Els gruixos pinzellades sense matisos protagonitzats per Rivera a la caixa de ressonància de l'Hemicicle contra Mariano Rajoy van evidenciar la recerca d'eixamplar el seu espai electoral respecte alPP tirant-li del centre, arrinconándolo a la dreta més conservadora. Inhabilitar el president del Govern en funcions per afrontar la nova etapa, demanar el seu cap, ... tot en ell anava dirigit a donar-li un mos al Partit Popular. A això juga Rivera, a l'ancoratge de Rajoy. El que ningú va poder veure per televisió, ni tan sols in situ, és l'instant en què el Rivera va decidir que ja no hi havia cap opció que Mariano Rajoy pugui liderar un Govern.
En un moment donat, veient el to insolent del president del Govern en funcions, particularment quan va menysvalorar la capacitat intel·lectual dels seus oponents amb el cable "ho vaig a explicar de manera que fins vostès ho entendran" Rivera va pensar que fins aquí s'havia arribat i va començar a refer les seves notes per canviar els seus discurs, finalment molt més agressiu amb el líder del PP del que estava previst. La "murrieria" de la bancada popular una vegada estava en l'ús de la paraula, denunciada al terme del debat per Girauta, va acabar de convèncer del seu to sever.
Mariano Rajoy ha conduït la nau del centredreta contra les roques. El 20-D, davant la impossibilitat de governar per si sol, va perdre la sisena i última de les proves electorals que li quedava per lliurar després de tenir cinc derrotes consecutives: les europees, les andaluses, les municipals, les autonòmiques i les catalanes. Així, mirant de reüll la tendència descendent del PP, Rivera tindria en Rajoy la garantia de treure rèdits ostensibles d'unes noves eleccions. D'aquí les seves constants apel·lacions als 7,2 milions de votants populars.
El líder de Ciutadans podria haver deixat una porta oberta a l'entesa amb Mariano Rajoy, però les seves paraules van tancar qualsevol acord. Amb ell, no així amb el PP. Va ser així mateix tan rotund que tot just si ha deixat marge de maniobra a la rebel·lió interna en contra de Rajoy. Aquest soroll sord de la família popular s'escolta sense interferències per tot arreu. Animar-lo, avivar el foc successori que crepita entre les bases, a més d'alts càrrecs, és la millor garantia del tancament de files entorn de la figura del seu actual líder. Això, sens dubte, beneficia Rivera.
"Si el PP té un altre candidat diferent a Mariano Rajoy, canvia tot" ha arribat a dir Rivera aquests últims dies. Els seus plantejaments poden aparèixer precipitats o agosarats, fins i tot estar basats en errors d'apreciació, però sempre tanquen claus, moltes de les quals ocultes després espessos celatges. El frenesí polític li ha servit al líder taronja per donar un cop de peu al tauler polític nacional. A partir d'aquest moment hem estat assistint a successius atacs al líder de Ciutadans provinents del nucli més afí a Mariano Rajoy contra el líder de Ciutadans. Ara mateix la desconfiança cap a Rajoy és total, els ponts estan trencats, i així ho van a traslladar, cada vegada amb més claredat, els dirigents de Ciutadans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario