Joan Canadell i Elisenda Paluzie / CG
Puigdemont pretén assaltar aquesta entitat per accedir a una valuosa base de dades amb milers d'independentistes, que va permetre a Canadell guanyar la presidència de la Cambra de Comerç
Ho va ser tot a Catalunya. Fins al punt de participar en les reunions celebrades al Palau de la Generalitat on es va decidir la ruptura amb Espanya. Però va néixer amb el germen (procesista) de la seva pròpia destrucció. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) tria aquest cap de setmana al seu nou secretariat nacional amb dues candidatures que diuen molt de l'actual fractura independentista.
D'una banda l'equip continuista que representa Elisenda Paluzie, actual presidenta. De l'altra, el de Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, que no es presenta, però dóna suport a la candidata Montse Soler. La eleccions vénen precedides per la forta polèmica que ha generat el veto a tres candidats que van airejar les seves discrepàncies en públic, el que ha posat en dubte la democràcia interna de l'Assemblea.
Sangria de socis, abusos laborals ...
L'ANC ja no és ni l'ombra del que va ser, tant des del punt de vista ideològic com financer. La sagnia de socis i les denúncies d'abusos laborals dels seus treballadors han abundat en l'ocàs d'aquesta associació encarregada d'organitzar les grans concentracions secessionistes de la Diada i que exercia de catalitzador de l'món secessionista. Els Comitès de Defensa de la República (CDR) li han perdut el respecte i ERC, que mai va considerar a l'ANC seu referent, manté la seva bona relació amb la històrica Òmnium Cultural. Però l'Assemblea encara és una peça desitjable per als neoconvergentes, que prefereixen tenir-la al seu favor que en contra.
Per aquest motiu Carles Puigdemont doni suport a l'ombra al seu nou dofí, Joan Canadell, qui fins i tot sona com a presidenciable de Junts per Catalunya (JxCat). Un cop amortitzada Paluzie, el de Waterloo vol esprémer a l'ANC com a possible font de finançament del seu Consell per la República, però també com a base de dades per a la seva campanya electoral. Unes dades que van permetre a l'propi Canadell, membre de l'entitat, guanyar la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona. Les maniobres de l'expresident són diverses i hi participen altres institucions que havien intentat mantenir la seva transversalitat, com fundacio.cat.
El procés electoral
Dimecres passat es van obrir les votacions als 77 membres de l'secretariat nacional encarregat de dirigir l'entitat en els propers dos anys. Es pot votar fins la mitjanit d'avui i els resultats provisionals es faran públics demà diumenge. El dia 18 s'informarà dels resultats definitius i, a partir d'aquí, el nou Secretariat triarà, previsiblement el 20 de juny, als quatre càrrecs orgànics: presidència, vicepresidència, secretaria i tresoreria.
Paluzie, que opta a la reelecció, i el sector integrat per Montse Soler i David Fernández, recolzat per Canadell i per Puigdemont, són els principals contendents en aquest procés en el qual han estat impugnades tres candidatures: les de Roger Heredia, Eduard Cabús i Jordi Pi. Tot ells han tingut en la seva contra discrepar en públic de les tesis oficials o dels seus contrincants.
L'assalt de Puigdemont a l'ANC, via Canadell, té dos objectius: fer callar les crítiques que en les últimes setmanes ha fet Paluzie dels partits independentistes per la seva incapacitat per implementar la promesa república catalana, i penetrar en institucions que li poden ajudar a solucionar seus problemes financers. La ANC, que oficialment no rep ajudes públiques, se sustenta amb les quotes dels seus socis i amb la venda de màrqueting independentista --camisetas per per a la Diada, banderes, accessoris ... -, però posseeix encara una valuosa base de dades de milers de simpatitzants secessionistes des de 2012, molt cotitzada a Waterloo.
L'última intentona d'accedir a aquesta informació es va produir a principis d'aquest any, en vigílies del gran míting que Puigdemont va protagonitzar a Perpinyà. El Consell per la República volia basar la seva estratègia mediàtica a la base de dades de l'ANC. Ja ho va intentar en 2018, quan el president també va intentar accedir a la informació de 600.000 persones que està en poder de l'ANC amb la finalitat d'enviar-los un correu electrònic per demanar-los la seva inscripció en el Consell de la República.
Jordi Puigneró (c) al costat de Carles Salvadó (d) i Manel Sanromà (i), a la fundacio.cat / FUNDACIO.CAT
Una altra de les institucions que Puigdemont intenta controlar és fundacio.cat, que gestiona 110.000 webs en territoris on es parla català i el director general, Francesc Giralt, està molt ben comunicat amb el món convergent, especialment amb el conseller de Polítiques Digitals de la Generalitat, Jordi Puigneró, i amb una interlocució molt fluida amb el president Quim Torra i el pròfug Puigdemont.
La decisió de el president de fundacio.cat, Carles Salvadó, de presentar-se a aquestes eleccions de l'ANC ha causat malestar en alguns sectors de l'entitat, que temen veure compromesa la transversalitat ideològica de la mateixa, tal com va explicar aquest mitjà. Però és que, a més, Salvadó és vist com a membre de l'òrbita de Canadell, l'últim dofí de Puigdemont.
No hay comentarios:
Publicar un comentario