lunes, 13 de noviembre de 2017

Recompondre els plats trencats del separatisme



https://www.dolcacatalunya.com/wp-content/uploads/Manresa.mp4?_=1

Una formidable descàrrega de realitat amb efectes devastadors ha caigut sobre el nacionalisme català per part d'uns aventurers aptrovechados. La maquinària judicial i el 155 s'han portat per davant l'insensat desafiament a l'Estat. Per uns quants anys, també s'ha esvaït el somni de la Catalunya independent. Un somni promès per uns dirigents polítics irresponsables i acariciat per molts catalans de bona fe.

Fa pocs dies va ser Sabadell amb milers de persones al carrer clamant contra el continuat abús dels culpables de l'actual desgavell català, el diumenge va ser Manresa, capital de Bages i pseudocapital del separatisme, que abans-d'ahir un col·legi portava als seus alumnes a escridassar la Policia i ahir milers de manresans han sortit al carrer per dir que són espanyols. Ja s'estava observant que els veïns estaven farts quan el cartell separatista que presideix l'entrada del poble era eliminat amb admirable freqüència (vegi-ho també aquí).

Els manifestants s'han acostat fins a la caserna de la Guàrdia Civil però no els han pogut lliurar una samarreta tal com tenien previst ja que un cordó dels Mossos els impedia acostar-se. A la marxa s'han vist moltes banderes espanyoles i catalanes i s'han sentit crits de "visca Espanya, visca Catalunya", "no ens enganyen, Catalunya és Espanya" o "Puigdemont a la presó". També han cridat consignes contra els Mossos com "aquesta policia no ens representa" o "on estàveu l'1 d'octubre?".

La ruptura també li va arribar a l'aparentment indestructible tàndem Oriol Junqueras-Carles Puigdemont. La desconfiança presideix les seves relacions i estratègies individuals. La llista única o de país és impossible per raons tan poc ideològiques com que un decideix des de la presó i un altre fa números des d'un exili belga tan voluntari com covard. ERC declina prosseguir amb el PDeCAT perquè descompta que en la pròxima legislatura no hi haurà noves temptatives d'independència i els seus socis, més enllà de la pàtria comuna, només ofereixen actituds conservadores i molt a amagar sota la catifa d'anys i anys de govern autonòmic.

El més nou en trencar-se ha estat el govern municipal de Barcelona. Ada Colau farà fora els socialistes de l'administració de la ciutat. Era previsible. Temps enrere vam sostenir que era un pacte enverinat, sense futur, per qui eren els líders i l'escassa generositat i altura de mires demostrada per una generació d'activistes arribats a la política per signe dels temps a Occident. Sense el PSC com a contrapès, l'amateurisme i la deriva populista del govern municipal de la capital catalana corre el risc de ser estratosfèric.

De totes aquestes manifestacions espontànies que van sorgint en qualsevol racó de la regió contra els cacics independentistes, la televisió i mitjans públics encara en mans dels nazionalistas i no donen cap informació sobre aquests fets. Només es recreen en transmetre manifestacions massives com si fossin desfilades a Corea del Nord i res mes, dels que han estat incapaços de donar el pas definitiu per portar Catalunya a la seva independència. Tants anys de 'proces' han trencat la paciència de la societat en el seu conjunt.

Ara tots els partits nacionalistes s'entesten a formar llistes inversemblants per competir en les eleccions del 21D, que ells diuen són il·legítimes. La llista única o de país és impossible per raons tan poc ideològiques com que un decideix des de la presó i un altre fa números des d'un exili belga tan voluntari com covard. Amb Puigdemont autoexiliat, fent el ridícul a Brussel·les, Junqueras integrat en la rutina carcerària i la Forcadell renegant per escrit de les seves creences per por al talego i sense un nou líder capaç de canviar el rumb redundant i sense els diners en abundància, per dur a terme projecte de cartró pedra, és probable que durant diverses dècades puguin repetir els èxits passats.

manresa

I, en aquest escenari, ¿creuen vostès que les eleccions del 21D seran una poció per curar la malaltia catalana? Siguem realistes, sigui quin sigui el resultat, en aquesta terra seran necessàries dècades per recollir els trossos de convivència que hem escampat en aquesta crisi política. En el millor dels casos constituiran un calmant momentani, però no una solució quirúrgica definitiva.

El 21D, fins i tot encara que es produeixi el desitjable desallotjament de l'independentisme del govern autonòmic, només serà l'inici d'un treball gegantí de recomposició del puzle català. Tots els fragments hauran unir-se en una laboriosa operació d'acoblament que convé tenir molt present des de la pròpia Catalunya i, per descomptat, des de la resta d'Espanya, menys conscient encara de la intel·ligència estratègica necessària i que en el moment indeterminat en què es va fotre el país van succeir moltes més coses que el trencament d'algunes llei

No hay comentarios:

Publicar un comentario