Artadi i Aragonés | EFE
El jutge d'instrucció del nª 13 de Barcelona Juan Antonio Ramírez Sunyer ha entrat a revisar els segons nivells operatius del cop d'Estat de l'1 O que en el primer moment no van ser imputats, i que aquests últims mesos han ascendit a la primera fila del Govern de la Generalitat en elevar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el cas de l'actual vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, que era i és el número dos del líder republicà pres Oriol Junqueras. Amb aquesta imputació ha rebentant l'actual estratègia socialista per intentar apaivagar als colpistes.
Ramírez Sunyer investiga el cop d'Estat separatista arran d'unes declaracions de l'exjutge i exsenador d'ERC Santiago Vidal en què el dirigent separatista assegurava que la Generalitat ho tenia tot previst per al dia després de la declaració d'independència. a més de posseir les dades íntimes i fiscals de tots els habitants de Catalunya. Estirant el fil, el jutge Ramírez Sunyer va ser qui va signar l'ordre judicial per registrar la conselleria d'Economia i detenir Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, nombres tres i quatre d'Junqueras llavors i en l'actualitat diputats del Parlament regional.
Aquest dia, 20 de setembre del any passat, el jutge va cridar al llavors cap dels Mossos d'Esquadra, Trapero, per suplicar-li que els agents autonòmics rescatessin a la comitiva judicial que romania assetjada per una torba convocada pels Jordis, els presidents de la "Assemblea Nacional Catalana" (ANC) i Òmnium Cultural. Trapero li va penjar el telèfon amb l'excusa que no reconeixia el nombre i no estava segur que qui estava a l'altre costat de la línia fos un jutge. Després va trucar a la centraleta del jutjat per dir-li que una intervenció dels mossos podria resultar contraproduent.
El jutge Ramírez Sunyer insta el TSJC a ocupar-se de si és el cas per la seva qualitat de vicepresident autonòmic. També eleva a aquesta instància els expedients dels diputats Jové i Salvadó. Manté sota el seu càrrec les actuacions relatives a una desena de càrrecs de confiança no aforats.
El finançament exterior del cop motiu de la imputació
Paral·lelament, el titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona havia rebut el juliol passat un informe de la Guàrdia Civil en què li demanava que seguís el rastre del cost de sis viatges que van efectuar entre 2016 i 2017 exalts càrrecs del Govern, entre ells l'actual vicepresident Pere Aragonès, davant les sospites que el seu propòsit era buscar formes de finançament exterior d'una Catalunya independent.
A partir de la documentació intervinguda en diversos registres, la Guàrdia Civil va detectar sis viatges a l'estranger efectuats per exalts càrrecs del Govern -tres d'ells per aragonès- per reunir-se amb personalitats polítiques de tercers països, directius d'entitats bancàries que operaven a escala internacional, responsables de fons d'inversió especialitzats en l'adquisició de deute sobirà i societats de qualificació de deute públic.
"S'ha pogut determinar que totes aquestes reunions van tenir com a principal objectiu tractar qüestions vinculades amb el futur finançament exterior d'una Catalunya independent", advertia al jutge la Guàrdia Civil, que considera que aquests pagaments podrien implicar un delicte de malversació de cabals públics.
El primer instructor del cop d'Estat
Ramírez Sunyer va ser el primer jutge interessat en el cop d'Estat i va mantenir diversos apartats del cas un cop l'Audiència Nacional es va fer càrrec del cas dels Jordis, Trapero i la intendent dels Mossos Teresa Laplana, responsable de la zona de la conselleria d' Economia, i el Suprem va assumir els expedients dels consellers de la Generalitat.
El magistrat va ser víctima de la "revolució dels somriures": les amenaces i els assenyalaments. Tenia llogat un apartament a la Costa Brava des de feia anys, però el propietari li va rescindir el contracte només aparèixer les típiques advertències "sobiranistes", unes pintades amanides amb l'epítet de "feixista" i el verb morir. Tot i la pressió ha seguit endavant i ha assenyalat a Pere Aragonès, interlocutor privilegiat del Govern anterior i del present.
Artadi pot ser la següent
Les comunicacions intervingudes per la Guàrdia Civil per ordre del jutge Ramírez Sunyer mostren de manera meridiana l'organització del referèndum il·legal de l'1-O. Jové i Salvadó reportaven amb Elsa Artadi, "llavors directora general d'assumptes interdepartamentals de la Generalitat" i ara consellera de Presidència i portaveu de l'executiu colpista. Li explicaven la seva versió dels preparatius del cop i ella ficava pressa. Curiosament, el llavors número dos del departament i ara vicepresident, Pere Aragonès, eren noms que no apareixien en els documents judicials.
Aragonès, igual que Artadi, va passar de revisar l'organització del referèndum a conversar amb el Govern els termes de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Va treballar a plena satisfacció de l'exvicepresidenta Sáenz de Santamaría, que va tenir elogioses paraules sobre la lleialtat institucional d'ell i d'Artadi. Mentre que sobre el seu cap i els seus subordinats queia el pes de la justícia, Aragonès quedava al marge per sorpresa de propis i estranys i Junqueras li ungia seu representant al carrer després de la fugida de Marta Rovira. Fins aquest dimecres.
Aragonès havia estat la corretja de transmissió entre ERC i el Govern de Rajoy i mantenia el paper amb l'Executiu de Sánchez, però la decisió del titular del jutjat d'instrucció número tretze de Barcelona és plom a les ales de l'valgut de Junqueras. Mentre Artadi segueix al marge de l'actuació de la justícia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario