Marlaska creua les seves pròpies "línies vermelles" i bat un rècord que aixeca butllofes
El ministre de l'Interior ha indignat les víctimes d'ETA un rècord en el tracte de favor als presos terroristes. Anuncia dos nous acostaments, després de la polèmica pel tracte de favor a un dels segrestadors d'Ortega Lara. L'AVT ha fet comptes i denuncia un negre balanç.
Potser només sigui una successió de casualitats, però és un fet. Sempre que el lehendakari Íñigo Urkullu reclama l'acostament dels presos d'ETA a l'País Basc, el Ministeri de l'Interior anuncia beneficis penitenciaris per diversos reclusos terroristes.
I ha tornat a passar aquest dilluns, per indignació dels col·lectius de víctimes, que ja la passada setmana van alertar de l'acostament de quatre reus assassins -entre ells un dels segrestadors de José Antonio Ortega Lara- que, a més, no han complert els requisits : penedir-se i demanar perdó a les seves víctimes. I per això van assenyalar a l'responsable d'aquest tracte de favor: Fernando Grande-Marlaska.
Interior ha ordenat aquest dilluns el trasllat de dos presos etarres condemnats per terrorisme, Garikoitz Arruarte Santa Creu i Gorka Joseba Lupiáñez Mintegui, el que eleva a 41 (el 20% de l'total que compleixen condemna) els etarres que s'han beneficiat d'un acostament a al País Basc i Navarra des que al juny de 2018 va arribar a l'ministeri Marlaska.
Segons ha informat la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries, Garikoitz Arruarte serà traslladat des de la presó d'Almeria a la de Sòria. Va ingressar a la presó el 29 de desembre de 2003 i té una condemna de 20 anys per homicidis frustrats, entre ells la col·locació de 28 quilos de dinamita al Intercity Madrid-Irun a la nit de Nadal de 2003.
El segon pres traslladat de presó és Gorka Joseba Lupiáñez, en aquest cas passant de Salamanca a Logronyo. L'intern, que va ingressar a la presó l'11 de desembre de 2007, es trobava a la presó salmantina en qualitat de pres preventiu després de ser condemnat per l'Audiència Nacional a 50 anys a l'segrestar una parella i el seu fill per robar-los l'autocaravana, que van usar per atemptar contra una torre de xarxa elèctrica de Castelló en 2007.
L'Associació de Víctimes de l'Terrorisme no amaga la seva indignació amb Marlaska a l'entendre que ha traspassat les "línies vermelles" que ell mateix es va marcar a l'arribar a Interior, com no acostar al País Basc a presos amb delictes de sang i exigir prèviament un rebuig de la violència i la col·laboració amb la Justícia. D'acord a les dades de l'AVT, en els dos anys que porta Grande-Marlaska s'han autoritzat 41 acostaments de presos d'ETA a presons pròximes a al País Basc.
També s'han autoritzat la progressió a tercer grau o règim de semillibertat de cinc etarres: Gorka Fraile, Javier Aguirre, Jagoba Codo, Fernando Alonso i José Ramón Fourira. En l'actualitat hi ha uns 200 presos de la banda terrorista que segueixen complint condemna a les presons espanyoles, als quals se sumen altres 30 que fan el mateix a França.
"Considerem que per part de l'entorn d'ETA i els seus presos s'està utilitzant aquesta nova política penitenciària com 'mètode de lluita' no només per ser traslladats a presons pròximes a al País Basc, sinó per aconseguir la llibertat, veritable objectiu del col·lectiu de presos" , denuncia l'AVT, que subratlla que per aquest motiu no acudiran a l'homenatge de el 27 de juny al Congrés a les víctimes de l'terrorisme, convocant el seu propi acte a l'marge de l'institucional.
El ministre de l'Interior s'enfronta a la primera censura parlamentària de Govern de Pedro Sánchez
El 'negre futur' de Marlaska: només un pacte de PSOE 'in extremis' evitarà la seva calamitós fina. Necessitaran els vots d'independentistes i nacionalistes per a la seva salvació.
Fernando Grande-MarlaskaPD
El PSOE necessita una sèrie de pactes 'in extremis' per salvar el ministre d' 'Interior de la reprovació plantejada pel PP, VOX i Ciutadans.
Tres agrupacions que sumen el 43 per cent de ple de Congrés dels Diputats i que obliguen a l'PSOE a haver de entendre amb independentistes, nacionalistes i altres partits petits.
Amb el 'cap' de Grande-Marlaska en joc, el Govern de Pedro Sánchez s'enfronta a la seva primera censura parlamentària. Una prova de foc per mesurar la solidesa d'aquells pactes assolits per fer-se amb la presidència.
La reprovació contra el ministre de l'Interior no és casual.
Els principals partits de l'oposició li assenyalen per les fulminants purgues realitzades a la cúpula de la Guàrdia Civil. En concret, pel cessament de l'a el coronel Diego Pérez dels Cobos a el front de la Comandància de Madrid per pèrdua de confiança al no informar sobre la investigació judicial de l'8M.
Una decisió que, encenent les alarmes per la intromissió de el poder executiu a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, va generar un 'efecte dòmino'. En aquest sentit, aquell cessament va accelerar la dimissió posterior de el director adjunt de la Guàrdia Civil (DAO), Lauretino Ceña, i la sortida de l' 'número tres' de l'Institut Armat, Fernando Santafé.
Amb el PSOE i Podem en una 'guerra oberta "contra la Benemèrita, va sortir a la llum una nota de la directora de la Guàrdia Civil reconeixent que la destitució de Pérez dels Cobos responia a la seva negativa a informar de l'polèmic informe sobre l'8- M.
Una situació que manté la màxima tensió entre el Govern de PSOE-Podem i la Guàrdia Civil, tot i que es va intentar 'comprar' als agents amb un augment salarial de l'20 per cent.
Amb tot aquest escenari amb Grande-Marlaska com a protagonista, el PP, VOX i Ciutadans van reclamar la dimissió de Marlaska, a què acusen de «ingerència» en el poder judicial. Una decisió que va rebutjar el ministre socialista. La situació va portar al fet que les tres agrupacions registressin sengles proposicions no de llei (PNL) que incloïen la reprovació de el ministre, textos que encara no tenen data de debat.
Ara, el Ple de la Cambra Baixa debatrà i votarà aquesta setmana una moció de PP que és conseqüència de la interpel·lació que el seu portaveu d'Interior, Ana Vázquez, va dirigir a el ministre en l'última sessió de control.
Contra les cordes
La unió dels tres partits d'oposició obliga el PSOE i Podem a ampliar el seu cercle de suports. Amb el 43 per cent de Ple de Congrés a favor de treure a Marlaska, els socialistes i comunistes posen la mirada en formacions minoritàries com el PNB, ERC, Bildu, Junts o Més país.El objectiu és aconseguir que votin en contra de la censura de el ministre de l'Interior o, al menys, que s'abstinguin.
Una situació que buscaran aprofitar les organitzacions per demanar alguna cosa a canvi d'un Govern que ja s'ha mostrat complaent amb els independentistes i amb els que van jurar mai pactar: Bildu.
És important recordar que el PSOE compta amb un 'es' sota la màniga, ja que Pérez dels Cobos era un objectiu a 'destruir' pels independentistes, ja que va ser qui va dirigir el dispositiu de seguretat desplegat a Catalunya per tractar d'impedir el referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017.
No hay comentarios:
Publicar un comentario