies que se celebri el debat parlamentari d'investidura del futur president de la Generalitat. El president de la Taula, Roger Torrent, no vol acabar empaperat com Carme Forcadell ia més pertany a un partit en sorda disputa amb el de Puigdemont per l'hegemonia en el fracturat bloc independentista. Un radical disposat que Catalunya torni a ballar? Ni parlar.

ERC confia que sigui Rajoy qui li tregui del mig a Puigdemont

Hi ha molts senyals sobre la resistència dels membres de la Mesa a improvisar un procediment diferent del de la presència física a la sessió d'investidura. Saben que forçar l'aplicació del reglament per facilitar una investidura telemàtica o per persona interposada suposa no fer cas al dictamen dels lletrats, ocasionar la intervenció paralitzant del Tribunal Constitucional, generar l'obertura de noves causes judicials i, en qualsevol cas, perllongar la vigència de l'article 155.

Alguns analistes denuncien l'aposta nacionalista per avançar en la construcció de la república independent, però em costa creure que en l'ERC de Junqueras i el PDeCAT de Marta Pascal vulguin alimentar el narcisisme de Puigdemont fins al punt de tornar a ficar a Catalunya en el forat negre de la incertesa i la ingovernabilitat.

Ben al contrari, tenen pressa per recuperar el poder, tornar a la política de les coses, treure de sobre el 155 i evitar de totes totes la repetició d'eleccions. Així que s'abstindran de portar la contrària als lletrats del Parlament i de prendre iniciatives que de nou obliguin a l'Estat a defensar-se, a risc cert d'acabar a la cronificació el conflicte ... Els republicans reviuen la cruïlla de la DUI: o secunden la deriva radical del convergent o passen per traïdors rebutjant una presidència telemàtica. Torrent pertany a un partit en disputa amb el de Puigdemont per l'hegemonia en el fracturat bloc independentista

Els republicans esperen que es pugui governar uns anys mentre es recompon el teixit i la base social sobiranista, colpejada per l'aplicació del 155 i el resultat no del tot favorable de les últimes eleccions. Governaran, i estan satisfets, però no dominaran, que era la seva pretensió última i futura.

Si Puigdemont torna de Brussel·les, com ara calibra, el seu futur queda en mans de la justícia. Però si torna a demanar el vot delegat, és la Mesa la que haurà de prendre la decisió de si l'accepta, contravenint així l'informe dels lletrats del Parlament que, al seu dia, ERC es va comprometre a respectar. Per això, la millor sortida per als republicans és encomanar-se al Govern de Mariano Rajoy, que ja ha avançat que impugnarà la investidura. PSC i Ciutadans també avisen que recorreran al Tribunal Constitucional. Sembla paradoxal, però ERC ho fia tot al fet que Mariano Rajoy i el seu partit de govern torni a ensenyar-li a Puigdemont el camí de llei i l'ordre.

El PP i la seva "Setmana del cant"

El Partit Popular està passant per l'època més amarga des de la seva fundació, per les qüestions que té vives als jutjats ara que a Correa i companyia, farts de presó provisional han arribat a un acord amb la fiscalia i se'ls ha ocorregut estirar la manta per tal de reduir les seves penes. Avui ha estat Ricardo Costa, l'altre temps totpoderós secretari general del Partit Popular de València qui ha elevat el tema cap a Francisco Camps a qui ha acusat de ser qui controlava el cotarro del finançament irregular.

Costa no ho ha pogut declarar amb més claredat, "Sí, és cert que el PP es va finançar amb diner negre a les eleccions autonòmiques de 2007", d'aquesta manera reconeixia que el PP valencià s'ha finançat amb "diner negre d'empresaris", aquests empresaris als quals l'administració popular els adjudicava contractes. I totes aquestes perles les ha declarat Costa en el judici de la branca valenciana de la trama Gürtel.

I és que Ricardo Costa, veient-se acorralat, ha parlat, obligat per les circumstàncies, "sense pèls a la llengua", ha tirat de la manta en tota regla, fins i tot ha arribat a admetre diners "opac" per als actes amb Rajoy a la plaça de toros.

L'ex dirigent popular ha confirmat que els actes del partit es pagaven amb diners dels empresaris, en negre. "Es pagaven de dues maneres. En primer lloc amb la subvenció electoral de les Corts. I en el cas del PP, amb aportacions en efectiu d'empresaris que tenien adjudicacions amb el Govern valencià. És cert que el PP finançava amb diner negre la campanya de 2007 ", ha sentenciat.

També ha dit Costa, que no va fer res per impedir-ho, assegurant que l'expresident de la Comunitat Valenciana Francesc Camps va ser el responsable de contractar a l'empresa Orange Market, propietat del capitost de la trama Gürtel, Francisco Correa. Curiosament, Camps no està sent jutjat per aquests fets.

Després de conèixer-aquestes explosives declaracions, a Mariano Rajoy, l'únic que se li ha acudit dir ha estat, que cap dels que s'asseuen a la banqueta pertanyen ja al Partit Popular, oblidant que el destinatari final d'aquests diners negre ha estat el partit que encara presideix i els seus màxims dirigents.

P.J. Ramírez - La venjança és un plat que se serveix fred

Per a més coincidència, Pedro J. Ramirez ha comparegut aquest dimarts durant més de tres hores a la comissió de finançament il·legal del Partit Popular oberta al Congrés dels Diputats. Pedro J. Ramírez va desgranar minuciosament davant tots els grups amb representació parlamentària els detalls que Luis Bárcenas li va aportar en una llarga reunió que van mantenir, a petició de l'extresorer del PP fa cinc anys. Aquella conversa va desembocar en un article escrit per Ramírez, Quatre hores amb Bárcenas, quan era director del diari El Mundo. Una informació que va provocar un autèntic terratrèmol en el PP i que a Ramírez li va costar el lloc al rotatiu.

Només començar la seva intervenció, el periodista va lliurar als seus senyories més d'una vintena de proves irrefutables que va extreure d'aquella reunió i que impliquen directament al president del PP, Mariano Rajoy, a la caixa B del seu partit. Ramírez va oferir vuit "proves i indicis" de les relacions dels Bárcenas amb el president del Govern.

En primer lloc, va recollir l'original de la caixa B en el període 1997/1999 amb set "anotacions de pagaments a M. Rajoy". També va fer esment al "targetó amb resum de pagaments de semestre Mariano" amb una xifra exacta: 12.620 euros. L'extresorer del PP va registrar 15 apunts semestrals relacionats amb l'avui president del Govern d'aquesta quantitat.

En tercer lloc, Pedro J. Ramírez va fer referència als SMS que Rajoy va intercanviar amb l'extresorer i amb la seva dona, Rosalía Iglesias, entre 2011 i 2013. L'últim missatge de la discòrdia, el de "Luis sigues fort. Demà parlem" va ser enviat des del telèfon personal del president dos dies després que els mitjans de comunicació publiquessin que el tresorer tenia un compte a Suïssa. En el manuscrit també queda reflectit el "tracte personal freqüent, com el 50 aniversari d'Ana Mato". Va explicar al Congrés que Bárcenas, Rajoy i altres companys com l'exministra de Sanitat es tractaven com "si fossin una família".

En la seva exposició davant la comissió que investiga el finançament il·legal del PP, el director d'EL ESPANYOL va aportar 13 episodis en què Luis Bárcenas esmenta directament al president del Govern. El primer, la reunió al seu despatx sobre "comissió d'Arganda". El segon, els "pagaments trimestrals o semestrals" que Rajoy va rebre en negre del seu partit "com a ministre, secretari general o president". El tercer, els sobresous es pagaven en els "ministeris acompanyats per caixes de puros". Ramírez va relatar que l'anterior tresorer, Álvaro Lapuerta, sempre s'acostava el diner negre als que ho rebien amb algun detall que els agradés. En el cas de Rajoy, amant dels purs, de caixes "de Comte de Montecristo".

Així les coses, als dirigents del PP pel que fa els pregunten sobre aquestes qüestions, només se'ls ocorre balbucejar vagues acusacions cap a la deslleialtat de Ciutadans per no cedir-los un diputat que els serveixi per poder recuperar les despeses electorals de les últimes eleccions i funcionar com grup al Parlament de Catalunya.

Mossos: ¿policia o banda criminal?

Els Mossos d'Esquadra estan en el punt de mira de la jutge Lamela des del descobriment del passat 26 d'octubre que en una incineradora de Sant Adrià del Besòs de proves de la negativa d'alguns comandaments de la policia catalana a complir amb el seu deure d'impedir la celebració de la consulta secessionista de l'1-O.son una policia ominosament polititzada, fins a l'extrem de seguir fidelment als independentistes en el camí de la mentida i el delicte.

Primer es va saber que entre les més de 30 caixes de documentació que els Mossos d'Esquadra van voler destruir Fa escasses setmanes es va saber també que entre la documentació feliçment interceptada per la Policia Nacional -seguint ordres de la jutge Lamela- hi havia una prova d'un desviament de tres milions d'euros procedents del Fons de Liquiditat Autonòmica, que els colpistes haurien destinat a sufragar el seu referèndum il·legal. Finalment, aquesta setmana s'ha fet públic que entre la documentació a estava també l'alerta emesa pels serveis d'intel·ligència EUA sobre l'amenaça d'un atac terrorista a la Rambla de Barcelona mesos abans que es produís.

Respecte a això últim, cal recordar que ja el 31 d'agost El Periódico va revelar l'existència d'aquesta nota emesa el 25 de maig pels serveis d'intel·ligència nord-americans en la qual s'alertava sobre un possible atemptat islamista a la Rambla; avís que, després dels atemptats jihadistes del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils, Puigdemont, el seu conseller d'Interior, Joaquim Forn, i el llavors major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, van tenir el desvergonyiment de desmentir qualificant-lo de muntatge i assegurant que no tenia de tota "veracitat".

Ara ja podem afirmar, sense por a errar, que el brutal i sanguinari atemptat de la Rambla, es va poder evitar, i que per la negligència d'un govern obsessionat sol en aconseguir la seva il·lusòria independència, va ser assassinada molta gent. El govern català en ple, hauria de seure a la banqueta per respondre de la seva negligent actitud, una actitud que ha costat moltes vides.

Està vist que -amb les encomiables excepcions que molts dels seus agents puguin oferir a títol individual- els Mossos són una policia ominosament polititzada, fins a l'extrem de seguir fidelment als independentistes en el camí de la mentida i el delicte. I el que resulta inaudit és l'escassa reacció de les formacions constitucionalistes davant notícies de tan greu calat.

Només des de la consciència de l'error que va suposar la tan tardana aplicació de l'article 155 i de l'encara més criticable disbarat que ha suposat intervenir la Generalitat en rebel·lia per convocar immediatament noves eleccions, que han tornat a llançar una majoria separatista, pot explicar-se tan clamorós silenci constitucionalista . De fet, l'única reacció que s'ha produït a l'intent de destrucció de proves per part dels Mossos ha estat la de Ciutadans; formació que, tot i rebutjant la petició de responsabilitats polítiques i sense centrar-se en la flagrant mentida dels separatistes respecte de l'advertència de la CIA, almenys ha sol·licitat una comissió d'investigació al Congrés sobre els atemptats a Catalunya i els eventuals "errors" de coordinació policial.

Els "Mortadelos"

Es coneix com mortadel·los als 40 agents dels Mossos que formen part de la UCRO, la Unitat Central de Recursos Operatius, una mena de servei secret de la policia autonòmica catalana que, des de 2012, es dedica a espiar a partits polítics ia personalitats catalanes . La UCRO, sota el comandament del sergent Miquel Just, un ex inspector del Cos Nacional de Policia, va realitzar seguiments a l'ex ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz i a dirigents del PP i Ciutadans.

Els agents encobert de la UCRO treballen de paisà i s'infiltren en partits de l'oposició, tot i que també a ERC. En més d'una ocasió han estat assenyalats quan assistien a actes polítics del PP, Ciutadans o PSC. En teoria, els seus funcionaris depenen del comissari d'Informació dels Mossos i el seu cap directe és Miquel Bertran. Un dels seus espies, Fran Galera, va ser descobert quan espiava a la CUP i al moviment ciutadà 15-M. Aquestes activitats van ser denunciades pel PSC davant la Fiscalia de Barcelona. Un altre dels objectius de les seves investigacions va ser la dirigent d'ERC, Anna Simó.

El servei d'espionatge del Govern català ha estat una de les grans aspiracions de l'expresident Artur Mas després arribar a la Generalitat el 2010. A més, Mas va crear un departament semblant a un servei d'informació, que va denominar Direcció General d'Anàlisi i Prospectives.

Amb tot, el requisit previ a tot intent d'esmenar qualsevol error de coordinació policial passa per assegurar que tots els cossos estan al servei de la llei. I aquest, evidentment, no és el cas dels Mossos d'Esquadra quan se'ls deixa a les ordres d'uns colpistes.

No vaig a cometre l'error, de ficar en el mateix sac a tots els Mossos, però com a cos policial, poden definir-se com una organització criminal que sempre compleix les ordres que li dicten els líders sediciosos, ja que els seus comandaments sempre han estat elegits a dit pels que sempre han tingut l'objectiu de subvertir la legalitat per aconseguir els seus bastards objectius, que no són altres, que els de destruir la nació espanyola.

Els Mossos continuen existint com a policia autonòmica, simplement perquè han tingut la sort de tenir al capdavant del Govern d'Espanya, Mariano Rajoy, que en aquest procés és incapaç d'afrontar les seves responsabilitats i de fer complir les lleis.

Elsa Artadi serà el pla B de Puigdemont

Carles Puigdemont segueix apostant per la investidura telemàtica o per persona interposada, desoint les veus que l'independentisme li apunten a la necessitat de fer-a un costat perquè «l'Estat no permetrà aquesta investidura».

No vol tornar, perquè «entre ser president i ser presidiari, escullo el primer perquè crec que puc servir millor a Catalunya», va dir en una entrevista a Catalunya Ràdio. O sigui, no tornarà tot «als plans que comenta amb qui vulgui escoltar-via mar o via carreteres secundàries per tornar per ser present a la sessió d'investidura», segons expliquen fonts independentistes que afegeixen un element en la conversa que atribueixen a Puigdemont que dibuixa l'estat d'ànim de l'autoproclamat president a l'exili, 'en un punt paranoic'.

El polític català, molt desconfiat fins amb el seu entorn més immediat proper a Artur Mas i Francesc Homs, aposta pel «tot o res» amb els seus fidels, encapçalats per Elsa Artadi i Eduard Pujol. «L'entorn s'ho va facilitar Mas, al costat de Homs, perquè jugués com a cap de cartell i evités la catàstrofe electoral. Un cop aconseguit l'objectiu per a molts és una joguina trencada », apunten dirigents independentistes coneixedors de la situació a Brussel·les ia Catalunya.

Sense donar molts detalls, Puigdemont va anunciar que vol passar de «la proclamació de la República a la República dels fets», reconeixent converses amb ERC i la CUP per fixar «el full de ruta», reblant el seu missatge de restituir al Govern legítim descartant «el pla B», és a dir, donar un «cambiazo» abans de la sessió d'investidura. Puigdemont no enganya. El seu pla és forçar la investidura, per al que necessita la complicitat de la Taula del Parlament, i que el Govern i el Constitucional la rebutgin. Aquest és el seu objectiu, forçar la situació per doblegar ERC i presentar-se com un perseguit per l'Estat Espanyol que «no deixa que sigui investit el president democràticament elegit».

En el món independentista «els convergents amb ofici i els republicans d'ERC» mantenen un discret silenci davant el pla d'Puigdemont perquè temen que «tindrem una primera investidura fallida i potser no hi hagi una segona, el que facilitarà que el 155 s'allargui uns mesos fins que es triï un president que sigui investit dins de la legalitat ». I afegeixen amb una certa amargor «i que sigui un fugitiu de la justícia. Llavors sí que hi haurà investidura ». Tot i aquestes valoracions, ningú en el sector independentista està disposat a frenar aquests plans.

Elsa Artadi, en segona investidura

Com Puigdemont no estarà present en l'esmentada sessió forçarà que el seu discurs el llegeixi una persona interposada que, segons les fonts consultades, serà Elsa Artadi, descartant la possibilitat que sigui Jordi Turull, que despectivament és qualificat com «l'empleat dels Pujol» , per la guàrdia pretoriana de Puigdemont. El «paperot» d'aquesta investidura telemàtica-delegada seria «esborrada del mapa pel Tribunal Constitucional», però permetria Artadi assumir el seu nou paper. En una segona investidura ja seria candidata argumentant «sóc el relleu del president. Em va designar per a llegir el seu discurs i ara en la segona sessió ho torno a fer per exercir-lo jo com a presidenta ».

A la segona investidura. Puigdemont preveu ungir Artadi, però els republicans no descarten plantejar a Oriol Junquera com a candidat. Elsa Artadi s'ha convertit en el gran poder a l'ombra a Catalunya. Ella és la que mou els fils de Junts per Catalunya a Barcelona mentre segueix Carles Puigdemont a Brussel·les. Va dirigir la campanya, coordina els moviments de cara a la investidura.

Artadi va estudiar Econòmiques a la Universitat Pompeu Fabra, considerada una de les millors d'Espanya, i va decidir creuar el toll per apuntalar els seus coneixements amb un màster a Harvard. No tothom pot arribar a l'elitista universitat: ella ho va aconseguir amb una beca de La Caixa per les seves bones notes. Sempre bolcada en els seus estudis i en la seva professió, Artadi no té fills. I això que està casada des de fa anys amb Heribert Padrol, un advocat fiscalista que va ser diputat de CiU.

La portaveu de Junts per Catalunya, Elsa Artadi, ha dit al programa Preguntes freqüents de TV3 que la formació "no descarta que Carles Puigdemont vagi a la investidura en persona". La portaveu ha assegurat que aquesta opció seria la ideal però que tampoc poden descartar altres possibilitats com una investidura telemàtica o que llegís el discurs d'investidura a una persona delegada pel president.

No obstant això, la portaveu d'JuntsXCat ha admès que la probabilitat que el president a l'exili vingui físicament "és petita". Artadi també ha insistit en la importància de fer valer el resultat de les eleccions del 21-D, unes eleccions que, sempre segons Artadi, "el Govern espanyol va convocar i va perdre".

A més, la també diputada electa ha matisat que el seu partit hauria defensat a qualsevol president "fora del partit que fos" si s'hagués trobat en la situació de Carles Puigdemont amb el 155, "perquè nosaltres no defensem a una persona, defensem una institució" .

El periple d'Puigdemont a Copenhaguen i el seu míting avortat

Puigdemont a la seva arribada a l'aeroport de Copenhaguen.

