Veneçuela sembla poble fantasma: El panorama que deixa el paquet de Maduro
Aquest dilluns comença a circular el nou Bolívar Sobirà a Veneçuela. Per ordre de Nicolás Maduro, el dia és no laborable raó per la que els carrers i avingudes estan desolades i la majoria dels comerços tancats
Aquest dilluns els carrers de diferents ciutats de Veneçuela van aparèixer amb poca afluència de vehicles i escassa presència de ciutadans. Usuaris de Twitter reporten que la situació s'ha generat a Táchira, Mèrida, Lara, Aragua i Caracas.
Aquest dilluns 20 d'agost va ser decretat dia no laborable davant l'aplicació d'una reconversió monetària, amb la qual la nova moneda anomenada Bolívar Sobirà entrarà en vigència.
Comerços i empreses de Veneçuela es troben en el procés d'adaptació al nou ordre econòmic. El consorci Credicard va informar que les transaccions en punts de venda van ser inactivades aquest diumenge des de les 11:40 am fins les 12:30 am del aquest dilluns.
A més, gran quantitat de comerciants van tancar les seves portes des de dissabte després que el president Nicolás Maduro anunciés que el salari mínim passaria de Bs 3.000.000 a Bs 180.000.000.
La simplificació comptable, que li va prendre 5 zeros al bolívar, és una de les mesures del Govern de Nicolás Maduro emmarcada en un pla de "recuperació i expansió econòmica" amb el qual l'Executiu busca sortir de la crisi.
Els bancs privats i públics van reiniciar els seus sistemes des de la nit de diumenge, quan va començar una apagada financer, i han anat reactivant les seves plataformes aquest matí, alguns amb més rapidesa i solvència que altres.
Encara Maduro va cridar a no apujar els preus, aquests van començar a disparar-se des de divendres quan va decretar que el salari mínim es multiplicarà per 35 des de l'1 de setembre.
S'espera que el Banc Central (BCV) i els ministres econòmics ofereixin informació al llarg del dia quan entraran en vigor altres decisions com l'ús del petro, la moneda digital governamental, com a unitat comptable de l'estatal petroliera PDVSA.
A més, el cap d'Estat va prometre unificar el mercat canviari que és controlat per l'Estat on s'estima que podria incrementar-se aquesta setmana en 2.311% el preu del dòlar nord-americà, el que significaria una devaluació del 95,8%.
Un viatge de 8000 km a peu fins a l'Argentina
De gorra amb la visera invertida, un jove rapeja rimes de protesta contra Nicolás Maduro, el president de Veneçuela, mentre un altre de arracada i trenes li posa música amb la seva veu. L'escena podria ser la de qualsevol cantonada del planeta -el hip hop és la banda de so de la joventut global- però aquesta és en una ruta muntanyosa dels afores de Cúcuta, la ciutat colombiana fronterera amb Veneçuela, i el grupet que l'executa canta per no entristir pel que van deixar, ni espantar-se per el que els espera.
Són cinc veneçolans, tots excepte un són família, i tenen entre 24 i 21 anys. El que van deixar és tot -les seves cases, les seves professions, els pocs diners que tenien- i el que els espera és incommensurable. A peu, sense diners, ni documents, amb unes poques pertinences que carreguen en motxilles o valises de cabina, busquen recórrer els gairebé 8000 quilòmetres que els separen de Buenos Aires per treballar i forjar-el futur que al seu país ja resulta impossible. LA NACION els va entrevistar el 13 de juliol, en el seu primer dia de caminada per les rutes de Colòmbia. Avui ja són a la ciutat de Cali.
Johnoliver Lleó (24), José Lleó (24), Marc Reis (21), José Rojas (23) i Keyler Lleó (22) -més Johnayker Rojas, d'un any, que viatja en un cotxet empès per José i Keyler, els seus pares- són l'últim cercle de l'espiral de misèria que assota Veneçuela i el fenomen que des de fa un parell de setmanes espanta a les autoritats colombianes.
Expulsats per la crisi econòmica i la fam, milers de veneçolans creuen a Colòmbia i es llancen a les rutes caminant i fent dit. No tenen argent ni per menjar, ni per a hostalatge, molt menys per passatges. Els seus destins són incerts. Alguns diuen anar a Bogotà, altres a Quito, altres a Lima, altres a on sigui que aconsegueixin treball. Si abans es anaven els que podien pagar-se un avió, o com a mínim un òmnibus, ara ja fugen fins als més pobres, que es van tot just amb el lloc. En l'Argentina, els veneçolans van trencar els rècords d'immigrants: l'any passat van ser la tercera nacionalitat amb més radiacions atorgades.
"Buenos Aires", llança Johnoliver, líder informal del grupet de joves rapers, quan li preguntem per on es dirigeixen. Vindran per etapes, diu, caminant, fent dit, treballant en el camí. Però el destí és l'Argentina. Allà, explica, tenen un cosí que ja està instal·lat i els va assegurar que hi ha possibilitats d'ocupació i són ben rebuts, les úniques dues condicions que necessiten per prosperar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario