domingo, 27 de marzo de 2016

Any i mig per aclarir una farsa



Artur Mas i la Generalitat de Catalunya estan cada dia més a prop de la seva imputació pel delicte de desobediència en el procés participatiu del 9 novembre 2014 tot i la suspensió que va fer el Tribunal Constitucional, per a la Fiscalia Superior de Catalunya. En un escrit presentat davant Joan Manel Abril, el magistrat instructor del procediment al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), els fiscals Francisco Bañeres i Emilio Sánchez Ulled van enumerar les actuacions realitzades per l'Executiu català respecte a les votacions que presumptament podrien ser susceptibles dels delictes de desobediència, prevaricació o malversació de fons públics.

El Ministeri Públic detalla en el seu informe, en el qual s'oposava a l'arxiu de la causa contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exconsellera i actual diputada Irene Rigau i l'ex vicepresidenta Joana Ortega, que el 27 octubre 2014 el Departament de Governació va sol·licitar a la companyia asseguradora AXA «un suplement de la pòlissa d'assegurança d'accidents que el Departament d'Economia i Coneixement té contractada per al personal de la Generalitat de Catalunya».

La petició de l'Administració catalana pretenia assegurar als voluntaris del procés participatiu, en concret a «1.317 persones voluntàries que treballaran 9 i 10 de novembre», distingits dels més de 25.000 col·laboradors del 9-N. La Fiscalia recorda en el seu escrit que el nombre de voluntaris que treballarien dos dies «es correspon amb el nombre de punts de votació habilitats» per al 9-N, 1.317 punts, amb 6.695 taules instal·lades. A més, en la pòlissa es parla de «personal voluntari al qual se li assignen funcions dins del procés participatiu». Per això, el Ministeri Públic considera que es tracta de voluntaris «especials amb funcions de coordinació o major responsabilitat» i els compara amb «els altres 25.980 voluntaris», dels que «fàcilment s'endevina que es tracta dels components ordinaris de les taules» .

L'informe dels fiscals també especifica que el suplement sol·licitat per la Generalitat per incloure als voluntaris dins el mateix assegurança d'accidents del qual es beneficia el personal de l'administració pública, va ser expedit el 4 de novembre per un import de 1.409 euros.

Aquest mateix dia, el Tribunal Constitucional havia emès una ordre de suspensió del procés participatiu, per la qual s'instava el Govern a no seguir amb els preparatius de la consulta. Precisament, les acusacions consideren que els fonaments del presumpte delicte de desobediència dels tres llavors càrrecs de la Generalitat imputats, més l'ex conseller de Presidència, Francesc Homs, pel qual s'ha demanat la seva investigació al Tribunal Suprem per ser aforat, són per decisions que es van prendre després d'aquesta data.

Els fiscals creuen que hi ha «sòlids indicis delictius» en l'actuació d'Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega respecte al procés participatiu, tot i que els imputats van declarar davant del TSJC que després de la providència de suspensió del Constitucional, tot el procés va quedar en mans de els voluntaris. Malgrat això, l'informe del Ministeri Públic detalla que «la utilització dels mitjans públics, lluny de ser interrompuda, va continuar, tot i que es va mantenir convenientment en segon pla, de manera que, de cara a l'exterior i en el propi dia de la votació, l'aparença fos efectivament la d'un procés exclusivament gestionat per ciutadans voluntaris ».

A més, reiteren que «els treballs organitzatius, logístics i de suport a la preparació i desenvolupament de la consulta» van ser encomanats a contractistes privats, de manera que la Fiscalia lamentava el «clima d'opacitat escassament compatible amb l'exercici responsable de les potestats públiques» que va fer l'Administració catalana.

L'escrit també alerta que sense fer ús públics «la votació no hauria pogut tenir lloc» i que un cop coneguda la suspensió ordenada pel Constitucional del procés de participació, els investigats, «amb plena consciència i voluntat de fer-ho, no van ordenar desistir dels encàrrecs contractuals en curs, quan podien i havien de haver-ho fet, pagant pel treball fins llavors efectuat ».

Això que estava clar des del primer dia per a tots i els que vam assistir a aquesta farsa es va pactar mitjançant un acord entre Mas i Rajoy uns dies abans en una reunió a la Moncloa a la qual jo ja vaig adonar en el seu moment dins d'aquest bloc amb el títol

9-N - Una farsa pactada entre Mas i Rajoy

http://xcarrio.blogspot.com.es/2014/11/9-n-una-farsa-pactada-entre-mas-y-rajoy_12.html

S'hi explicava que havien arribat a un acord per paralitzar tota acció judicial i allargar qualsevol procés de recerca abans de les eleccions autonòmiques i generals, sobre la realització d'aquest "referèndum". Una investigació paralitzada durant any i mig pel Tribunal Constitucional per ordre directa de de Mariano Rajoy i ha hagut d'arribar el moment que la seva permanència al capdavant del Govern d'Espanya pot estar a punt de saltar pels aires.

 Ara sembla que s'ha acabat el termini.

No hay comentarios:

Publicar un comentario