¿Qui paga tot això?

Ahir Puigdemont va reaparèixer davant els alcaldes independentistes en un nou intent, de nou fallit, per tal involucrar la comunitat europea en el conflicte català. La demostració feixista davant Carles Puigdemont a Brussel·les dels 200 alcaldes vara a la mà i vol xàrter, torna a plantejar la pregunta de qui està pagant aquestes contínues provocacions davant del Govern Central que a part d'una perfecta organització, necessiten una gran quantitat de diners. A part dels 10.000 euros que costava el lloguer de la sala els alcaldes diuen haver pagat 300 euros de la seva butxaca pel vol xàrter, cosa que no sembla probable.

Es diu que partida de diners necessària per cobrir les despeses de la fugida de Carles Puigdemont i part del seu Govern d'Espanya ja estava fora del nostre de país setmanes abans que produís la fuga, ja que era una de les alternatives que contemplaven els separatistes donada la deriva dels fets que se succeïen a Catalunya. La Guàrdia Civil ha començat ja la investigació per poder determinar la quantia i on es troba aquest diners, si està en un compte corrent a nom d'un testaferro o bé està amagat, en metàl·lic, en algun lloc de Bèlgica.

Sembla poc probable que l'expresident i els exconsellers a Brussel·les s'hagin vist obligats a ficar la mà a fons en els seus dipòsits per atendre les minutes dels seus lletrats i la resta de les despeses en què estan incorrent. Dels cinc dirigents sobiranistes que romanen a Brussel·les, ningú afronta l'elevat cost de la seva defensa en millors condicions que Puigdemont, que va assegurar tenir un patrimoni per valor de 294.000 euros en la seva última declaració de béns coneguda. El problema és que en els seus comptes només figuren 14.000 euros, ja que la resta pertany a un habitatge unifamiliar a Sant Julià de Ramis (Girona). Arrossega, a més, un deute per valor de 126.286 euros.

La previsió, llevat que la Justícia resolgués l'assumpte amb brevetat, és que el procés de lliurament a Espanya dels fugits pot durar fins a tres mesos el que suposarà una despesa considerable per Puigdemont i els seus quatre exconsellers. Allotjament, advocats, desplaçaments, comunicacions, etcètera, conformen una llarga llista de despeses que han de ser atesos i fan necessària l'existència d'una «compte de resistència» proveïda amb abundants fondos.La minuta del seu advocat a Brussel·les, és de 1.000 euros la hora. A més, Puigdemont ha de fer front al cost d'una seguretat, ja que la protecció de què disposava per part d'agents especials dels Mossos d'Esquadra li va ser retirada.

Els encarregats de realitzar les indagacions continuen ja diversos línies d'investigació, ja que sembla poc plausible que sigui un empresari afí, el que va pagar l'hotel en el qual els fugits van estar els primers dies, i el que s'estigui fent càrrec de totes les despeses. Aquesta persona ha de saber, afegeixen les citades fonts, que pot estar incorrent en un delicte de col·laboració perquè unes persones se sostreguin a l'acció de la Justícia, amb el que això comporta de responsabilitats penals.

Els diners podria haver sortit, «disfressat» amb qualsevol concepte, d'alguna partida pressupostària destinada a incidències o imprevistos. En aquest cas, no es trigarà a donar amb aquesta irregularitat.

L'altra possibilitat, que alguns investigadors veuen com la més factible, és que els diners hagi sortit dels comptes d'Òmnium i Assemblea Nacional Catalana (ANC), els líders, els «Jordis», es troben presos a Soto del Real. Les dues entitats han rebut en els darrers anys subvencions o donacions de la Generalitat o d'institucions governades pels separatistes en una quantitat que algunes fonts asseguren que s'aproxima als 20 milions d'euros. Hauria estat relativament senzill tenir preparada la quantitat necessària, guardada en un lloc adequat, per si alguns membres del govern català havien de fugir d'Espanya. Precisament, l'Audiència Nacional va avalar ahir la decisió de la jutge Carmen Lamela d'investigar els moviments bancaris d'aquestes dues entitats en el marc de la causa per sedició.