martes, 7 de octubre de 2014

El saqueig de Andalucia - 120 - Cas EDU, UGT, Paula Chaves i el banc per Susanita

Noticia de La UDEF interroga desde hoy a 3.000 alumnos andaluces por el fraude de la formación

La gran quantitat d'informació sobre assumptes de molta gravetat com el que està succeint a Catalunya o l'entrada de la plaga de Evola al nostre país ha relegat les importants notícies del que està succeint a Andalusia a un segon terme, informatiu, temes que no cal deixar passar inadvertits.
 
Cas EDU
 
Dins de l'Operació EDU, la UDEF interroga des d'avui a 3.000 alumnes pel frau de la formació Els interrogatoris es prolongaran almenys durant tres setmanes. Abastaran tant les capitals de província com municipis de població mitjana. ¿Quines són les províncies amb major nombre d'estudiants? Granada amb 680 alumnes, seguida de Còrdova amb 600, i Almeria i Jaén amb 500. La resta dels territoris andalusos rondaran els 300 alumnes interrogats.
 
Les subvencions de major quantia del 26 de gener són tres amb el mateix import (162.480 euros) concedides a Hostaleria i Formació Indalo SL; Indalo Formació i Ocupació S.L. i Francisco Medina Peralta. La següent de major quantia és el Centre d'Ensenyament de Perruqueria i Estètica Saló Fundamentals SL, amb 105.750 euros. L'Escola Taller Juyma aconseguir 102.090 euros. La Diputació Provincial d'Almeria i l'Ajuntament d'Abla també van ser beneficiats amb les subvencions.
 
La Resolució 1 de març de 2011, de l'Adreça Provincial de Jaén del Servei Andalús d'Ocupació, que figura el el BOJA de 15 de març de 2011, és una de les més voluminoses en quantia: més de quatre milions d'euros. Destaca una subvenció de 300.300 euros per a Centre Avançat en CNC i CAD-CAM Usuaris SLL; els 211.875 euros d'ajudes es Macrosad SCA; una altra de 110.115 euros a Ingecom Consultors S.L. i els 105.750 euros concedits a PKSX aprenia SL Aquest expedient el signa Irene Sabalete Ortega, en aquells dies delegada de la Conselleria d'Ocupació, i membre de la totpoderosa i influent Executiva del PSOE de Jaén.
 
La UDEF també analitza un segon expedient d'ajudes a la província de Màlaga signat per Juan Carlos Lomeña, exdelegat d'Ocupació de la Junta d'Andalusia, i que s'eleva a 2,4 milions d'euros. La primera d'aquestes resolucions va permetre la detenció de 42 persones. En l'expedient del 4 de novembre del 2010, destaca la subvenció a Les Tinajas Oest SL, amb 171.030 euros. Es tracta d'una empresa d'organització d'esdeveniments situada al municipi malagueny d'Alhaurín de la Torre que només disposa en l'actualitat d'un empleat.
 
La Policia segueix el rastre de factures inflades i com es van tirar els preus que cobraven els professors, els qui per por a perdre la seva feina percebien entre 15 i 18 euros l'hora en lloc dels 21 que estaven estipulats. "Els amos de les acadèmies van trencar el mercat i es va obrir el camí per al frau. El gran robatori va ser amb els docents ", remarquen fonts expertes en el cas, la estafa s'elevaria a 2.000 milions d'euros.
 
La filla de Manuel Chaves
 
D'altra banda el titular del Jutjat Contenciós Administratiu 13 de Sevilla ha reclamat la devolució de la subvenció de 10.1 milions d'euros més els interessos legals que sumen 11.832.868 euros després de constatar que va ser concedida una vegada escomesa la inversió, en els mateixos paràmetres que la resta de firmes que va atorgar la Junta d'Andalusia presidida llavors per Manuel Chaves just fa quatre anys a l'empresa Mines d'Aigües Tenyides (Matsa) apoderada per la seva filla Paula. D'aquesta manera Susana Deu en nom de la Junta d'Andalusia s'ha vist obligada a reclamar aquesta devolució MATSA, ja que la Llei d'Incompatibilitats d'Alts Càrrecs de l'Administració de la Junta d'Andalusia l'obligava a inhibir per la relació de parentiu.
 
Els ex-secretaris d'UGT-A
 
  Els dos últims exsecretaris generals d'UGT Andalusia, Manuel Pastrana i Francisco Fernández Sevilla, podrien declarar en qualitat d'imputats a petició de la Fiscalia Anticorrupció que s'ocupa del cas inscrit al jutjat número 9 de Sevilla. Tot i que la imputació formal correspon al jutge d'instrucció que instrueix el cas, el fiscal considera que els indicis són més que suficients i demana s'adopti aquesta decisió.
 
