Quim Torra, Meritxell Budó, Miquel Buch, Joan Canadell, Carles Puigdemont i Clara Ponsatí, sis dels dirigents de l' 'Procés' independentista
Tot Espanya havia deixat de banda el partidisme, (unes poca setmanes) per unir les seves forces i bolcar el seu optimisme en els quals estan deixant-se (literalment) la vida per la resta de compatriotes. ¿Tot Espanya ?, A Catalunya no ...
En això va arribar el coronavirus i els va deixar a tots inermes, paralitzats, estupefactes. Calia governar, ara sí, de debò, amb rigor, amb eficàcia i amb rapidesa. I els va passar el mateix que a Sánchez i el seu govern de fullet de propaganda. No van saber què fer. Torra i el Govern independentista de la Generalitat han mantingut la seva estratègia de confrontació pública enfront de Govern en plena crisi sanitària i social amb declaracions i polèmiques sonades.
L'estat d'alarma ha arribat a la seva fi a Espanya després de gairebé un centenar de dies d'aplicació per la pandèmia de coronavirus. Amb això, desapareix la supervisió i control de Govern sobre les autonomies amb competències en sanitat i mobilitat, fet que ha estat motiu de disputa durant tot aquest temps per part d'algunes d'elles. Especialment, Catalunya, els dirigents independentistes s'han caracteritzat per les seves queixes contra la gestió de l'Executiu central, l'escassa o autocrítica en matèries que els són pròpies --com per exemple, les residències de ancianos-- i les freqüents sortides de to de els més alts representants de la Generalitat. Començant pel seu president, Quim Torra.
La pulsió hipanófoba dels líders polítics i mediàtics de el nacionalisme català s'ha tornat a fer palesa durant la crisi sanitària, amb acusacions que han anat des culpar el Govern per la seva tardança a prendre decisions --crítica raonable si es té en compte que, des que es va detectar el primer cas a Espanya l'1 de febrer fins que es va decretar l'estat d'alarma el 14 de març va passar gairebé un mes i mig- fins queixar per la seva enviament de 1.714.000 mascaretes a Catalunya.
L'oposició sistemàtica de Torra en les seves compareixences públiques a qualsevol pas donat des del Govern espanyol durant la pandèmia l'ha portat a fer afirmacions de vegades rayanas a les fake news. Com, per exemple, quan una setmana després de l'estat d'alarma va declarar a la BBC que el Govern espanyol no considerava necessari el "confinament domiciliari", cosa que després va matisar sostenint que va ser "un error de traducció", la qual cosa tampoc s'ajusta a la realitat, tal com es veu al vídeo. Una línia argumental, però, que aquest mateix 19 de març, van apuntalar altres membres del seu Govern com Meritxell Budó, que va reclamar a Govern "que ens autoritzi a quedar-nos a casa".
Autoerigit en paladí del "confinament total" --sense aclarir públicament en què es diferenciaria això de l'estat d'alarma decretat ja, més enllà de el tancament d'alguns espais com els aeroports, i malgrat els reiterats crides de l'Executiu central a quedar a casa- -, Torra i el seu entorn tampoc van poder evitar considerar-se un referent a escala mundial.
Míting de Puigdemont i festa abans de el tancament
Crida l'atenció que els retrets dels mandataris secessionistes catalans es produïssin després que el Govern de la Generalitat gairebé a l'complet, amb la plana major de JxCat, i desenes de milers de simpatitzants dels partits independentistes, assistissin a un míting de l'expresident fugat Carles Puigdemont a la localitat francesa de Perpinyà el 29 de febrer. Un acte que es va dur a terme tot i que, tres dies abans, ja s'havia detectat un primer cas de coronavirus a Catalunya, i que a Barcelona s'havien anul·lat per precaució esdeveniments tan importants com el Mobile World Congress.
Entre els que no van faltar a la cita de Perpinyà van estar des del propi Torra fins a la seva consellera portaveu, Meritxell Budó, que va gairebé dos mesos després va sostenir sense objeccions que en una Catalunya independent no hagués hagut "tants morts ni tants infectats" perquè haguessin decretat un " estat de confinament total 15 dies abans que el Govern ". la qual cosa no quadra no només amb la seva pròpia presència al massiu míting de Puigdemont --al qual va viatjar en un autocar ple--, sinó fins i tot amb la festa que va celebrar amb unes amigues , sense màscares ni mesures de prevenció, tot just una setmana abans de l'estat d'alarma. Una celebració que tampoc es va perdre la diputada d'JxCat Míriam Nogueras. Posteriorment, Budó va sostenir que aquests 15 dies d'antelació es referien a l'29 de març, data en la que l'Executiu central va fer més restrictives les seves mesures de confinament. I va negar que, amb això, estigués culpant el Govern de les morts a Catalunya.
La creença en la secessió com a remei a tots els mals, tan gastada en els últims anys per part dels dirigents de JxCat i ERC, s'ha fet extensiva ara a la crisi derivada de la pandèmia mundial de l'coronavirus. Així, el líder d'aquest últim partit, Oriol Junqueras, publicava el passat 14 d'abril un article a La Vanguardia en què, coincidint amb la celebració de l'89 aniversari del naixement de la II República espanyola, subratllava que "l'Estat espanyol no ens serveix, no ens és útil als ciutadans de Catalunya. Necessitem urgentment un Estat propi capaç d'afrontar amb valentia les reformes que es necessiten per al món que ens ve ".
Segons Junqueras, l'Estat espanyol "és lent de reacció, centralista, nacionalista, militarista, oligopolista i desesperadament ineficient. No s'escolta als experts, sinó a l'Ibex, la monarquia i l'Exèrcit. No es gestiona amb l'objectiu principal d'afrontar la crisi sanitària, sinó des de la propaganda, la bandera i la construcció d'un nou arranjament per salvar el règim, com ja es va fer en 1977 ".
I ara, després d'haver-se passat bona part de l'estat d'alarma reclamant el "confinament total", i amb desenes de nous casos de contagis i morts diaris per la pandèmia a Catalunya, segons les seves pròpies dades, al Govern de Torra tot han estat presses per passar pàgina i aplicar el que anomenen "etapa de represa", o el que a la resta d'Espanya es coneix com a "nova normalitat". Així, en el seu afany per accelerar la desescalada, la fase 3 a Barcelona i Lleida va durar tot just un dia.
Amb la recuperació de la plena control de les seves competències a l'horitzó, el Govern va seguir insistint aquesta setmana al Parlament en les seves queixes i crítiques a el Govern pel finançament per afrontar la crisi social i sanitària; i el seu president, Quim Torra, en la necessitat, a més, de fer un referèndum de "autodeterminació" a Catalunya. A el mateix temps, per sobreposar-se a la crisi econòmica, la Generalitat acaba de posar en marxa una campanya per atreure el turisme d'altres punts d'Espanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario