Saltar fins al Senat, l'objectiu del Govern

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. MariscalEFE

El Govern ajorna l'aprovació de la senda de dèficit fins concretar la reforma pactada amb Podem

El Govern ha decidit deixar en suspens l'aprovació de la sendera de dèficit i de deute per al període 2019-2021 i el límit de despesa no financer per als Pressupostos de 2019, que va ser rebutjada pel Congrés al juliol, fins a concretar la reforma de la Llei d'Estabilitat Pressupostària pactada amb Podem que acabarà amb la capacitat de veto del Senat als objectius de dèficit.

Una decisió que va encaminada a evitar que el Partit Popular pugui vetar al senat aquests objectius de dèficit, però que suposa incomplir la Llei Orgànica d'Estabilitat que obligava el Govern a remetre la senda al Congrés abans del proper dilluns, dia 27 d'agost.

En virtut de la Llei d'Estabilitat Pressupostària, el Govern compta amb un termini d'un mes, que venç el 27 d'agost, per tornar a aprovar uns nous objectius i remetre'ls a les Corts Generals, on havien de ser refrenados tant pel Congrés com el Senat.

El Govern havia d'aprovar de nou aquest camí després del rebuig del Congrés als objectius proposats l'Executiu el passat mes de juliol. Llavors, únicament PSOE i PNB van recolzar la senda d'estabilitat pressupostària, vots suficients davant del rebuig de PP, Ciutadans, UPN, Foro Asturias i Coalició Canària.

Precisament, acabar amb el poder de veto del Senat, on el PP té majoria absoluta, ha estat una de les exigències de Units Podem per donar suport, aquesta vegada sí, la senda d'estabilitat proposada pel Govern. Una exigència acceptada i acordada aquest dimecres, i que comptaria amb el suport d'ERC, PDeCAT i PNB.

Podem no ha mentit en aquesta ocasió. Posarà car al PSOE el preu a pagar per aprovar els seus propis pressupostos, si és que ho fa i no provoca, com és previsible, un cisma en l'esquerra segons s'acostin les eleccions. A més s'ha delatat sense complexos. No es tracta de negociar amb el PSOE uns comptes públics expansives, arriscades amb el dèficit i confiscatòries per a la classe mitjana. Es tracta, com va sostenir ahir Pablo Echenique, de «eliminar l'última palanca de poder del PP» i de trencar les normes no escrites de la nostra convivència democràtica.

Podem ha presentat l'acord com un avanç arrencat el PSOE en pro de la «governabilitat progressista». Vol dir que acaba amb qualsevol possibilitat d'influència per part del PP i converteix aquest, per tant, en un ostatge a les mans. Resulta lògic que Podem rendibilitzi una de les seves poques iniciatives en els últims mesos. Tot i així, la fatxenderia té bastant de cert. Cada vegada es percep millor com, per seguir a La Moncloa, Pedro Sánchez fa seves propostes que li haurien de ser alienes, com aquesta de passar per sobre del Senat.

Per a Pedro Sánchez la democràcia és una molèstia, el poder executiu no ha de respectar les competències del legislatiu, tota aquesta Espanya representada pels adversaris, és a dir per la majoria del Partit Popular al Senat, és una rèmora. Per a què comptar amb ella? Aquest va ser un greu error de Sánchez en quedar a l'atzar de Podem, perquè l'objectiu d'Esglésies mai es limitarà a ser el porta-maletins del PSOE i tard o d'hora l'esquerra es fracturarà davant les urnes.