Cal recordar que les irregularitats d'UGT Andalusia eren notòries des del mes de juny de 2013 sense que ningú es fes ressò. No obstant, el jutge ja es va oposar a aquesta imputació quan va ser sol · licitada per Mans Netes per considerar que no estava consumada la instrucció i per esperar una sèrie de documents que encara no s'havien rebut.
 
L'escrit del fiscal conegut encara no ha estat rebut pel jutge pel que no pot afirmar-se que Pastrana i Fernández hagin de ser imputats immediatament. En mitjans judicials, s'observa amb sorpresa que no és comprensible que la Fiscalia faci pública la seva petició d'imputació quan sabia que el jutge prefereix acabar la instrucció per procedir.
 
L'exposició del fiscal delegat d'Anticorrupció a Sevilla és tan clara que la reproduïm: "Es recullen a continuació els indicis dels quals es dedueixen de manera raonable la participació en els fets delictius investigats per part de les persones contra les quals s'adreça el present .
 
a. Participació i càrrecs
 
Tots dos van ser titulars a la data dels fets de la màxima representació i poder en el sindicat. Manuel Pastrana va ser secretari general durant tot el desenvolupament dels fets investigats i fins al maig de 2013. Francisco Fernández Sevilla va ser secretari d'organització durant el mateix període i després secretari general, i segons declaracions de tots els testimonis, pertany al nucli de decisió juntament amb l'anterior i l'imputat Fresneda Hereu.
 
Aquest nucli de decisió es concentra des del punt de vista orgànic en la comissió executiva del sindicat. Aquesta, i singularment els acusats, no només eren coneixedors sinó que van prendre decisions en relació amb els fets objecte del present procediment.
b. Resum de fets investigats
 
En essència, l'objecte del present procediment, és el finançament irregular del sindicat UGT Andalusia, a través de la defraudació generalitzada en les subvencions rebudes relatives a fons de formació.
 
Els fets investigats comencen a implantar-se, quan es va posar en marxa l'anomenada central de compres, qüestió que es dedueix no només de les investigacions sinó de les declaracions dels imputats. Aquesta central de compres va ser inspiració directa de Manuel Pastrana, segons el manifestat per Fresneda, i va continuar en la implantació de la mateixa Francisco Fernández, no només en la seva època de secretari d'organització, sinó en el període que va succeir a Pastrana.
 
Aquest finançament il · lícita es duia a terme per mitjà de les següents vies:
 
1. De la institució del denominat ràpel.
 
Figura d'acord amb la qual es repercutia un percentatge en les compres que feia el sindicat a un proveïdor, suportat per aquest i posteriorment ingressat en el compte assenyalat pel sindicat. Després davant l'Administració, el ​​sindicat presentava la factura sense incloure aquest descompte, lucrant-se així en l'excés i falsejant les justificacions que presentaven a l'Administració.
 
Doncs bé, els imports totals obtinguts pel sindicat a través d'aquest ràpel es repartien entre la pròpia estructura regional i les unions provincials. El lloc on es feia era la comissió executiva.
 
2. De la implantació i consolidació de l'anomenat pot.
 
Mitjançant aquesta figura el sindicat s'encarregava l'elaboració de factures simulades, que sense respondre a realitat o negoci jurídic, passava a formar part d'un compte creditor d'UGT amb tercers, i sempre previ pagament d'aquestes factures. Això feia que el sindicat sostingués activitats al marge de la subvencionada amb càrrec a aquest pot. Així i d'aquesta manera, l'activitat ordinària de l'entitat es sufragava amb fons que realment eren procedents de subvencions destinades a fons de formació.
 
a.- És de destacar com en la rendició de comptes que Fresneda presentava periòdicament davant la comissió executiva, s'incloïa la suma obtingut pel ràpel, s'informava sobre el mateix i al mateix temps es decidia sobre la proposta de repartiment per la comissió. Així ho afirma Roberto Macías, secretari de Fresneda en Administració i posteriorment en el departament de compres.
 
La declaració de Fresneda corrobora aquesta afirmació, ja que era la pròpia Comissió Executiva qui decidia les empreses que pagaven el rapel, assenyalant expressament a Pastrana i Fernández. Cal fer constar que aquest ràpel ho pagaven empreses amb una intensa relació de proveïdors d'UGT, i que malgrat que algun responsable del departament de compres, Dolores Sánchez, va intentar incorporar nous creditors, Fresneda sistemàticament obstaculitzava aquesta possibilitat, tot i comptar els nous proveïdors amb condicions més avantatjoses per al sindicat i en definitiva les arques públiques.
 
Com que d'acord amb les manifestacions d'imputats i testimonis, la firma per contractar era mancomunada entre Fresneda i Fernández, és de suposar que fossin dos els que imposaven un ràpel a aquestes empreses, segons l'acordat en la comissió.
 
b Quant al pot, aquest va arribar a tenir plasmació comptable i registral a l'aplicatiu SPYRO. Aquest programa informàtic comptava amb apartats per assentar aquestes anotacions al marge de la legalitat. Això no només va ser inspirat per càrrecs del sindicat, Maria Charpin, sinó que el seu encàrrec, aprovació i pagament, va ser realitzat des de la comissió executiva.
 
És més, segons declaracions de Roberto Macías, Pastrana va nomenar a Maria Charpin per l'executiva, amb aquesta finalitat. D'altra banda el testimoni Germán Damián Domínguez, exsecretari de cultura i formació del sindicat, assenyala com hi havia una decisió de retenir un 20% de totes les subvencions que rebia el sindicat per a fons de formació i destinar-lo a despeses corrents del mateix i que era conegut per l'executiva regional com el cànon revolucionari.
 
Aquesta manera de finançament irregular hauria arribat a tenir tal magnitud, d'acord amb les declaracions de personal rellevant del mateix, que pràcticament gairebé totes les despeses estructurals de l'organització eren finançats amb els fons destinats a subvencions per a la formació. Tan sols un percentatge molt residual, injustificables per se i codificats amb els dígits 91, no sufragaven de manera.
 
Finalment, la participació de tots dos no seria menor que en aquells fets, que encara de manera accessori, poguessin ser constitutius d'altres delictes, com falsedats i altres que encara es troben en fase de primària investigació per la Guàrdia Civil, com són les irregulars subcontractacions amb tercers i entitats vinculades i dependents del mateix sindicat.
 
En definitiva, a la vista de la participació directa per aquests en les activitats investigades, s'interessa se ​​citin en qualitat d'imputats, a fi de prestar declaració i prendre totes les mesures que considerin procedents per tal d'assegurar el present procediment.
 
El Banc Públic Andalús
 
D'altra banda, Susana Díaz, el que anhela és un altre banc públic per a Andalusia. Ja estan començant a donar els passos demanant una fitxa bancària al Banc d'Espanya. Que es preparin els andalusos, el martingales continuarà, el PSOE i IU, que pel que es veu no es tallen un pèl, volen tornar a les aventures.
 
Acaben de destapar tots els escàndols de, pràcticament, totes les caixes d'estalvis d'Espanya i, per aquests, no ha de ser suficient. No és que no s'adonin dels errors, és que per ells no ho és, per a ells és el que es diu una autèntica bola.
 
És curiós que en un país com Espanya, on ha hagut de injectar-se una burrada de diners a la banca pública encara s'intenti crear una altra. En el cas d'Andalusia on, sembla ser, tant PSOE com IU poden fer el que vulguin, que tant és, les enquestes els seguiran sent favorables. I no només les enquestes, també les eleccions. L'únic partit que podria tenir alguna possibilitat, que seria el PP, tampoc està fent molt per la pàtria amb un líder andalús, que ni fred ni calor, i un Mariano Rajoy que sembla que juga a l'equip contrari.
 
Que es fixin els andalusos, si tot això es porta a terme, que no els perdin de vista. Són corruptes, són lladres i això, en aquesta gent, no es cura mai. El que aquests peces muntin un banc públic és com si un ludòpata es va a viure al costat d'un casino, la temptació la tindrà sempre a mà. En aquests no és temptació, en aquests ja obligació, obligació de mantenir les seves prebendes i ingressos, una mica tocats últimament.
 
El vestiran de mil maneres, diran que cal per impulsar l'economia andalusa. Parlaran de préstecs a PIMES, autònoms i famílies, però el primer que faran serà col · locar als seus amiguets en la direcció d'aquest banc. Susanita, no us talleu ni un pèl. Efectivament, en vosaltres la presumpció d'innocència no existeix. Amb els vostres antecedents sou culpables d'entrada. Andalusos, recordeu, aquests segueixen sent els autèntics culpables de la vostra situació. Ja va sent hora de pegar-los una sonora puntada al cul

No hay comentarios:

Publicar un comentario