Primera condemna a una administració per no donar protecció als sanitaris

Minut de silenci per les víctimes de l'coronavirus a l'Ajuntament de Terol amb motiu de la declaració de dol oficial pel Govern / Foto: / AJUNTAMENT DE TEROL.

Un Jutjat del Social conclou que la pandèmia no és un supòsit de força major, imprevisible i inevitable i que es va posar el risc la vida d'el personal mèdic

Una jutge de Terol ha condemnat a la Diputació General d'Aragó (DGA), a el Servei Aragonès de Salut (SAS) i a l'Institut Aragonès de Serveis Socials (IASS) per incomplir la llei de prevenció de riscos laborals i vulnerar el dret a la salut i la integritat física dels treballadors al no facilitar als centres sanitaris de la província mitjans de protecció individual adequats per evitar contagis per coronavirus. Es tracta de la primera condemna a una Administració per no proporcionar als sanitaris equips de protecció suficients contra la Covid-19.

La titular d'Jutjat del Social de Terol, Elena Alcalde, estima així la demanda interposada pel sindicat Fasamet contra aquestes administracions, a les quals obliga a proporcionar als professionals sanitaris, "en el moment que disposi d'ells", de equips de protecció individual que incloguin mascaretes FFP2 i FPP3, protectors oculars o facials complets, guants, gorres, calces, hidrogel i contenidors de residus.

En la sentència, la jutge conclou que la pandèmia de coronavirus no és un "supòsit de força major ni risc catastròfic, ja que el fet que la pandèmia arribés al nostre país no era imprevisible i eren evitables moltes de les seves conseqüències", a l'existir "nombrosos avisos i recomanacions de l'OMS, conegudes pel Ministeri de sanitat i també per la DGA".

"Si hagués existit un aplec suficient, no haguessin estat necessàries les compres en un moment en què existia escassetat de material a nivell global", defensa abans de subratllar que va ser aquesta falta d'apilament la que va provocar que el subministrament d'EPIS als professionals sanitaris "no fos adequat per a protegir-los, el que va obligar a racionalitzar les existències, a acceptar donacions de particulars i recórrer a mitjans alternatius i fins i tot a" l'elaboració de l'material pels propis professionals sanitaris ".

La magistrada recorda que la normativa de prevenció de riscos laborals "imposa l'obligació legal a l'Administració, com empleadora, de protegir als treballadors, el que comporta necessàriament també l'obligació de dotar-los dels mitjans preventius necessaris perquè realitzin el seu treball amb les mínimes i imprescindibles condicions de seguretat per a la seva salut ". No fer-ho així, "sense que resulti justificada la tal conducta", comporta, a més d'infringir aquesta normativa, "posar en perill els treballadors, que queden exposats a un risc greu per a la salut, previsible, evitable o minimitzable, podent fins i tot lesionar la vida ", recalca.

Davant la impossibilitat d'evitar l'exposició a virus en l'àmbit sanitari, argumenta la jutge, "ha de reduir-se el risc d'exposició a el nivell més baix possible per garantir adequadament la seguretat i la salut dels treballadors afectats", "adoptant mesures de protecció col·lectiva o, si no, de protecció individual, quan l'exposició no pot evitar-se per altres mitjans ".

Però segons la magistrada la protecció de la seguretat i salut dels treballadors a la qual està obligada l'Administració "no ha estat proporcionada adequadament" en aquest cas pel que considera "incorrecta planificació, previsió i gestió d'estocs d'EPIS". Una actuació o omissió que titlla d ' "injustificada" i que produeix, per tant, "l'incompliment de les obligacions legalment imposades en matèria de prevenció de riscos laborals, i amb això, la lesió de la salut i integritat física, en el cas de els sanitaris efectivament contagiats, i la posada en perill greu de la salut i integritat física dels altres treballadors sanitaris ". D'aquí que consideri vulnerat el dret a la salut i integritat física dels treballadors sanitaris que representa el sindicat denunciant a la província.

La jutge recorda que la Fiscalia "considera igualment que s'ha produït tal vulneració", acredita que s'ha produït "desproveïment" i entén "que hi ha imprevisió". De fet, subratlla que el Ministeri Públic apunta que "el previsible és evitable" i que "l'OMS ja el 30 de gener va insistir en la necessitat de vigilància activa", un fet "conegut per les comunitats autònomes i les conselleries".

El sindicat va denunciar que els sanitaris estaven desenvolupant el seu treball "sota l'existència d'un risc greu per a la salut, per la seva exposició a l'agent biològic Covid-19, fomentat per l'escassetat d'EPIS que els protegeixin adequadament", pel que considerava que havia lesionat el seu dret fonamentals a la salut.

L'aplec de material es va fer tard

Les administracions demandades van negar la manca d'apilament de mitjans de protecció individual i van esgrimir que la compra d'aquests "va ser suficient en atenció a les circumstàncies", atribuint la insuficiència de subministrament "a l'escassetat de el mercat nacional, a la centralització de l'subministrament pel Ministeri de Sanitat que impedia les compres a la comunitat autònoma "ia l'existència d'una causa de força major o risc catastròfic que la magistrada no aprecia.

"No s'ha demostrat que la DGA estigués impedida per realitzar la recollida suficient -assegura-, sent que la centralització de el subministrament es va produir a partir de 12 de març i constant compres de material des de finals de novembre". De fet, incideix que segons la pròpia documentació remesa pel Govern regional l'aplec que es va fer d'aquests mitjans de protecció va ser "insuficient".

A la detallada sentència, de 128 folis, es posa especial èmfasi en el fet que "l'administració autonòmica conserva, dins del seu àmbit de competència, la gestió dels corresponents serveis sanitaris, i ha d'assegurar en tot moment el seu adequat funcionament, de manera que tenia el deure de protegir el personal que es troba al seu servei dels riscos laborals que puguin patir en el desenvolupament de la seva feina. Per tant, en una situació de pandèmia com la que estem vivint les administracions demandades "són les encarregades de prevenir el risc de contagi i un cop previst, adoptar mitjans per protegir els seus empleats i treballadors i que no es vegin afectats en la seva integritat física i salut, ni fins i tot la seva vida ".

La declaració de l'estat d'alarma, sosté, "no comporta la suspensió dels drets fonamentals al·ludits en la demanda com la vida, la integritat física, ni la salut, ni tampoc suposa la suspensió dels drets a la protecció i prevenció de riscos laborals ".

La magistrada destaca que els treballadors sanitaris han estat desenvolupant el seu treball "tot i el greu i imminent risc per a la seva vida i la seva salut per la seva exposició a l'Covid-19, i això, fonamentalment, per la falta de mitjans de protecció individuals adequats, tot i quan podrien haver interromput i abandonat la seva activitat ", cosa que no han fet" tot i les condicions de protecció precàries ", exalça," gràcies a la seva vocació de servei als altres ".