Tres mesos i escaig després de celebrades les últimes generals ia l'espera de la trobada d'aquesta setmana entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, Espanya treu el cap al pitjor dels escenaris possibles: La formació d'un Govern de coalició entre el PSOE i Podem, un partit que qüestiona les bases del model constitucional del 78, incapaç de condemnar el terrorisme liderat per un personatge més aviat preocupant contemplat amb l'afegit d'una amanida de sigles que inclou des del nacionalisme de dretes enemic declarat de la unitat d'Espanya fins a una extrema esquerra anticapitalista .
Mariano Rajoy sembla haver llançat la tovallola des del 20D i confia tota la seva sort a uns nous comicis ja que ha passat un mes des del fracàs de Sánchez i no ha cridat ni a Rivera ni a Sánchez, per intentar formar govern. Davant la perspectiva bastant probable de noves eleccions, aquesta apareix com la taula de salvació, ja que sembla l'únic mitjà conegut raonable per dissipar el punt mort en què es troba la política espanyola.
Dir a hores d'ara que els interessos personals dels grans capos de la política espanyola prevalen sobre els generals és dir poc o gens, perquè aquesta és una evidència aclaparadora des de fa setmanes. Els seus interessos i els seus fantasmes, tal que el pànic a ser assenyalats com a culpables d'aquesta nova segona ronda que cada dia es presenta com més necessària per evitar mals majors. És també la por al desconegut.
Ningú sap el preu que els votants de Rivera li poden fer pagar per la seva alineament amb el PSOE; ningú coneix la factura que el votant de dretes li passarà a Mariano per aquesta corrupció que sembla no tenir fi a València ia Madrid; ni el mateix Sánchez sap tan sols si, amb un Congrés pel mig, seguirà sent el candidat del PSOE a aquestes noves generals. És la por al desconegut dels líders del que apuntala la resistència a celebrar noves generals.
Només els enemics de la llibertat poden tenir por a les urnes. És el que convé a Espanya i als espanyols, per acabar d'una vegada amb la fullaraca enervant de tanta frase buida de contingut quan no simplement estúpida. I se'ls omple la boca que els resultats de la mateixa seran igual de immanejables que els actuals.
Una profecia: Per a finals de juny hauran passat 6 mesos, una eternitat i haurem vist tantes coses, haurem sentit tants disbarats, s'haurà retratat tanta gent, que m'atreveixo a vaticinar que els resultats del 26J s'assemblaran als del 20D com un ou a una castanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario