El cost del separatisme

El separatisme està portant la ruïna a una de les regions més pròsperes d'Espanya i del sud d'Europa, de la qual en un sol mes han fugit més de 2.000 empreses. El separatisme ha tensionat al màxim la societat catalana i liderat una rebel·lió lliberticida i antidemocràtica que ha tingut per conseqüència la destitució del Govern colpista del tan covard com traïdor Carles Puigdemont, que en un desplegament d'indignitat ha deixat als seus més destacats còmplices completament tirats mentre ell es passeja per Brussel·les del braç d'allò més nauseabund de la política belga.

Sortida de capitals, suspensió d'inversions, mudança de les grans empreses, anul·lació de reserves i una caiguda del turisme. Fuga d'empreses, plantada de turistes, recés en les reserves i una dada final inquietant: un terç de tot el deute públic d'Espanya és ja de Catalunya. L'herència del viatge a cap part de Puigdemont. Aquest és el paisatge lunar que el separatisme està deixant en l'economia catalana, al qual cal sumar-li un últim trencadissa: l'augment brutal d'un deute cada vegada més insuportable.

El descrèdit exterior de Catalunya és brutal, la seva imatge ha quedat severament danyada i trigarà molt a recuperar-se. Les conseqüències per a l'economia i la imatge institucional d'Espanya tampoc són tampoc, com ja estan començant a posar de manifest les prospeccions dels principals indicadors econòmics.

Paral·lel al Procés, encara que gairebé sense aparèixer en el centre del debat de les urgències i necessitats, l'endeutament de Catalunya s'ha disparat en els últims mesos. En concret, la comunitat catalana va tancar 2016 amb un increment del 376% del seu deute públic respecte al 2007, l'any en què va esclatar l'última gran crisi econòmica, i ja representa el 27% del passiu total que acumula el conjunt de les Comunitats autònomes, segons es desprèn de l'estudi Deute Públic 2017 realitzat per l'EAE Business School.

Amb aquest nivell de deute, Catalunya es converteix així en la regió més endeutada d'Espanya, amb un passiu total de més de 75.000 milions d'euros després d'experimentar un increment de gairebé 60.000 milions des dels 16.000 que registrava l'any 2007.

Però si el deute és un indici de la deterioració, una mena de la capa d'ozó de qualsevol ecosistema econòmic, a Catalunya se li ajunten els mals. Des començament d'octubre i en menys d'un mes, un miler d'empreses han canviat la seva seu social per traslladar-la a Madrid, València, Alacant o la Rioja.

Entre elles, sis de les set firmes catalanes amb presència a l'IBEX 35: Gas Natural, Caixabank, Abertis, Sabadell, Cellnex i Colonial ja no són a Barcelona. I a elles se'ls afegeixen altres corporacions poderoses i emblemàtiques, com el Grup Planeta, Gall, Codorniú o la Bruixa d'Or. La sort s'ha mudat, en un al·legoria de la realitat del Procés, que promet un paradís mentre genera un autèntic infern .

Però, tenint en compte les maniobres que estan preparant, tota calamitat és poca per a la canalla separatista. Els antisistema ERC i PDCat han decidit posar als seus capitostos perseguits per la Justícia presos al capdavant de les seves llistes per a les eleccions regionals del pròxim 21 de desembre. La seva intenció és seguir enverinant la convivència i convertir aquests comicis en una nova consulta pretesament plebiscitària per seguir endavant amb el seu cop contra l'Estat de Dret i les institucions catalanes.

Els separatistes estan disposats a seguir endavant fins convertir Catalunya en un erm. Als partits espanyols defensors de la legalitat democràtica els toca estar a l'altura de les circumstàncies i fer tot el possible per impedir que els pitjors enemics del Principat tornin a tenir les Generalitat en les seves colpistes mans. Pel que fa al Govern, ha de deixar meridianament clar que no hi ha res a negociar amb els colpistes, als que la Justícia ha de fer pagar el terrible mal que estan causant.

L'advocat d'Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde, demana que el seu defensat sigui excarcerat per participar en les eleccions autonòmiques catalanes del 21 de desembre. Sosté davant l'Audiència Nacional que és imperatiu un "judici de proporcionalitat", que Junqueras pateix un "dany reputacional", que no pot competir en igualtat de condicions amb la resta dels candidats. Està privat de llibertat, a diferència de Carles Puigdemont, que campa per Brussel·les en llibertat condicional fins al 17 de novembre de moment, quan haurà de comparèixer en un vista sobre la seva extradició que en cap cas serà definitiva.

Des de la presó d'Estremera, Junqueras s'ha mostrat contrari a la candidatura única. Des de Brussel·les, Puigdemont ha acceptat ser el candidat convergent, ja sigui per liderar una llista independent del PDeCAT abocada al fracàs electoral o, millor, per encapçalar una candidatura "sobiranista" conjunta amb ERC i les plataformes "cíviques".

Aquest dimarts es tanca el termini per a la inscripció de formacions en els comicis "il·legítims" del 21-D. El PDeCAT i Puigdemont ofereixen una llista única, una candidatura de "país", un front "sobiranista" per la llibertat dels presos "polítics" i la república. A ERC contraofertan amb una coalició amb la CUP i les restes de la versió catalana de Podem. El "front popular" al podien confluir republicans i convergents ha estat encegat per la negativa dels "comuns" d'Ada Colau. Si el PDeCAT aspira a camuflar el seu deteriorament electoral en una llista conjunta, l'exigència d'ERC és que es dissolgui.

Les enquestes reincideixen a augurar el triomf de les sigles de Junqueras i relegar al PDeCAT al penúltim lloc, per davant de la CUP, això sí. El Govern de Puigdemont i Junqueras ho té tot controlat i segueix un pla preestablert, però els seus partits són incapaços de pactar una llista conjunta que solidifiqui les expectatives triomfals del separatisme en les properes eleccions.

Entre barrots, l'exvicepresident català exigeix ​​la seva excarceració. A Brussel·les, Puigdemont afirma mantenir viva la flama d'un govern a l'exili. El repartiment de papers de la república de la Generalitat als llimbs xoca amb la realitat. Els independentistes de "bona fe" clamen per una candidatura unitària, però els demiürgs del pres i el fugat no es posen d'acord i tot conspira a favor de la dispersió electoral del separatisme. Els liberals de Convergència no poden empassar amb la CUP i els anticapitalistes escindits de "Podem" ia ERC no volen arrossegar el llast de la corrupció del PDeCAT.

Article a The Guardian

El relat d'Puigdemont des de Brussel·les incideix en la injustícia espanyola; el de Junqueras des Estremera desqualifica el candidat d'Artur Mas. El "front popular" ha estat desactivat per Ada Colau i Junqueras no està disposat a acceptar, llevat de la típica sorpresa catalana, una candidatura coprotagonitzada amb Puigdemont. Tots dos estan en campanya. Junqueras carrega contra el PSC a la premsa digital separatista, l'expresident de la Generalitat contraataca amb un article a The Guardian sobre l'abast les properes eleccions. "Això no va de la independència de Catalunya, sinó de democràcia", al·lega.

Mentre debaten l'advocat de Junqueras i els consellers d'Esquerra i els lletrats de Puigdemont i els parells convergents, encapçalats els equips de juristes per Paul Bekaert i Jaume Alonso-Cuevillas, les plataformes separatistes es dediquen a les protestes. Col·loquen obstacles a les vies fèrries i tallen carreteres mentre preparen la vaga de dimecres i la manifestació de dissabte.