Objectiu: exculpar la infanta

 

En els últims mesos, tant la Fiscalia com l'Agència Tributària han donat mostres que el principal objectiu de les seves actuacions en el cas Nóos que instrueix el jutge Castro és buscar l'exculpació de la Infanta i la seva no imputació sigui com sigui. La Delegació d'Hisenda de Catalunya ha enviat a l'instructor un informe en què conclou que l'empresa familiar Aizoon-propietat de tots dos cònjuges al 50% - va defraudar en quatre anys 281.000 euros, però que en cap dels exercicis es va sobrepassar la barrera que marca el delicte fiscal, situada a 120.000 euros. L'informe, sol · licitat pel jutge sobre els exercicis que encara no han prescrit, ja era per deixar perplex a qualsevol ciutadà. Hisenda ha quadrat els comptes a cops de martell perquè les quantitats defraudades presumptament per la Infanta no arribessin al límit per ser delicte fiscal.

 I ho ha fet donant per bons-i per tant deduïbles-pagaments que en anteriors documents considerava que formaven part d'una facturació creuada fictícia, en coincidència per cert amb la Fiscalia. Es tracta de tres rebuts que ascendeixen a 69.900 euros cadascun suposadament pagats per Aizoon a una de les societats instrumentals de Diego Torres, en concepte d'assessorament. Es dóna la circumstància que aquests encàrrecs eren perquè Aizoon cobrés al seu torn per prestar tasques d'assessorament a diverses empreses com la constructora Mixta Àfrica, Acers Bergara, Hervas Sport o el grup Lagardère. En la causa ha quedat suficientment acreditat que aquests serveis van ser inexistents i que les citades companyies van pagar a Urdangarin només perquè era qui era.

 Si Hisenda s'hagués mantingut el seu criteri inicial, i només tenint en compte aquests tres rebuts, la quota defraudada per Aizoon, la societat patrimonial d'Urdangarin i la infanta, s'elevaria a més de 120.000 euros, sobrepassant així el límit del delicte fiscal. No hi ha moltes interpretacions alternatives d'aquesta actuació de l'Agència Tributària. Es tracta d'impedir la imputació a qualsevol preu, encara que sigui deixant un rastre perfectament visible de maniobres que resulten inacceptables. Hisenda mai va aclarir del tot, per exemple, l'estrany episodi de les finques situades en diversos punts d'Espanya que van aparèixer inscrites a nom de la Infanta i que li va costar el lloc a la directora de l'Agència Tributària.

A això cal sumar l'actuació de la Fiscalia, en presentar un inèdit recurs contra la imputació de la Infanta decidida pel jutge Castro i posteriorment anul · lada per l'Audiència. Sembla que no n'hi ha prou la poderosa defensa d'un home tan influent com Roca per protegir-la i cal la col · laboració de la Fiscalia en aquesta tasca. No obstant això, aquestes actuacions no fan cap favor ni al prestigi de la Infanta ni de la Monarquia. La majoria de l'opinió pública creu, com el jutge degà de Saragossa, que «qualsevol espanyola en aquestes circumstàncies hauria estat imputada des del primer dia».