Relleu a la UGT

S'ha celebrat el quarantè segon congrés federal de la Unió General de Treballadors on s'ha triat al nou secretari general del sindicat socialista, que substituirà el veterà Cándido Méndez en el càrrec.

Josep Maria Álvarez que prové de la UGT de Catalunya, on ha exercit importants responsabilitats en la poder-vos federació del metall, ha estat proclamat nou secretari general, per un estret marge. És curiós que les seves primeres manifestacions hagin estat "Estic orgullós que la UGT sigui la primera organització de l'Estat en què la catalanofòbia no funciona", ha dit, per afegir que "és bo per a Catalunya i per a Espanya". No és res de nou el ha estat un afiliat de Convergència i un fidel aliat d'Artur Mas en les seves tesis independentistes i en contra del que és habitual, la confluència del PSC i UGT.

El seu origen asturià no li ha impedit comportar-se com un dòcil partidari de les tesis nacionalistes, amb el seu conegut suport a l'anomenat "dret a decidir". Des d'aquesta perspectiva, el nou secretari general del sindicat espanyol és un personatge involucrat de ple en una operació política que, sens dubte, exercirà una decisiva empremta en l'acció de la seva organització, dins i fora de Catalunya. Caldrà veure si les seves futures actuacions, seguirà per aquest camí, que li ha funcionat durant anys a Catalunya, però que difícilment serà acceptat pels afiliats de la resta d'Espanya.

El llegat del seu antecessor Cándido Méndez no pot ser més desastrós, com acrediten els centenars de casos de frau detectats en la seva organització i el descens de més de 200.000 afiliats en els últims quatre anys. Però el problema de fons de la UGT, com de la de qualsevol sindicat "de classe" ben entrat el Segle XXI, no és la incapacitat dels seus dirigents, sinó la seva mateixa estructura de funcionament, que converteix aquestes corporacions sindicals en maquinàries depredadores de fons públics, en lloc d'eficaços defensores dels veritables interessos dels treballadors.

Amb Àlvarez, la UGT passa a estar controlada pel sector partidari de les tesis podemitas, del referèndum a Catalunya, el que afegeix una pressió inesperada al secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, perquè accedeixi a un acord amb Podem que preveu una consulta a Catalunya.

Si a Espanya hi ha una dreta rància; també hi ha una esquerra troglodita, amb sindicats que habiten al quaternari. UGT o CCOO són ​​exemples precisos de l'acomodament de veritables monstres del sistema. Però no oblidem que aquests monstres: partits polítics, empresaris, sindicats, són la prolongació d'una societat que pensa (retorçada ella) que els monstres vénen de l'espai, però no, som nosaltres, així som, olorem així, pensem així, robem així , odiem així. Què més dóna el del dret a decidir? S'atrevirà Álvarez a desmuntar els interessos creats pel sindicat en Andalucia, demanant la dimissió dels responsables en les trames dels ETS i els cursets de formació? Álvarez va ser més del mateix. Una insignificant gra de pols en aquest univers del que tots som prou feines res, però iguals en la deformació.