domingo, 12 de octubre de 2014

El cost del referèndum



  Comencen a conèixer les dades sobre l'enorme cost econòmic de l'aventura que fa gairebé tres anys va promoure Artur Mas per tal de portar a Catalunya a la independència. Durant el mandat d'Artur Mas al capdavant de la Generalitat no s'ha fet altra cosa que desviar els diners que és transferit des del Govern Central a raó de més de 1000 milions mensuals, cap campanyes de publicitat, subvencions a organitzacions com Òmnium Cultural o l'ANC o per comprar el silenci de la premsa i TV3, amb diners que havia d'anar destinats a sanitat, serveis socials o el pagament de farmàcies o salaris de funcionaris.

  Tot això coincideix amb el comunicat de la Conselleria de Benestar Social i Família només es compromet a pagar-los un 50% de la factura mensual de, encara que assegura que l'impagament de l'últim trimestre serà del 25%. Així a banda que ja s'ha comunicat a farmacèutics o centres de tercera edat que fins al desembre només van a rebre una part de la quantitat corresponent.

  L'última notícia d'aquest malbaratament és la campanya publicitària titulada Ara és l'hora "(Ara és l'hora) l'ANC ha reconegut que s'està gastant 20.000 euros setmanals de cara al referèndum independentista il · legal que Artur Mas ha convocat per al pròxim dia 9 de novembre que té tota la pinta que no a arribar a realitzar.

  Així ho ha reconegut el director de la mateixa campanya, Oriol Soler, en declaracions que recull l'edició digital del diari Ara, en què ha explicat que s'han col · locat més de 100.000 cartells, 1.349 cartells grans per marquesines, 145 tanques publicitàries i altres 18 lluminoses, a més d'alguns formats especials com anuncis a les parets dels passadissos de l'estació de tren de la Plaça de Catalunya, a Barcelona, o autobusos de Lleida, Girona i Tarragona. A més, setmana s'afegirà a la campanya un gegantesc anunci en un espai singular de Barcelona: la façana de la Pedrera de Gaudí que des de dimarts semblarà coberta per un enorme post-it. A la pàgina web de la pròpia campanya, en la qual es presumeix que no reben ajuts públics per dur-la a terme, es demanen donatius i es posa l'ambiciosa xifra de 200.000 euros com la suma total que cal recaptar.

Cal treure diners com sigui i resulta que Xavier Trias és l'alcalde de la ciutat espanyola millor gestionada. Barcelona va tancar 2013 amb un superàvit de 140 milions d'euros. I aquest any encara guanyarà més diners gràcies a la privatització dels aparcaments. A més, a l'altre costat de la plaça Sant Jaume tot és alegria. Trias és l'alcalde de la ciutat espanyola millor gestionada. Barcelona va tancar 2013 amb un superàvit de 140 milions d'euros. I aquest any encara guanyarà més diners gràcies a la privatització dels aparcaments. I només suporta 1.400 milions de deute. La seva situació de solvència és tal que col · loca emissions de bons lleugerament per sobre del 2%, molt per sota del preu al qual el FLA presta diners a la Generalitat.

  Ets el president de la Generalitat. El teu Administració està endeutada, depèn del Fons de Liquiditat Autonòmica, que a més escruta els comptes i limita la teva autonomia financera. Has retallat costos un 25% i segueixes ofegat per arribar a final de mes. Els mercats de deute subsoberana estan tancats per a tu. Els bancs no et fien. Què fas? Doncs el que ha fet el president català, Artur Mas: mirar a l'altra banda de la plaça Sant Jaume on exerceix d'alcalde el convergent Xavier Trias i utilitzar com a banc a l'Ajuntament de Barcelona.

Fonts financeres coneixedores del sector públic calculen que la Generalitat ha desviat més de 600 milions de deute a través del consistori per diferents mecanismes.

  Les dades sobre la inversió estrangera ha caigut dràsticament a Catalunya en el segon trimestre del 2014 En concret, entre abril i juny, ha rebut un 66% menys de capital forà que en el mateix període de l'any passat, passant de 787-267,000,000 d'euros, segons es desprèn de les últimes dades facilitades pel Registre d'Inversions del Ministeri d'Economia i Competitivitat. Aquesta caiguda de la inversió estrangera ha afectat els principals sectors productius de Catalunya, com ara la indústria de manufactura (-77%), la construcció (-66%), les activitats professionals (-56%) i de manera molt destacada a l'sector financer català (-93%) ".

  La incertesa i la inestabilitat política generada per la radicalització del discurs del Govern català en aquest any 2014 estan passant factura i contribuint a crear un clima d'inseguretat i desconfiança entre els inversors estrangers que han decidit de manera majoritària contraure o fins i tot paralitzar les seves inversions a Catalunya .

  Aquests són només uns pocs dades sobre la ruïnosa situació financera de la Generalitat de Catalunya i la impossibilitat de finançar-se durant molt de temps per les vies normals, tenint uns bons considerats fa ja uns anys com bons escombraries ja que ni tan sols poden atendre els venciments i cal tornar a renegociarlos.

No hay comentarios:

Publicar un comentario