Ja ho anunciava ahir Pablo Iglesias a la tarda mitjançant una carta titulada "La il·lusió per la bellesa" (¿?) Adreçada als militants donant la seva visió de la crisi existent en Podem on ja apuntava que podien ser els traïdors que haurien filtrat els problemes interns i els sistemes il·legals de finançament del partit per part de l'Iran i Veneçuela, ara investigats per la UDEF. Un dels punts de més rellevància en aquest comunicat de Podem, calia llegir-lo en les seves últimes línies. Podem donava a conèixer que "fins que tingui lloc el nomenament d'un nou secretari d'Organització, les competències d'aquesta secretaria seran assumides a tots els efectes per la Secretaria General", és a dir, per Pablo Iglesias i els seus.
Sergio Pascual, el secretari d'organització de Podem i la mà dreta d'Íñigo Errejón a qui l'acusa de fer una "gestió deficient" ha estat la primera víctima de la purga que ha iniciat Pablo Iglesias amb la finalitat de prendre el control total del partit i convertir-lo en un partit totalitari per intentar posar fi a la divisió existent tant a Madrid, on van dimitir deu membres del seu comitè executiu, com està passant des de fa temps a Galícia, País Basc, la Rioja, Cantàbria o Catalunya.
Com a secretari d'Organització, Pascual era responsable del control de les diferents direccions territorials, però també cal destacar que, a més de ser l'home de confiança de Errejón, membres del partit apunten que va ser un dels precursors de les dimissions a la Comunitat de Madrid. Entre els que van marxar la setmana passat es trobava, per exemple, un dels membres més importants del seu equip, Loreto Arenillas.
Plens poders
Esglésies té plens poders per nomenar i destituir les persones que formen part de l'executiva, ja que entre les competències del secretari general estan les de triar a dit qui en formen part. L'única condició és que aquestes persones han de ser membres del Consell Ciutadà, que és elegit amb el vot dels militants. Per això, la decisió d'Esglésies és personal i no ha de comptar amb el suport de Errejón o de la resta de la direcció, tot i que avui tots justifiquin públicament els canvis.
El cor de la crisi de Podem no està, almenys de moment, a la cúpula del partit (Esglésies vs Errejón) oa la posició sobre la investidura de Pere Sánchez, encara que pugui afectar, sinó uns quants esglaons més avall. El problema està concentrat en les quotes de poder i influència en els càrrecs intermedis entre les diferents famílies, en un moment efervescent dins de la formació, en l'es disposa a abordar importantíssimes transformacions internes.
Cada sector, és clar, tensa la corda en favor de la seva tesi, perquè cada un té la seva pròpia manera de concebre què ha de ser Podem i quin camí cal agafar. Qui més responsabilitats tingui en el moment decisiu podrà tirar més fort de la corda per arrossegar la resta al seu terreny. Aquí Esglésies i Errejón tenen plantejaments diferents, d'aquí la clau.
Actualment pel que sembla els vincles entre Esglésies i Errejón estan pràcticament trencats, ahir es va poder visualitzar al Congrés, asseguts un al costat a un altre no es van dirigir la paraula, i malgrat els seus desmentits a la premsa. Nombrosos rumors descriuen a Errejón com més pragmàtic i centrista i partidari de facilitar un acord d'investidura amb el PSOE que podria arribar a l'abstenció davant el pacte de Pedro Sánchez amb Albert Rivera. Mentrestant, Iglesias es manté en tesis més dures i a l'esquerra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario