¿Butxaques transparents?

Des de fa uns dies es va aprovar pel Congrés, la Llei de Transparència. Ja es pot consultar la pàgina web sobre la transparència de les nostres institucions alguna cosa que requerirà algun temps per ficar-se en secrets ja que excepte casos molt vistosos la majoria dels grans malbarataments estan amagats en partides amb noms estrepitosos i inescrutables. Mas fàcil és arribar a conèixer els sous que perceben els polítics i molts d'ells han causat sorpresa per la seva escassa dotació.

El sou de Rajoy és un dels casos cridaners quan es compara amb molts dels seus assessors que guanyen més que ell. El que acaba de fer el Govern informant sobre els sous dels polítics, no deixa de ser una farsa o intent de despistar al personal simulant una transparència que no existeix. El ciutadà que en aquestes qüestions ha après molt darrerament ha arribat a la conclusió que això té trampa i que els polítics espanyols perceben més diners que no figura en les seves nòmines.

A ningú li interessa el sou que té un polític, el que ens interessa saber a tots és el que realment entra en les seves butxaques durant l'any, però tenint en compte tot allò que, d'una o altra manera, es transforma en diners a través de privilegis, poder, influències, corrupteles, etc. Es diu que el polític a Espanya guanya menys que el d'altres països europeus. Els que creuen això, no només tenen raó, sinó que, a més, estan equivocats.

Per començar, no hi ha dubte que el cost per al manteniment de la raça política en aquest País és molt superior al de qualsevol altre Estat democràtic, per l'excessiu nombre que tenim, i patim. Aquesta dada es descontrola si parlem del que produeix, o rendeix, amb el seu treball un polític espanyol (respectant les honroses excepcions) Però, a més, cal sumar el que guanyen en traduir en diners en efectiu el que estalvien pels conceptes que ja hem assenyalat; és a dir, per tot el que els ve donat per les lleis que han aprovat ells, i per a ells, al marge de l'opinió del poble, que és qui els paga; cotxes amb xofer, targetes de crèdit amb àmplies cobertures, o sense límit, els bo-taxi, dietes per desplaçament dins de les mateixes ciutats on resideixen, i viuen alguns, i altres innombrables prebendes (algunes desconegudes encara) que representen un valor incalculable i que no ho reflecteixen en la nova Llei de Transparència.

Alguns valors són tan incalculables que, de vegades, ha de calcular-la Justícia ... Els polítics europeus (sobretot els governants, com aquí) no tenen els "sustentos col·laterals" (que no danys) que aquí gaudeixen i gaudeixen els nostres ; viatgen en metro, amb autobús, o en classe turista en els avions, les targetes de crèdit tenen un control ferri i el mínim ús indegut, per poca que sigui la quantitat, fa presentar la dimissió al responsable, i, en definitiva, no tenen cap dels privilegis dels nostres governants.

Es miri com es miri, els nostres governants i polítics més destacats, per la seva excessiu nombre i prebendes exclusives en el concert polític civilitzat, afegides al "sou legal transparent" fa que guanyin unes xifres molt superiors, i que resultin els més cars del mercat europeu A qui li interessa conèixer una part del que guanyen els nostres governants? Per si fos poc, ens quedem amb la desesperança que la nostra raça política autòctona és una espècie animal que no perilla la seva extinció.