sábado, 11 de noviembre de 2017

"Els que van tallar les vies de tren es juguen sis anys de presó"

Els penalistes adverteixen que el bloqueig de l'AVE i les Rodalies a Catalunya ahir "va sobrepassar" el dret a la vaga; el TSJC pot il·legalitzar la protesta 'a posteriori'

 Manifestants tallant les vies de l'AVE a l'Estació de Girona, ahir / EFE

Tot i que els mossos no es van mostrar tot just contundents per tallar els talls de carretera i invasió de la via fèrria, si van aconseguir identificar almenys un centenar d'aquests manifestants que podrien tenir una desagradable sorpresa per als propers dies.

"Els que van tallar les vies de tren es juguen fins a sis anys de presó". Amb aquesta rotunditat s'expressen advocats penalistes consultats per aquest mitjà respecte als bloquejos de la xarxa de l'AVE i Rodalies ahir, dimecres, 8 de novembre, en la jornada de vaga independentista a Catalunya.

David Sans, advocat penalista, considera que "algunes de les accions que es van produir ahir van sobrepassar clarament el dret a la vaga". Segons ell, però, cal examinar cas per cas.

"Hi ha dues òptiques. D'una banda, la jurisprudència és molt garantista amb el dret a la protesta. De l'altra, és difícilment justificable armar una defensa recorrent a aquest dret en el cas de talls prolongats de carreteres, sobretot si són principals, o vies fèrries estratègiques com l'AVE ", argumenta.

"En aquesta ponderació d'interessos --continua-- que fa un tribunal, les protestes desproporcionades seran difícilment justificables. És molt probable que algun jutjat iniciï diligències pròximament per, com a mínim, aclarir el que va passar".

Dependrà del mal a tercers

Marc Esteve, d'Esteban Advocats, coincideix amb el seu company de professió. "És evident que caldrà examinar cas per cas. Però que encara que sigui una vaga es poden cometre delictes és una evidència", explica.

Segons ell, en els aldarulls de carrer els tipus penals més comuns són l'alteració de l'ordre públic, resistència a l'autoritat i els danys. "Si concorren tots tres, les penes de presó que podria demanar el fiscal sumarien fins a nou anys", adverteix.

Sota el seu punt de vista, "tallar una carretera durant hores o una via fèrria és un agreujant d'aquests delictes. Sense comptar que el menyscabament econòmic produït genera una responsabilitat civil".

Esteban recorda que una empresa perjudicada pels talls pot presentar-se com a acusació particular. "Una firma de logística el producte o lliurament hagi estat demorat o perdut pot reclamar en un procediment penal. Pot, fins i tot, ser una empresa la que denunciï", avisa.

Possible il·legalització de la vaga

La validesa de la vaga és, a més, una qüestió que encara està en l'aire. La Sala del Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha d'analitzar la demanda de Foment del Treball perquè es consideri il·legal, a més de les primeres declaracions de les parts, de la patronal i dels membres d'Intersindical-CSC, que van tenir lloc dimarts a la tarda.

La Fiscalia i els magistrats van declinar invalidar la protesta com a mesura cautelar com sol·licitava l'organització encapçalada per Joaquim Gay de Montellà. Van considerar que el dret fonamental de vaga preval sobre els motius que es van posar sobre la taula per impedir la seva celebració, qüestió que en la visteta no es va arribar a analitzar.

Ara sí que ho faran en un procés que es pot prolongar mesos i en el qual hauran de comparèixer de nou les parts. Foment considera que la reivindicació tenia un motiu polític i no laboral, mentre que Instersindical-CSC afirma que només es va tractar d'una reivindicació de drets dels treballadors. Qüestió que tampoc van avalar les organitzacions majoritàries de Catalunya, CCOO, UGT i Usoc.

Recuperar les hores perdudes

Amb tot, els empleats que hagin secundat la vaga no tindran implicacions a posteriori. Si s'arribés a declarar il·legal, com a molt haurien de pactar amb l'empresa com tornar les hores que s'ha faltat a la feina. Però només es podria sol·licitar per una necessitat productiva real i implicaria que es pagués la jornada i s'afegissin les cotitzacions a la Seguretat Social.

Una cosa semblant al procés iniciat en la funció pública catalana després de l'aturada de país del 3-O, ja que la Generalitat va assegurar que no descomptaria el dia sense treballar de la nòmina i el Ministeri d'Hisenda va declarar que no podia atendre aquesta petició. La plantilla recupera fins a finals d'any les set hores i mitja que havia d'haver treballat aquesta jornada.

La resolució del TSJC es podria demorar mesos.

No hay comentarios:

Publicar un comentario