El patètic deambular de Pedro Sánchez pel nostre territori per tal de reunir-se amb grups que no punxen ni tallen ni sumen, per al seu projecte de convertir-se en President de Govern, després d'haver rebutjat l'única possibilitat de formar part d'aquest govern que és començar a parlar amb el partit Popular com arreglen tot això, entestat a expulsar-ho a tota costa del mapa polític ja que segons creu és un partit corrupte com si ho del seu candidat a Galícia o els cursos de formació i els ETS d'Andalusia no anessin amb el PSOE.
I tot això únicament gràcies a la seva obstinació i els seus 90 escons més als 40 que el seu soci li prestaria si complís amb el seu programa. El vol sumar els 69 escons que ni tan sols són de Podem sinó d'una amalgama de radicals d'esquerra que segons siguin d'un lloc o un altre tenen diferents interessos i que no acceptarien negociar llevat que Sánchez s'agenolli davant tots i cada un d'ells.
És que Pedro Sánchez ha trobat la tecla. La tecla es diu "austeritat", fi de l'austeritat, es va acabar la misèria, vingui alegria, corri els diners públics, hagi festa per a tothom, exploti la coeteria de la despesa en el cel humiliat d'aquesta Espanya deprimida, i que li vagin donant a l'ajust, a la retallada del dèficit i als sacrificis que aquesta vella i austera, ingrata Unió Europea segueix obstinada a imposar-nos. Els socialistes són mestres en aquest tipus de celebracions amb diners aliens. Després ha de venir qual cotxe escombra la "dreta rància" de sempre, tan carca, tan impopular, tan Barberà, tan donada a les penitències de la Setmana Santa, a arreglar els desperfectes causats per la generositat sociata. Però Pedrito ha donat amb la tecla, ja dic, perquè ahir va prometre a Brussel·les que si li fem, un suposar, president del Govern d'Espanya, treballarà dur per aconseguir una "Europa més solidària envers els refugiats i la fi de l'austeritat" .
A Ferraz estan convençuts que debilitat del Lenin hispà, l'amo i senyor de Podem, és tal, que al final no li quedarà més remei que donar suport a la investidura de Sánchez. Però resulta que Iglesias ha pres el camí de la radicalitat pel que l'exigència de la vicepresidència i sis ministeris ja s'ha quedat curta i negociar amb el serà complicat a part que la suma tampoc dóna i hauria de renunciar a un dels principis com renunciar al "dret a decidir" que els socialistes ja li van posar com a condició indispensable per començar a negociar.
L'aspirant socialista segueix a la seva i "apostant pel diàleg" amb la 'Generalitat' per "trobar solucions", disposat a "parlar de tot amb la Generalitat si és president del Govern, encara que sempre dins de la Constitució espanyola". Això sense haver-li demanat permís a Ciutadans que té com a lema de les seves actuacions la unitat i la igualtat de tots els espanyols.
El més patètic són les seves sortides a l'estranger per demanar suport a la seva candidatura, per la qual cosa va viatjar aquesta setmana a Brussel·les per demanar al primer ministre grec, aquest exemple de coherència política que és Alexis Tsipras, perquè recolzi la seva investidura. "Li demanaré a Tsipras que li digui a Iglesias que la seva actitud de bloqueig està perjudicant milions d'espanyols que pateixen la desigualtat, les retallades i l'austeritat". ¿Es pot ser més cursi i pretensiós?
Vam poder contemplar el poc cas que pensa fer-li tan insigne i coherent mandatari el qual té al seu país sumit en una menyspreable austeritat imposat per Europa, cosa que Sánchez se li omple la boca de poder alliberar els espanyols.
No hay comentarios:
Publicar un comentario