Una altra de Caja Madrid

2014 va acabar tal com va començar, amb una altra història de corrupció a les que ha anat apareixent durant l'any, que ve a incrementar la ruïna de Caja Madrid el rescat ja va pels 24.000 milions d'euros. Els saquejadors, els mateixos gairebé, l'alta direcció de Caja Madrid. Sembla que com el forat ha estat tan descomunal, que el que s'ha descobert ens ho van servint en petites dosis, potser tement la reacció del personal.

Ara ens informa el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) acaba de denunciar a la Fiscalia que un de cada cinc euros d'aquesta retribució es va cobrar de manera irregular fins a sumar un "sobresou" de 14,8 milions d'euros que els directius de la caixa d'estalvis no haurien d'haver cobrat.

Aquesta quantitat han estat qualificada com fraudulenta per un informe de comptabilitat forense elaborat per Pricewaterhouse Coopers que analitza any rere any la retribució que els directius de l'entitat van percebre i que llança una mitjana de 18 milions d'euros de pagament anuals per 17 alts càrrecs, entre els quals destaquen Miguel Blesa i Rodrigo Rato, presidents de Caja Madrid, i Ildefonso Sánchez-Barcoj, el seu número dos.

L'expedient remés a la Fiscalia pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) versa sobre matèria retributiva i de previsió social de l'alta direcció de Caja Madrid, amb un perjudici econòmic estimat per a l'entitat de 14,8 milions d'euros. Aquestes possibles irregularitats es refereixen fonamentalment al període comprès entre 2007 i 2010. Aquestes irregularitats són addicionals a la percepció de sobresous irregulars mitjançant les famoses targetes black.

Després de la revisió d'aquestes operacions, el FROB va encarregar un estudi 'forensic' a tercers independents (PwC) per analitzar eventuals responsabilitats d'administradors i directius de l'entitat. El gruix d'aquesta etapa investigada ser sota la presidència de Miguel Blesa, qui va cedir el testimoni a Rodrigo Rato al gener de 2010. Els directius que van percebre retribucions irregulars segons l'informe, són els citats Blesa i Rato, Enrique de la Torre, Ramon Ferraz , Juan Astorqui, Carlos Vela, Rafael Spottorno, Matías Amat, Ramon Martínez, Ildefons Sánchez-Barcoj, Jesús Rodrigo, Mariano Pérez Claver, Ricardo Morat, Miguel Crespo (encara secretari del consell de Bankia en l'actualitat), María Carmen Contreras, Luis Maldonado i Carlos María Martínez. La majoria estan implicats també en les targetes black (les excepcions són Rodrigo, Crespo i Maldonado).

Durant la major part de l'etapa investigada Miguel Blesa va ser el president de Caja Madrid fins que al gener de 2010 va ser substituït per Rodrigo Rato.

L'actuació concertada entre aquests directius, entre els quals es troben també Matías Amat i Mariano Pérez Claver, va portar fins i tot a pactar una pujada salarial el 2008 de fins al 26% aprofitant el cessament d'un dels membres de l'òrgan de direcció de Caja Madrid.

El Frob assenyala que es va prendre com a referència per a aquest increment una massa salarial més gran que la realment existent en aquest moment. És a dir, «l'augment global es va repartir entre un menor nombre de membres de la direcció». Aquest increment va poder causar un perjudici econòmic per a la caixa d'una mica més de dos milions d'euros.

A partir d'aquesta pujada salarial irregular la resta de compensacions a les que tenien dret els màxims directius quedar immediatament inflada. La retribució variable, per exemple, anava en part vinculada als emoluments fixos de cada membre del comitè. «Això, unit a l'absència de documentació que suporti la fixació d'objectius i el grau de compliment dels mateixos en el període 2008-2010, suposa un possible ajust per excés de percepcions de 1,8 milions d'euros».

Engreixats artificialment els dos components del salari anual, la indemnització per cessament o acomiadament d'alguns d'aquests directius també va ser major del que es deu. En aquest capítol és on l'informe encarregat pel Frob detecta un major trencament en els comptes de l'entitat, de 9,1 milions d'euros només en els anys 2009 i 2010.

Els directius assenyalats pel Frob són alguns dels 86 membres de l'entitat que van tenir a la seva disposició una targeta B per finançar despeses personals. El 2007, el primer any investigat, a 12 persones componien el comitè de direcció, que va repartir un total de 18 milions d'euros en retribucions. Durant el 2008, exercici en el qual es va aplicar la desorbitada pujada de sou, els principals directius del banc eren, a més de Blesa, el director general, Ildefonso Sánchez Barcoj; el director de Negoci, Matías Amat; i el conseller executiu Ramon Ferraz Ricarte.

L'intent del FROB que els tribunals investiguin les voluminoses nòmines de ls directius de l'entitat serà el segon perquè l'advocat Andrés Herzog, en nom d'UPyD, ja va presentar una querella per aquestes mateixes retribucions el passat dia 20 de març de 2013. Entre les quanties denunciades llavors, també s'incloïen les de 2011, de manera que les retribucions de la cúpula de Caja Madrid superaven el llindar dels 71 milions d'euros. La Fiscalia no va donar suport aquesta querella i el cas va ser arxivat quatre mesos després pels tribunals, que finalment li van donar carpetada el 22 de juliol d'aquell any. Mentrestant, tant Blesa com Rato segueixen en llibertat sense que ni tan sols des del jutjat se'ls hagi retirat el passaport. Igual Blesa s'ha deixat anar de nou a caçar Sud-àfrica. A Rato li agrada més Suïssa.

La meva sospita és que des del Banc d'Espanya, Mercat de Valors i Fiscalia va existir un acord per silenciar el que va passar a les caixes d'estalvis durant els anys més violents de la crisi. Ara comencem a assabentar-nos del que va poder passar a Bankia, però queden la majoria de caixes d'estalvi ara nacionalitzades, on pel que sembla es realitzaven les mateixes pràctiques, mentre el Banc d'Espanya estaven comptant ovelletes.