Artur Mas & Clan Pujol

El president de la Generalitat, Artur Mas, en una entrevista al diari Ara recollida per Europa Press ha assegurat aquest divendres que el seu predecessor Jordi Pujol, fins on ell el coneix, no és una persona corrupta, i ha afegit que "el tema del diners no és per a ell el que més li interessa a la vida ". "Podria vostè certificar que mai no ha comès cap delicte?", Li han preguntat. "Tampoc ho puc dir però en la meva consciència personal, fins a on jo sé, és que una persona que no es comporta com una persona corrupta",

Artur Mas també ha dit que "si hi ha sospites que hi ha hagut irregularitats, s'ha d'actuar" sempre, amb independència de quin sigui el cognom de qui les hagi pogut cometre. Sí veu per part de l'Estat tot tipus d'actuacions, pel que ha afegit, sobre el cas Pujol: "No sé on som: si en trobar la veritat, en la gesticulació, en un muntatge, una mentida, en un espectacle". Ha dit que ell no confia en les institucions centrals, fruit de la seva experiència: "He vist aquest Estat actuar amb grans muntatges que han acabat pràcticament en res o en res".

Mas ho ha sabut tot i sempre. I quan Maragall li va dir el del 3% el seu argument en privat mai va ser negar-ho sinó assegurar que tots feien el mateix i que era insensat tirar de la manta. És veritat -Carod-Rovira ho va dir que això del 3% era un discret mitjana, i que s'exigia a les constructores segons el que se'ls concedia. Percentatges del 6% i el 7% eren perfectament habituals. Mas ho sabia però està tan acostumat a mentir ia fer de la mentida la principal estratègia de la seva carrera política, que el nega sense adonar-se que només un imbècil podria creure que el líder del partit des de fa onze anys ignora com es greixa la maquinària , tant la domèstica com la de les campanyes electorals. Per l'amor de Déu! Si el mateix Mas visitava els empresaris susceptibles de fer aportacions!

La pregunta del periodista sobre si Mas coneixia les irregularitats econòmiques de Jordi Pujol i de la seva família és absurda per òbvia i ofensiva per a qualsevol intel·ligència. No només les coneixia sinó que es va beneficiar d'elles com a líder de Convergència i com a candidat de CiU. I no només es va beneficiar d'elles, sinó que el 2005 va decidir apartar Jordi Pujol Ferrusola del control de les finances del partit, escandalitzat pels seus mètodes.

Artur Mas és mala sort i tot el que toca ho converteix en tràgic. Però no és idiota, té sentit del poder i mana. De manera que ell sabia perfectament com es finançava Convergència mentre Pujol la va liderar, sabia com el Govern recaptava de les diferents constructores a les que els encarregava obra pública, sabia que tenia firma en el compte opac del seu pare, i sabia i sap com es finançar el seu partit a partir que ell va començar a controlar-lo. I per això paga sota mà la defensa de Fèlix Millet, entre d'altres cortesies igual de certes però més difícils de demostrar. I quan anteriorment se li preguntava per això la seva explicació era sempre la mateixa: que tots ho feien, i que Convergència no podia jugar el partit amb unes regles diferents de les dels altres.

Ara Mas prefereix distanciar com si tot just el conegués quan sempre ha estat el seu més estret col·laborador primer com a conseller d'Hisenda, després d'Obres Públiques i finalment conseller en cap, sabia tot el que estava passant a la Generalitat durant el mandat de Pujol. No per res la primera dama el va proposar per president.

  Mas coneixia i coneix com funciona el seu partit, com es paguen les seves campanyes i, més en general, els excessos de la família Pujol, fins al punt que va decidir apartar-los de les finances del partit i si va mantenir a l'Oriol en el seu cercle de confiança va ser per respecte al seu pare, i no perquè confiés en la seva honradesa ni molt menys en els seus gambals. Així com ho d'Oleguer i el de Jordi Pujol fill té més ambició i presència, el d'Oriol va ser una tràgica barreja de brevetat intel·lectual i mesquinesa. Morir així és més humiliant de morir. I Mas ho sabia i per això va demanar a un dels seus col·laboradors més propers que tractés d'evitar el desastre, encara que va ser ja massa tard.

  Mas ho sabia i ho sap tot. Llavors solia dir als seus col·laboradors que Pujol acabaria sent més una càrrega que un patrimoni. És cert que va apartar els seus fills però també que coneixia els delictes i no els va denunciar, i que a partir d'aquest moment Convergència es va finançar d'una manera menys escandalós però igualment fosc. Ningú amb dos dits de front a Catalunya hauria de poder-se imaginar Mas com el cabdill que els pot portar a la independència ... Però aquí hi ha ... Al país de l'etern simulacre, en què un referèndum és una consulta i una consulta una recollida de signatures, qualsevol cosa pot passar.