El jutge Pablo Llarena no vol que Carles Puigdemont tregui avantatges d'una nova euroordre. En particular, que faciliti la seva investidura a distància. El magistrat del Tribunal Suprem ha rebutjat la petició de la Fiscalia de dictar una ordre europea de detenció aprofitant el viatge a Copenhaguen de l'ex president. El jutge assenyala que «la jactància de l'investigat d'anar a desplaçar-se a un concret lloc, no té una altra finalitat de buscar la detenció per subvertir la finalitat d'un instrument processal que està previst per a garantir l'observança de l'ordenament jurídic, convertint-lo en un mecanisme que li possibiliti burlar l'ordre legal que regeix l'activitat parlamentària ».

L'expresident de la Generalitat es passeja avui per la capital de Dinamarca sabent que el jutge Llarena ha decidit no activar l'euroordre de detenció, encara que desconec si aquest és resultat que hi havia el preparat ja que es diu que li hagués interessat una detenció a Dinamarca amb per tal d'aconseguir el vot al Parlament, com ha obtingut el seu col·lega Junqueras i els seus companys des de la presó.

L'expresident Carles Puigdemont ha utilitzat la seva participació en un debat universitari a Copenhaguen per criticar repetidament la Unió Europea mentre esquivava les acusacions de tenir un discurs «identitari» i «populista». En aquest sentit, l'exalcalde de Girona ha assegurat que la gran majoria dels catalans són «encara proeuropeus», però ha advertit que no es poden tancar els ulls davant els «errors» de la UE, a les institucions ha acusat d'utilitzar diferents estàndards segons els països.

«Què és populisme? Algú que no estigui d'acord amb el que vol el PP i les institucions europees? », Ha afirmat Puigdemont. «La democràcia no és només escoltar la gent, però és una part», ha afegit l'expresident cessat davant un auditori trufat d'acadèmic danesos de ciències polítiques que dubtaven dels tints «identitaris» del discurs del secessionisme català.

En la seva intervenció Puigdemont també ha assegurat que la Unió Europea «fracassa» cada vegada que ha de fer front a una crisi i ha comparat el cas català amb els casos de «Grècia o Ucraïna». Així mateix, ha demanat que el dret comunitari s'apliqui igual a tots els països membres i ha qualificat com «incomprensible» que la Unió tingui més influència sobre els països «abans de ser membres» que després d'integrar-los en el seu club.

Una professora danesa arruïna el seu míting a la Universitat

Puigdemont, y a su derecha, la profesora Marlene Wind. Fotografía del diario Politiken.

L'expresident de la Generalitat es va topar de front amb Marlene Wind, directora del Centre de Política Europea de la pròpia universitat i una convençuda opositora del moviment independentista català. Windya havia avançat que anava a ser molt crítica amb Puigdemont perquè la seva idea de governar via Skype "no té cap sentit", i així va ser. El debat finalment va acabar tornant-se en contra de Puigdemont, i això que va ser ell qui va suggerir la idea al centre acadèmic danès.

Després sengles intervencions més o menys còmodes del moderador del col·loqui, Mikkel Vedby Rasmussen, i del professor Christian F. Rostbell, Wind va prendre la paraula per fer-li a Puigdemont totes aquelles preguntes que en els fòrums catalans totalment lliurats a la causa separatista s'han atrevit a fer-li, aquestes que el indepentismo tracta de fer callar a Europa. Per això, la professora va començar amb una apel·lació a l'obvi: la divisió que la independència concita en els catalans.

"Crec que podem establir que a Catalunya hi ha una divisió del 50%. El fet que una majoria molt estreta vulgui anar en aquesta direcció, ¿no és problemàtic?", Li va preguntar a l'expresident.

I després va anar més enllà i va qüestionar a Puigdemont si "Espanya és un país" democràtic i descentralitzat "." Sobre el paper Espanya és un país autonòmic però en realitat està molt centralitzat ", va respondre un balbucejant líder de Junts per Catalunya." Sobre el paper sí, Espanya és una democràcia. Però cal mirar els fets. En les últimes eleccions les autoritats espanyoles van prohibir una pancarta que només posava democràcia ", ha postil·lat.

Però Wind encara va voler saber més del futur de la Catalunya independent. "Espera que Catalunya esdevingui un país de la Unió Europea en el futur? Creu que serà el cas tenint en compte que s'ha quedat sola en la seva lluita?" , va inquirir.

La professora també s'ha referit al referèndum pactat que reivindica el PDeCAT i Esquerra i va demanar a Puigdemont que li fixés el percentatge acceptable per acceptar el seu resultat. No hi va haver aclariment: "Si un 50% no és suficient per declarar la independència, ho és per decidir quedar-se a Espanya?", Es va limitar a repreguntar a una Wind molt combativa.

"Per què no hauria de ser respectada la Constitució a Catalunya, si també és democràcia, no ?, va afegir la professora." D'on ve aquesta urgència per la independència? Al meu entendre, Catalunya és la regió més rica d'Espanya. Són només uns malcriats que estan intentant lliurar-se dels pobres? ".

Unes hores abans del debat, en declaracions a la SER, Wind ja havia advertit que participaria en el debat perquè aquest no servís de "propaganda" a Puigdemont i arruïnar-així el míting.

"No estic a favor de separatisme per a res. Jo suport la posició europea. El separatisme és il·legal des del punt de vista de la llei internacional i de la llei espanyola i no entenc per què en el segle XXI hauríem de tenir nous estats basats sobre l'ètnia ", havia afirmat.

Segons la seva opinió, que els independentistes catalans se surtin amb la seva només afavorirà a Vladimir Putin, en tant que debilitaria la UE.

Sis supermilionaris es duen 5.400 milions fora de Catalunya

Els empresaris supermilionaris que s'han dut milions de Catalunya J. Gallardo Ballart, A. Gallardo Ballart, A. Palatchi Ribera, J. Vall Palou, R. Portabella Peralta i L. Godia Guardiola / CG

Els diners són pusil·lànime per naturalesa. Avorreix la incertesa i la inseguretat. Abomina del risc. Quant fa olor problemes o s'albira nuvolades, pren la prudent decisió d'abstenir, és a dir, de posar-se a bon resguard.

Més de 5.600 empreses s'han 'fugat' ja del territori català des que Artur Mas va iniciar el 'Procés' fa cinc anys. Això és el que ha passat a Catalunya amb els grans senyors de la pasta, des que Artur Mas va iniciar el Procés fa cinc anys. El cop d'Estat perpetrat per Carles Puigdemont i els seus sequaços propina el cop de gràcia.

Pèrdua devastadora

Des del 2 d'octubre, dia següent del frau electoral del referèndum, s'han mogut fora de la comunitat autònoma 3.500 empreses. Si s'eleva la mira del telescopi, en l'últim quinquenni fins avui s'han deixat anar ja unes 5.600 empreses. Aquest és el saldo net de sortides i entrades. La pèrdua per a aquesta comunitat és senzillament devastadora.

S'han esfumat empreses de tot tipus i de tots els sectors d'activitat. Companyies industrials, comercials i de serveis. També s'ha escapolit la crème de la crème dels supermilionaris que hi havia per aquestes latituds.

En aquest cas, a la inseguretat jurídica que campa al seu aire per Catalunya se suma un altre factor addicional que convida a llevar l'àncora i hissar la vela en direcció a altres meridians. Es tracta del inic i sagnant impost sobre el patrimoni. Al territori català, es veuen obligats a pagar-ho tots els ciutadans a partir de mig milió d'euros. L'any passat es van registrar uns 70.000 contribuents per aquest concepte.

Per a una fortuna mitjana, de tres, quatre o cinc milions d'euros, que abunden a Catalunya, el fet d'estar empadronat a Barcelona suposa un desemborsament de diverses desenes de milers d'euros. A Madrid la gabella és inexistent.

Crònica Global ha seleccionat uns quants ciutadans acabalats d'aquesta regió que han buidat l'ala. En conjunt, cinc grups familiars s'han evaporat portant amb si la barbaritat de 5.400 milions d'euros. Quatre dels cinc fugits han decidit fixar el domicili a Madrid. El cinquè ha peregrinat a Luxemburg.

Antonio i Jorge Gallardo Ballart: 1.620 milions

Són accionistes de referència dels potents laboratoris barcelonins Almirall, fundats pel seu pare després de la Guerra Civil. Conserven un paquetón el 58%. El lot està taxat als actuals preus de borsa en prop de 900 milions.

Els germans Gallardo figuren entre els més matiners a l'hora de fugir de l'infern fiscal català. Ja a la fi de 2012 van traslladar a Madrid les societats de cartera que controlen els paquets accionarials de la seva indústria farmacèutica.

Setmanes enrere, van repetir la jugada amb la companyia patrimonial que engloba la resta dels seus béns, al marge d'Almirall. Es titula Goodgrower i embassa 720 milions.

En conjunt, doncs, els cabals que els germans Gallardo han mogut a la Vila i Cort ascendeixen a 1.620 milions.

Josep, Óscar i Meritxell Vall Esquerda: 1.340 milions

Els tres fills de Josep Vall Palou, mort sobtadament el 20 d'octubre de 2015, han heretat l'imperi agroramader Vall Companys, un dels més excepcionals de la seva especialitat a Europa.

Inversions fenec, la societat matriu de la qual depèn aquest gegant, va trasplantar recentment el seu domicili social de la Via Augusta de la Ciutat Comtal a Madrid.

També estan residenciades a Madrid les tres societats de cartera, una de cada germà, que al seu torn tenen el domini de Inversions fenec. Els actius consolidats del grup se situen en 1.340 milions.

Alberto Palatchi Ribera: 1.100 milions

Alberto Palatchi Ribera va rebre del seu pare Pronovias, quan aquesta era una signatura de dimensions modestes. Gràcies a la seva visió i lideratge, l'entitat esdevenir un dels principals grups tèxtils del món en el seu ram. El passat estiu va vendre la marca per 550 milions. Va retenir la propietat de les fàbriques, les naus industrials, les botigues i tots els béns arrels que hi havia a Pronovias. Aquests actius, més altres 600 milions que posseeix en diverses sicavs, estan aixoplugats en la societat Galma.

En dates recents aquesta entitat s'ha instal·lat al carrer Zurbarán de Madrid. Palatchi també s'ha portat per allà els fons que va ingressar per la venda de Pronovias. En resum, l'empresari s'ha escamotejat de Catalunya de cop amb ques 1.100 milions en la faltriquera.

Ricardo Portabella Peralta: 907 milions

Multimilionari per herència del seu oncle, que era accionista de Danone, Ricardo Portabella és titular de la societat Anpora, que canalitza inversions en empreses immobiliàries, financeres i industrials desperdigas per Espanya, Alemanya, Regne Unit, Suïssa i Luxemburg.

Malgrat que resideix habitualment a la vora del llac Leman ginebrí, mantenia d'antic el seu quarter general al passeig de Gràcia barceloní, cantonada Consell de Cent, potser per motius sentimentals.

Però això es va acabar per sempre. Al començament d'aquest mes de gener, va decidir moure la seu de la seva conglomerat a Luxemburg. Els seus actius ascendeixen a 907 milions.

Liliana Godia Guardiola: 400 milions

Liliana Godia Guardiola és la segona filla del recordat empresari Francisco Godia Sales. La opulenta fortuna d'aquest, mort el 1990, es la van repartir Liliana i la seva germana Carmen.

Liliana concentra els seus béns a la societat BCN Godia. Al desembre, el Butlletí Oficial del Registre Mercantil publicar el canvi de seu de l'empresa: de la Diagonal ha viatjat a Getafe. A BCN Godia té uns béns de 400 milions.

Crónica Global