Estimació de JM & A per unes noves eleccions generals, el 26 de juny del 2016.
El diari Público ha publicat avui una enquesta de JM & A per al cas de celebrar noves eleccions generals el 26 de juny de 2016. Seria una nova rèplica del sisme polític que està sacsejant Espanya amb la fi del bipartidisme, però unes noves eleccions generals no serien una còpia sense més de les del passat 20-d, sinó que donarien una empenta tan potent a Ciutadans que situaria a la dreta al tall de la majoria absoluta al Congrés dels Diputats malgrat l'enfonsament del Partit Popular.
Perquè en aquests comicis avançats a proper 26 de juny quedaria més palesa que mai la injustícia i falta de proporcionalitat del sistema electoral, ja que el PP conservaria 112 escons (-11) tot i perdre més d'un milió de vots. Alhora, Ciutadans es dispararia de 40 a 61 diputats amb un augment de només tres punts percentuals, quedant amb només vuit parlamentaris menys que Podem (que romandria amb els mateixos 69) malgrat que la formació habitada li trauria un avantatge de gairebé un milió de sufragis al partit taronja.
Tot això és el que passaria en altres eleccions generals segons les estimacions del gabinet demoscòpic Jaume Miquel i Associats, elaborades per Públic mitjançant undesk research que pondera les previsions de les dotze principals enquestes realitzades després del 20-N (inclòs el baròmetre del CIS).
Taula de l'estimació de JM & A per unes generals al juny de 2016, comparada amb els resultats del 20-D.
"% Vv" és percentatge de vots vàlids i "% c" és percentatge sobre el cens.
Un 'sorpasso' d'Podem sense rendibilitat parlamentària
Igualment revelador del despropòsit del sistema electoral espanyol seria el fet que Podem aconseguiria superar el PSOE en nombre de vots -segons l'estimació de JM & A la taula completa es pot veure més amunt-, però seguiria per darrere en escons en concentrar més els seus electors en les grans urbs. Així i tot, es podria dir que les dues formacions es repartirien gairebé per meitat el vot de l'esquerra, deixant a Unitat Popular (IU) com una força marginal d'un sol diputat (malgrat les seves tres quarts de milió de vots) perquè molts seus seguidors es passarien a la formació de Pablo Iglesias.
En qualsevol cas, l'únic -i grans guanyador d'aquesta repetició electoral seria Albert Rivera, que no només li arrabassaria altres 800.000 vots al PP i 115.000 més al PSOE, sinó que el seu partit seria també l'únic a augmentar en nombre total de sufragis tot i que l'abstenció es multiplicaria: gairebé dos milions d'electors que van votar el 20-d no anirien a les urnes al juny.
En percentatges, el Partit Popular cauria a poc més d'un quart dels vots vàlids i la suma dels partits d'esquerra seguiria superant a la de PP + Ciutadans, tot i que es reduiria a un sol punt (44,4% a 43,4 %). Per descomptat, el gran perdedor seria Mariano Rajoy, que obtindria un percentatge gairebé idèntic al que va rebre Fraga (amb Aliança Popular) quan la històrica victòria socialista de 1982. A Pere Sánchez també quedaria a la corda fluixa, en ser sobrepassat per Iglesias en set dècimes.
Ciutadans desenganxa a Andalusia, Aragó i Castella
El gràfic interactiu que es veu dalt (passant el cursor per sobre es visualitzen els números de parlamentaris) mostra com el fenomen del creixement de Ciutadans en diputats es deu al fet que aconseguiria el punt d'inflexió per obtenir escons en moltes circumscripcions on el 20-D es va quedar a pocs milers de vots de rebre'l. El seu èxit es basaria sobretot en arrabassar tres diputats al PP i dos al PSOE a Andalusia; quedar-se amb dos del PP i un de Podem a Aragó, i llevar-los un a cada un dels seus tres rivals a Castella i Lleó.
A més, Rivera guanyaria dos escons en cadascuna de les comunitats de Madrid, País Valencià i Catalunya, i un més a Castella-la Manxa, Balears, La Rioja, Extremadura i Galícia.
En canvi, Podem no trauria rèdit de la seva sorpasso perquè els quatre escons que guanyaria a Canàries (2), Andalusia i Múrcia quedarien compensats per la pèrdua d'un diputat valencià, un altre aragonès, un altre Rioja i un quart de Castella i Lleó.
El PP s'estavellaria sobretot a Andalusia (-3) i Aragó (-2), mentre que el PSOE patiria les pitjors pèrdues a Catalunya (-2), Euskadi (-2) i Andalusia (-2).
En definitiva, una repetició electoral no seria en absolut una repetició de resultats, i el ball de possibles aliances i coalicions hauria de tornar a començar, potser amb parelles canviades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario