El diari elmundo.es ha publicat un demolidor informa sobre el que han estat els primers 66 dies de Pedro Sánchez al capdavant de la presidència del govern. La regeneració política promesa per Sánchez no s'ha traduït fins ara en res més que un nutritiu pessebre a càrrec dels contribuents.
Se suposava que havia arribat al Govern per regenerar la vida pública i donar la veu als ciutadans mitjançant la immediata convocatòria d'eleccions generals. Està vist, però, que Pedro Sánchez està decidit a esgotar la legislatura no sense abans col·locar en l'administració i en les empreses públiques.
El PSOE i Pedro Sánchez han entrat al govern com un elefant en una terrisseria, amb una ànsia desmesurada per repartir-se els diners públics i llocs, que és l'única cosa que sant fer bé al PSOE. Ho fan amb tal desvergonyiment que no els importa que hi hagi informes demolidors com el publicat a elmundo.es, que deixin a l'aire les seves vergonyes.
En primer lloc ha augmentat el nombre de ministeris, dels 13 de Rajoy ha passat a 17 ministeris. Aquesta mesura ha provocat que el cost salarial del gabinet de Sánchez s'hagi incrementat un 30%. A això cal sumar-li l'increment de despeses d'assessors. La pujada en aquest concepte se situa en un 25% aproximadament.
Els "dedazos" de Pedro Sánchez
Un altre escàndol, també sagnant, és que Pedro Sánchez ha col·locat a la meitat dels membres de l'Executiva Federal del PSOE al capdavant tant d'empreses públiques, com d'altres organismes. Un exemple és l'escollit per dirigir Enusa, l'empresa nacional d'urani, es tracta de José Vicente Berlanga que el més a prop que ha vist l'urani ha d'haver estat en algun llibre de Filosofia i Ciències de l'Educació, que és en el que ell està llicenciat.
Avui dimarts l'Associació de Diplomàtics Espanyols (ADE) ha manifestat la seva "disconformitat" amb el nomenament de "ambaixadors polítics" no diplomàtics i ha demanat que es "limitin al màxim" en clara referència als vergonyosos nomenaments de l'exalcalde de Lleida, Àngel Ros, com a ambaixador a Andorra, i de dos membres de la Comissió Executiva Federal del PSOE, Andrés Perelló i Manuel Escudero com a ambaixadors davant la UNESCO i l'OCDE, respectivament.
El mateix es podria dir del nomenament com a nou president de Correus a qui era Cap de Gabinet de la Comissió Executiva Federal del PSOE, Juan Manuel Serrano; o el nomenament com a nou president del CIS del membre de l'Executiva i secretari d'Estudis i Programes del PSOE, José Félix Tezanos.
Amb tot, més escandalosa i arbitrària és la destitució com a president d'ENUSA de José Luis González, que portava 20 anys al capdavant d'aquesta empresa pública industrial i és llicenciat en enginyeria industrial i especialista en Tècniques Energètiques, pel membre del PSOE valencià, Vicente Berlanga Arona, llicenciat en ... Filosofia. Tot i tenir que acceptar el cop de dit partidista, no hi ha per ventura entre els amics i correligionaris de Sánchez ningú amb un perfil tècnic i professional d'acord amb la gestió del subministrament d'urani enriquit a les empreses elèctriques propietàries de les centrals nuclears espanyoles com per haver de encomanar a un llicenciat en Filosofia sense cap coneixement i experiència professional en el sector energètic?
El desvergonyiment de Sánchez
Així no és d'estranyar, tal com denunciava recentment Ciutadans, que Sánchez ja porti col·locats al 44% dels membres de l'Executiva del PSOE a càrrecs públics i que els sous anuals d'aquests "aliats i amiguets" del president del Govern al capdavant de diferents organismes i empreses públiques sumin més de 2,3 milions d'euros.
Si ja és de per si lamentable, encara que no concorri l'enxufisme, que el nombre d'empleats públics del nostre elefantiásico sector públic s'hagi incrementat en 19.000 persones en els últims sis mesos, fonamentalment per culpa de les comunitats autònomes, no menys vergonyós és que molts dels alts càrrecs de l'administració central i del sector públic empresarial siguin designats exclusivament per criteris d'afinitat política.
Sembla importar poc al president no electe que les seves mentides i el seu saqueig de la cosa pública quedin a l'aire. Han arribat al govern amb data de caducitat i tenen pressa per arramplar amb tot el que puguin, no hi ha més que veure. Saben perfectament que és impossible que el que han aconseguit gràcies a colpistes i proetarres ho aconsegueixin en unes urnes.
El que està clar és que la regeneració política promesa per Sánchez no s'ha traduït fins ara en una altra cosa que no sigui un nutritiu pessebre a càrrec dels contribuents. Com són conscients, van a tota velocitat per no deixar res que puguin ficar-se a la butxaca, no sigui que després es perdin alguna cosa pel camí. El desvergonyiment d'un govern i d'un president que no s'ha vist mai en una com aquesta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario