La penúltima catarsi de Convergència

Carles Puigdemont, al costat de la 'influencer' ultranacionalista Cristina De Haro, coneguda a Twitter com Gallifantes / TWITTER

Puigdemont a la recerca d'un candidat

En l'esquema que havien traçat els diferents dirigents, amb un paper essencial dels polítics presos, Miquel Buch anava a encarregar-se de l'propi partit, de dirigir, de forma orgànica, Junts per Catalunya. I el dubte se centrava en el candidat a les eleccions, amb un segon, per darrere de Puigdemont, que pogués fer front a l'auge electoral d'Esquerra Republicana. Però Puigdemont vol en aquest lloc a Joan Canadell, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona. Encara que té dubtes i hi ha, a més, altres candidats que han donat un pas a el front, com el conseller Damià Calvet, però el que no es discuteix és que Junts per Catalunya ha de ser un partit en què es dissolgui el PDECat, a les ordres de Puigdemont. Calvet, però, perd ara moltes possibilitats, perquè, fins al seu estret col·laborador i amic, Josep Rull, s'ha sumat a el manifest de JxCat, que suposa una sola cosa: sometimiendo a Puigdemont.

Bonvehí, acorralat

Des del missatge de Miquel Buch, se succeeixen els suports a l'manifest en les xarxes socials, el que pot acabar, segons fonts consultades, en una empenta definitiva a Bonvehí al consell nacional de juliol, quan Puigdemont exercirà tota la seva força: "Ho va fer contra Marta Pascal, i la descavalcar de l'PDECat i ara pot fer el mateix amb Bonvehí ".

Serà molt complicat que el PDECat pugui aguantar aquesta pressió, però, per això mateix, el PNC ja s'ha constituït amb la idea que molts dels que deixin el partit de Bonvehí acabin apostant per una fórmula política que, si bé defensa el dret d'autodeterminació, renúncia en els seus propis estatuts a vies unilaterals ja decisions que no es pactin, prèviament, amb el Govern espanyol.

David Bonvehí, president de l'PDeCAT (formació hereva de CDC), al costat de Marta Pascal, líder de el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) / EFE

El fet que s'hagin mogut altres dirigents procedents d'aquest espai, com Marta Pascal, i quadres mitjans de l'PDECat, que aquest mateix dissabte han constituït el nou partit PNB, Partit Nacionalista de Catalunya, i la ferma decisió de Bonvehí d'aguantar el seu partit sigui com sigui, ha provocat la reacció irada de Puigdemont.

Mentre el PDeCAT decideix si trenca amb Puigdemont, l'excoordinadora d'aquesta formació hereva de Convergència, Marta Pascal, assumeix avui el lideratge de el nou Partit Nacionalista de Catalunya (PNC)

Alguna cosa es mou, i de quina manera, en el nou catalanisme. Mentre el PDeCAT planta cara a la radicalitat de Carles Puigdemont --el temps dirà si es tracta de guanyar temps o si realment està disposada la formació neoconvergente a volar sola--, el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) assisteix avui a la seva assemblea constituent , amb Marta Pascal com a candidata in pectore a la secretaria general.

Són de sobres coneguts els punts en comú entre el partit que presideix David Bonvehí i el PNC: tots dos tenen el seu origen a CDC, la històrica formació nacionalista que al juliol de 2016 es va transformar en el PDeCAT. No obstant això, l'aposta de Carles Puigdemont per la independència unilateral va provocar un cisma intern, que es va tancar en fals amb la creació de Junts per Catalunya (JxCat) com a confluència electoral i transversal.

¿Abocada a un cisma?

Això no va evitar que Pascal abandonés el PDeCAT per les seves diferències amb Puigdemont i que la formació de Bonvehí quedi abocada a un cisma, després que la direcció rebutgés ahir la proposta de l'expresident fugat de dissoldre en JxCat. I encara que tant PDeCAT com PNC rebutgen aclarir si tenen contactes recents, totes les mirades estan posades en una possible entesa futur.

A manera de satèl·lits, giren al voltant d'aquestes dues forces defensores d'un sobiranisme moderat Units per Avancar, Lliga, Lliures i convergents. Un garbuix de sigles condemnades a entendre si volen concórrer a unes eleccions autonòmiques sense fraccionar aquest espai catalanista, orfe des que Puigdemont va abraçar el rupturisme. ¿Assistirem a l'enèsima catarsi convergent?

L'assemblea fundacional de l'PNC se celebra avui a Girona, encara que de forma telemàtica per a la militància. En la mateixa, es votaran els documents treballats per l'equip impulsor i les candidatures propostes per ocupar el comitè executiu. Marta Pascal aspira a la secretaria general, al costat de Àlex Moga com a secretari d'organització, Oriol Puig com a portaveu i Pep Garcia, com a tresorer. Completen la llista Marc Perelló, Jordi Gregori, Eva Garrell, Albert Farrés, Adrià Aldomà, Eduard Martínez, Rosa Orriols, Pere Martínez, Bernat Orellana, Mercè Dalmau, Georgina Bombardó, Manel Romans, Marc Tolrà i Rodolfo Fernández. Una candidatura transversal, amb diverses procedències ideològiques.

Oriol Puig precisa que les aliances amb altres formacions, així com la decisió de l'candidat a la presidència de la Generalitat, s'abordaran en una segona etapa, un cop estigui constituïda la direcció de l'PNC.

Les propostes d' 'El País de Demà'

"Estem oberts a parlar amb tothom. El País d'Demà sempre ha fet bandera de l'diàleg i de la necessitat de grans consensos ", explica. Es refereix a la plataforma impulsora d'aquest partit, amb l'empresari Antoni Garrell a el front, que no perd la seva condició de think tank integrat per la societat civil i l'ideari ha quedat reflectit en les 300 propostes contingudes en els documents que avui se sotmeten a votació. Contemplen mesures de reactivació econòmica, com l'impuls d'un pla de reindustrialització per donar suport a sectors afectats per la crisi de l'Covid-19 --hostelería, restauració, comerç ...-- "Volem ser proactius en innovació i digitalització, però també en qüestions socials per donar suport als col·lectius més vulnerables, per exemple mesures d'accés a l'lloguer ", explica Puig.

Adrià Aldomà i Antoni Garrell, coordinadors d' 'El País de demà'

Transparència i reformes de les administracions formen part d'aquestes propostes, fruit de més d'un mes de treball encara que, sens dubte, la lupa mediàtica està posada en l'ideari polític, és a dir, en l'encaix de Catalunya dins d'Espanya. "Defensem que el conflicte s'ha de superar i s'ha d'abandonar la política de blocs. Apostem per un catalanisme integrador, obert a independentistes, sobiranistes i catalanistes, però a favor d'un referèndum legal i pactat que tingui cabuda a la Unió Europea, és a dir, la via escocesa ".

El tinent d'alcalde de Seguretat de Barcelona i dirigent d'Units per Avancar, Albert Batlle / EFE

Units per Avancar

En els últims dies, Units per Avancar ha expressat la seva predisposició a estendre ponts amb el PNC, amb Albert Batlle com virtual candidat a liderar un espai catalanista. Però hi ha altres formacions que es van interessar en la gènesi de el projecte, com la Lliga o Lliures, liderats respectivament per Josep Ramon Bosch i Antoni Fernández Teixidó, que també han estès la mà a l'PNC, encara que en els últims temps s'ha produït una distància amb aquests dos partits. Convergents, la formació liderada per l'exconseller de Justícia Germà Gordó també demana pas.

Baixes de Campuzano i Xuclà

El congrés se celebra pocs dies després que dos exdiputats de l'PDeCAT, Carles Campuzano i Jordi Xuclà, trenquessin el carnet de el partit, a l'igual que va fer en el seu moment Pascal. Així mateix, l'exconseller de la Generalitat Lluís Recoder també ha participat en diferents reunions embrionàries i fins i tot ha sonat com a possible candidat a les pròximes eleccions.

Tot això es discutirà en una segona fase. Oriol Puig ha refusat pronunciar-se sobre la situació de l'PDeCAT, enfrontada a el sector de Puigdemont. De produir un cisma definitiu, el PDeCAT tindria dues alternatives: presentar-se a unes eleccions en solitari o llançar un gest de complicitat a l'PNC.

En aquest sentit, ni PDeCAT ni PNC han revelat si mantenen converses. La guerra, en tot cas, ja és definitiva en aquest espai polític, amb Puigdemont manejant els fils des Waterloo.