En la mateixa jornada en què Crònica Global desvetllava aquesta conversa telefònica tan definitòria de la situació política catalana entre Francesc Homs i un els pròcers de l'independentisme a l'ombra, un altre mitjà esbrinava que l'Oriol Soler, el cervell ripolletense d'aquest sense sentit, s'entrevistava durant quatre hores a l'ambaixada de l'Equador a Londres amb el mitificat Julian Assange.
Conèixer les dues coses en una mateixa jornada és suficient per arrencar aquesta tesi: hi ha independentistes llestos, que guanyen amb i viuen del Procés, i altres molt ximples que palmarán la seva carrera política i que, per si fos poc, es veuran afectats en les seves situacions patrimonials .
El que va ser conseller de Presidència i després diputat del PDeCAT a Madrid, Francesc Homs, posava en evidència el paper dels indepesmás garrulos. "M'han deixat tirat", es lamentava Homs en una crida a Carles Viver i Pi-Sunyer interceptada en una investigació de la Guàrdia Civil. Homs es referia als seus, als propis, a aquells companys de partit, coalició i abstracció a què va pensar ajudar a assolir el somni i quan van veure que el somni era cara i generava malestar el van deixar sol davant el perill.
Homs ha carregat contra ERC a l'assenyalar que és "insòlit" que els republicans titllessin de "traïdor" a l'expresident català Carles Puigdemont quan es va plantejar convocar eleccions i ara diguin que el Govern no estava preparat per a la independencia.El antic conseller de Presidència al·ludia al diputat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián, que va escriure a Twitter "155 monedes de plata" quan, el passat 26 d'octubre, es va conèixer que Puigdemont es plantejava convocar eleccions, una opció que finalment va descartar.
El lament d'Homs no serà l'únic que es produirà. Hi haurà més, molts més, tants com individus que han estat arrossegats / enganyats / abduïts pels teòrics del procesismo des de l'ombra i sense cap risc. Artur Mas ja s'ha lamentat en privat de com se li s'evaporaran els estalvis de la seva vida i el heretat dels pares, sobretot ara que Hisenda ha decidit posar-li el focus als diners rebuts per pagar fiances i veure si l'expresident ha tributat bé per aquestes quantitats que se li han lliurat.
Molts altres com Homs han estat arrossegats / enganyats / abduïts pels teòrics del procesismo des de l'ombra i sense cap risc, els Oriol Soler, Roures, Sala-Martín, Toni Soler, Colomines, Rahola ...
Els indepes llestos no surten gairebé mai a la foto, o costa molt més retratar-en acció. Hi ha dos que són tan perillosos com serpentejants: Oriol Soler i Jaume Roures. No són els únics, els segueixen el geni de l'humor antihispànic Toni Soler, l'economista liberal que rebutja els piquets excepte quan li convenen Xavier Sala-Martín, l'historiador funcionari-permanent-a-disposició Agustí Colomines, l'articulista i vociferant tertuliana a sou del Grup Godó Pilar Rahola i una bona col·lecció d'individus als quals l'ebullició del nacionalisme els ha vingut de perles, especialment als seus comptes corrents. Són els llestos del Procés, els que d'una o altra manera han aconseguit posar el seu talent al servei primer de la seva i després, si queda alguna cosa, dels altres.
Aquests que s'han guanyat la vida amb el procesismo són els més perillosos, perquè al credo que professen li afegeixen el pragmatisme dels seus interessos personals. No tenen res a veure amb el pagès d'Alella que baixava a Barcelona amb el seu tractor a 40 quilòmetres per hora per assistir a la proclamació de la república o amb el fanàtic que es va tombar en un carril d'una carretera per impedir que els cotxes circularan en la fallida vaga general de l'últim dia.
Hi ha també alguns editors indepes que han fet de la seva línia editorial un negoci per a ells amb càrrec als pressupostos públics i, finalment, els que han acabat a la presó o fugits a Brussel·les. Tots són indepes, cert. Però uns són uns càndids i innocents víctimes (fins Homs, el lleó de Taradell, entra en la categoria) incapaços d'enganyar-més a què si mateixos i, amb els altres, no em dedicaria ni a recollir bitllets de 500 euros encara que estiguessin escampats per el sòl. Oi que m'entenen?
No hay comentarios:
Publicar un comentario