'House of cards' a la catalana

Carles Puigdemont passejant per Bruselas

L'aplicació del 155 està aguditzant els enfrontaments a PDeCAT i ERC, ja en campanya electoral, amb acusacions de "col·laboracionisme" Tot indica que l'escapçament de la cúpula de la Generalitat ordenada pel president Mariano Rajoy només és un primer pas cap a una allau de cessaments d'alts càrrecs i assessors.

El cop de gràcia l'ha posat la jutge Lamela en posar a la presó a gairebé tota la cúpula colpista. Ara ja tenen dificultats per treure les masses les massa al carrer amb els Jordis a la garjola també. Ells han estat els veritables dirigents del "Agit Prop". Tot i que les concentracions segueixen comptant per milers d'assistents, ja no es mostren pels mitjans que fa només una setmana reunien per centenars de milers. Comença a fallar el finançament i ara cal muntar botifarrades per pagar fiances.

La resta de consellers, amb Puigdemont al capdavant, segueix autoexiliat a Brussel·les, perseguit cada vegada mes de prop per la justícia, i en estat delirant, diu que no descarta presentar-se com candidat com "president a distància" davant d'una cadena de TV belga , segueix en aquest moment sense accés als seus terminals subversius, no així de TV3 que segueix tractant-lo amb els honors de "president"

Però, de moment, en la faraònica administració catalana conviuen encara comandaments de PDeCAT i d'ERC, molts d'ells heretats de governs anteriors. Comandaments i alts funcionaris que comencen a mirar-se de cua d'ull per determinar quin tipus de lleialtats i deslleialtats s'estableixen respecte al nou ordre establert. Dit d'una altra manera, que les velles picabaralles es poden magnificar en aquest nou ordre, provisional però sensible a les pugnes partidistes que precedeixen qualsevol tipus d'eleccions.

I el postindependentismo català posarà a prova precisament això: la coherència entre el que es va predicar (desobediència, república) i el que es farà a partir d'ara (eleccions autonòmiques, llei espanyola). Només la CUP sembla estar disposada a mantenir-se fidel a les seves essències, no així PDeCAT i ERC, que ja alliberats de la seva coalició governamental, oferiran grans moments d'intrigues polítiques, acusacions mútues de col·laboracionisme i pugnes internes.

Contemporitzar

"Segurament es va a sublimar l'enfrontament entre esquerra i dreta, el treu-te tu per posar-me jo. I dins d'ERC i de PDeCAT hi haurà dirigents que intentaran contemporitzar amb els nous temps, i altres que no ", explica un expert en comunicació política.

Els enfrontaments entre Oriol Junqueras i Marta Rovira que s'està veient com la seva successora, són un secret a veus. Davant del perfil més conservador del líder d'ERC, la diputada ha guanyat en els últims temps una notable presència mediàtica que vol aprofitar el sector més radical. "És el clàssic enfrontament entre els perfils polítics d'un partit i nous dirigents d'escalada fàcil", afegeix aquest especialista.

En PDeCAT passa una cosa semblant. La nova direcció convergent, amb Marta Pascal al capdavant, s'ha alineat amb la vella guàrdia representada per Artur Mas o Francesc Homs per desmarcar-se de les aventures unilaterals, davant dirigents com Jordi Turull o Joaquim Forn, ara a la presó, que han estat aprofitant la confusió per escalar posicions.

Evitar que el Govern remogui calaixos

Per evitar danys majors, el cessat govern de Carles Puigdemont ha donat ordres als càrrecs i funcionaris que queden de no oposar resistència. Perquè no es produeixin situacions que puguin derivar en processos penals, però també "per no provocar al Govern espanyol, que podria dedicar-se a remoure calaixos i treure a la llum draps bruts inconfessables", Hi ha qui es pregunta si la frustrada crema de documents per part dels Mossos d'Esquadra a la incineradora de Sant Adrià de Besòs (Barcelona) va ser conseqüència d'una xivatada intern. No obstant això, la primera onada de cessaments ha avortat les poques ganes de rebel·lió que queda entre alts càrrecs d'edat mitjana que li han vist les orelles al llop.

Santi Vila abandona la presó després de pagar la fiança de 50.000 euros

La sortida de presó de Santi Vila

Posats a buscar "col·laboracionistes" amb el govern provisional de Rajoy, Pot titllar-se de tal el substitut de Josep Lluís Trapero, el comissari Ferran López? O a Santi Vila? El convergent va dimitir com a conseller d'Empresa hores abans que es proclamés la república catalana al Parlament. I és precisament aquest tipus de gestos dels que seran utilitzades com a arma llancívola entre PDeCAT i ERC en els propers dies davant unes eleccions que no poden menysprear, ja que hi ha molts càrrecs i diners en joc. I no només entre les dues formacions, la coalició no està encara garantida, --les bases independentistes i la depauperada nova Convergència volen reeditar JxS, no així ERC, guanyadora en les enquestes-- així ho reclamin. Les pugnes internes existents en cada partit també es van a accentuar entre els que opten per acatar el 155 i els que es mantenen fidels a la virtual república catalana.

Objectiu: Eleccions

La diferència d'aquestes noves eleccions respecte al passat està en que el nacionalisme ja no és l'únic moviment a l'escenari. Per primera vegada, el constitucionalisme també existeix. Les massives manifestacions de les últimes setmanes no conviden a creure que els que han sortit al carrer, després de tant callar, no vagin a votar al dia decisiu. Per tant, tot sembla indicar que travessarem una campanya d'altíssima polarització entre dos blocs hipermotivados. Una competició dura i a velocitat de vertigen.

Servirà? Hi haurà grans moviments de vots? No ho crec. Catalunya porta polaritzada des de fa molt. Quan un viatja al cotxe a 190 per hora, pujar a 210 no implica un canvi transcendental per apreciar el paisatge. Les preferències estan bastant fixades. El més probable és que el malbaratament verbal, d'energia i de recursos que ha de venir no generi transferències de vot significatives entre el nacionalisme i el constitucionalisme. Desgraciadament, Catalunya seguirà perduda en dues meitats equiparables.