Això és afició al futbol?

Estic encara consternat veient les imatges violentes de la brutal baralla que es va organitzar a les ribes del Manzanares entre els membres del grup ultra-esquerra "Riazor Blues" del Depor i el "Front Atletico" de l'extrema dreta del At. de Madrid. Resulta que uns i altres havien quedat a través de mòbils eludint el control policial establert per atonyinar de valent. Com a conseqüència va morir un dels integrants del grup gallec que havien anat recollint aliats pel camí a membres ultra del Rayo i Alcorcón i dels Bucaners. La conseqüència va ser l'assassinat d'un dels seus membres, Francisco Javier Romero Taboada, Jimmy, de 43 anys,

A la 1.30 de la matinada de diumenge els Riazor Blues es van repartir en dos autobusos llogats a Lugo rumb a Madrid per tal de despistar als controls policials. Ho van fer segons la seva jerarquia. En el primer anaven els caps i l'anomenada vella guàrdia, homes veterans i de respecte dins del grup. En el segon es van pujar els més joves, xavals alguns que porten poc temps al món ultra, gairebé tots vint anys. Van fer dues parades, una a Guitiriz al voltant de les 2.30 i una altra arribant a Madrid al voltant de les 7.30.

El dia anterior un dels líders del Front Atlètic, un grup d'ideologia neonazi, va enviar un missatge de text al grup: «Hola a tots. Demà juguem el penúltim partit de Lliga d'aquest any al Calderón contra el Dépor. Hem quedat a les 7.00 en el lloc habitual. Sigueu puntuals! Fent pinya ... Atleti o Mort! ». El partit era a les 12 del migdia. Els ultres de l'Esportiu van baixar de l'autobús a les 8.30. La majoria d'ells es van començar a abrigar. El matí de Madrid era freda, ennuvolada i prop del riu la temperatura frega els zero graus.

Què anaven a fer els corunyesos d'amagat per Madrid a aquestes hores? «El de sempre, rondar per aquí i tractar d'arribar al bar d'ells», diu un dels membres de l'expedició. «Nosaltres», explica, «no vam quedar, però no cal, normalment sortim a buscar i això també és part del joc». L'objectiu sempre és el mateix: agafar d'improvís als ultres locals i assaltar el seu bar. «Animem, ens agrada beure i passar-ho bé amb el nostre equip. I si cal donar-se unes hòsties, es donen, però res més », diu el blues. «Tu no saps l'explosió d'adrenalina que és entrar en una baralla multitudinària», explica un ultra retirat. Tots dos coincideixen que hi ha unes regles. No porten armes, no s'enganxa a terra i si un està envoltat i abatut se'l deixa en pau. Des de la Corunya es recorden les imatges d'una monumental pallissa entre Biris i Front Atlètic en la que un del FA és a terra i els sevillans, entre crits de «pareu ja» i «que se'n vagi», el deixen escapar.

Només baixar dels seus autobusos, i quan anaven a la trobada de Bukaneros amics, el centenar de Riazor Blues contemplar una estampa paorosa. A l'altra banda del riu, observant, hi havia no menys de 200 ultres del Frente Atlético. Eren moltíssims i van començar a córrer cap a nosaltres ». Segons els blues, eren tants que quan els de les primeres línies ja s'estaven barallant encara seguien creuant el pont els últims de FA. Aquest testimoni diu que recorda veure el centelleig de navalles, explica que van començar a armar-se amb el que els tiraven i el que trobaven, i que van començar a recular. Entre els més endarrerits estava Francisco Javier Romero Taboada, Jimmy, de 43 anys, a qui van atrapar entre diversos i van sotmetre a una pallissa abans de llençar-lo al riu.

El testimoni dels blues insisteix que ells no estaven armats («només portàvem bengales i voladors») i que no hi havia cap quedada. El president de la Federació de Penyes del Depor, Emilio Abelleira, va dir dilluns a Ràdio Galega que portaven diversos dies planejant la baralla. També un amic del mort, a Ràdio Veu, va dir que Jimmy li havia explicat una setmana abans que havien quedat per WhatsApp. A la policia no li consta documentalment que hi hagi hagut convocatòria. A la Corunya molts veïns es pregunten per la importància que hagin quedat per endavant quan la intenció era barallar de totes formes. «Aquest debat estúpid», diu un comerciant del carrer de la Franja, el lloc en què vivia Jimmy, «ens distreu de dues notícies: per què no estan detinguts els assassins i per què la policia va trigar tant a aparèixer». I una altra cosa, afegeix: «Per què poseu -els mitjans- el focus a la banda de la víctima i no en la del culpable».

Els Riazor Blues ara esperen l'arribada de ferits i detinguts. En aquest moment són molts, espantats, els que es replantegen el seu paper en el grup. A pocs metres d'on es reuneixen els ultres corunyesos al Peruleiro hi ha una frase de Cortázar: «Caminàvem sense buscar-nos però sabent que caminàvem per trobar-nos».

No puc entendre com uns tarats alguns ja quaranta i pares de família, en lloc de sortir a passejar amb els seus fills els diumenges, dediquen els caps de setmana a fer centenars de quilòmetres fins a una altra ciutat amb l'excusa d'un partit de futbol per a destrossar tot el que trobin i atonyinar fins matar-se amb altres violents i imbècils simplement perquè són l'equip contrari o de l'extrem polític advers.