Segons l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat (CEO), CiU recupera estimació de vot i, en cas que ara se celebressin eleccions autonòmiques, obtindria entre 34 i 36 escons, amb el 21,9% de vots (enfront del 19,1% de l'enquesta anterior); mentre que ERC, consiguiría entre 34 i 35 diputats autonòmics, amb un 21% dels vots (23,2% en l'enquesta anterior).
Aquests resultats impliquen un empat tècnic entre ambdues formacions, que obtindrien un resultat conjunt d'entre 68 i 71 diputats autonòmics, quan ara sumen 71, i la majoria absoluta se situa en 68 seients.
Ciutadans, per la seva banda, es convertiria en la tercera força política a la Cambra autonòmica aconseguint entre 14 i 16 diputats autonòmics. A la formació d'Albert Rivera li seguiria el PSC (amb 13 o 14 escons), PP (11-12), Podem (9-11), ICV-EUiA (7-8) i la CUP (7-8).
CiU té actualment 50 escons al Parlament autonòmic, seguit d'ERC (21 escons), el PSC (20 escons), PP (19 escons), ICV-EUiA (13 escons), Ciutadans (9 escons) i la CUP (3 escons ).
Per primera vegada segons aquesta enquesta reflecteix que els ciutadans que prefereixen seguir dins d'Espanya superen els independentistes des 2012. El 45,3% de catalans ara votaria 'no' a la independència i el 44,5% 'sí',
Això només indica que el sobiranisme està perdent les futures eleccions, anticipades o no. No obstant això, caldrà seguir amb molt detall com es parla (o calla) de la corrupció i de les retallades. Seria una tonteria imperdonable seguir donant voltes únicament a l'absurda i impossible ximpleria de l'independentisme. L'efecte positiu que els independentistes van voler fer creure que havia produït el 9N ja no s'aguanta. Hi ha cansament i molt desconcert. El lirisme messiànic i l'apostolat mediàtic duren el que duren.
Així que davant aquestes noves dades ha hagut un nou intent fallit de Mas i Junqueras per arribar a un acord electoral. Junqueras veu "imprescindible" un avançament electoral immediat. Mas ha confessat que vol convocar eleccions només si les pot guanyar i davant l'evidència, prefereix esperar l'ocasió.
Artur Mas ha perdut el poc pudor que li quedava. I ara mateix està atrapat pel cas de Jordi Pujol i família malgrat els esforços per silenciar les notícies que van sorgint dia a dia segueix avançant en els jutjats i en la consciència dels ciutadans sota la sospita que el mateix Mas hauria estat en tot moment la seva còmplice en ser el marmessor elegit lliurement per Pujol.
Mes no ho va ser, en relació a l'herència ara descoberta a Suïssa de Jordi Pujol. En realitat, no podia ni somiar-hi: estava encantat de ser elegit l'hereu. Com succeeix en el dret anglosaxó i als països àrab-musulmans, Mas havia estat elegit lliurement per Jordi Pujol com a administrador del seu testament polític. O, més exactament, per tota la família Pujol, la qual, per descomptat, podia estar pensant en els seus interessos, com se sap ara, Pujol havia creat tot un sistema, que avui perdura.
Un interès llavors prioritari i immediat per a aquella família era que Mas mantingués protegida la poltrona de la Plaça de Sant Jaume, a l'espera que passés a ocupar Oriol Pujol Ferrusola. Ja llavors Mas no venia del limbe. Havia estat conseller d'Obres Públiques i després conseller, funcions crematísticament delicades, en particular en aquells anys. Aquest projecte es pot considerar fracassat en veure embolicat l'hereu primer pel tema de les ITV i crec jo encara molt més greu per cobrar un total d'uns 7 milions en comissions a tres empreses que volien abandonar el terreny català com van ser les multinacionals Sony, Sharp i Yamaha.
Desaparegut Oriol Pujol de l'escena política, Mas va veure el camp lliure al seu futur polític i qui havia estat triat pel padrí com un simple president de transició a l'espera de la maduració del seu hereu natural es va convertir per una sèrie d'atzars al líder que necessitava Catalunya per arribar a la seva independència.
Mas conscient de la seva debilitat, no ha tingut més remei que seguir avançant cap a la sobirania fins que s'ha trobat amb l'abisme, al qual ja hauria caigut, si no fos perquè la mà de Rajoy i especialment de Montoro amb les seves injeccions constants de diners el mantindran agafat probablement fins a final de legislatura.
Si a tot això s'uneix l'odi que ha generat en el si d'ERC per la seva petulància tot i que Junqueras ofrecde a Mas ser president fins a la declaració de secessió. El líder d'ERC ha insistit que l'anunci de la data de les eleccions hauria de tenir lloc en les pròximes setmanes, ja que considera que és "imprescindible un mandat democràtic" dels ciutadans per avançar cap a la secessió de Catalunya, i ha subratllat que "les coses bones, com més aviat millor".
Algú pot creure seriosament, a hores d'ara, en un camí triomfal cap a l'independentisme? Avui res sembla indicar que la suma d'escons d'ERC i de CDC si, molt eventualment, hi ha eleccions anticipades, pugui dominar el futur Parlament autonòmic. Si ho dominés, l'enrenou intern en una difícil coalició també seria colossal. Recordeu el paper esgarrifós d'ERC al Tripartit. A més, ara estaran Podem i la CUP. El passarem divertit, però res anirà de manera racional, és a dir que continuarem com fins ara. Caldrà esperar que els somiadors encara existents decideixin aterrar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario